_
_
_
_
_

Merkel, cada cop més sola en la seva gestió de la crisi dels refugiats

Els seus socis bavaresos l'amenacen amb els tribunals i l'SPD reclama un nou camí

Luis Doncel
La cancellera Angela Merkel, amb els ministres socialdemòcrates d'Economia, Sigmar Gabriel, i d'Afers Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, el novembre del 2014.
La cancellera Angela Merkel, amb els ministres socialdemòcrates d'Economia, Sigmar Gabriel, i d'Afers Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, el novembre del 2014.TOBIAS SCHWARZ (AFP)

En lloc de catapultar-la a la glòria del Nobel, per al qual sonava com a favorita, el dia d'ahir va mostrar la solitud de la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la seva gestió de la crisi dels refugiats. Els líders de dos dels tres partits que sostenen el seu Govern li van donar una mica més que un toc d'atenció. Horst Seehofer, cap de la CSU, va anar més enllà de les seves ja habituals crítiques i va amenaçar de portar la cancellera als tribunals si no atura el flux de sol·licitants d'asil. Sigmar Gabriel, líder de l'SPD, va reclamar a Merkel un nou camí per contenir les arribades.

Les intervencions dels dos líders són interessants perquè mostren la pèrdua de suports de Merkel, que ha compromès tota la seva credibilitat a una gestió de la crisi capaç d'oferir “una cara amable” als refugiats que fugen de la guerra o de la persecució política.

Els populistes de dretes agafen força

Els milers de refugiats que cada dia arriben a Alemanya han donat ales a dues forces populistes que semblaven consumides per les seves lluites internes: el partit conservador Alternativa per Alemanya (AfD) i els islamòfobs de Pegida.

AfD, que ha renascut en les enquestes amb una intenció de vot del 7%, va anunciar ahir que denunciarà la cancellera Merkel per contraban de persones. El partit va reunir dimecres 8.000 simpatitzants a Erfurt. Mentrestant, cada setmana creixen les marxes a Dresden de Pegida, que es preparen per a una gran manifestació el 19 d'octubre.

No és cap novetat que Seehofer expressi el seu profund malestar. En els últims dies el líder regional bavarès ha acusat la seva teòrica aliada de no tenir cap pla, d'enviar senyals equivocats i d'haver alliberat un geni a qui serà impossible retornar a l'ampolla, entre d'altres "elogis". El líder dels socialcristians de la CSU, partit germà dels democristians de Merkel, ha amenaçat aquesta setmana de prendre “mesures d'emergència”, com ara retornar els immigrants en autobusos a Àustria o al país europeu per on van entrar.

Ahir no va anunciar cap d'aquestes mesures, que podrien aixecar molta polseguera, però Seehofer necessitava donar un cop sobre la taula que mostrés, com va dir, que Baviera ja està al límit del que pot suportar. I va optar per la sorprenent decisió d'amenaçar de portar al Tribunal Constitucional un Govern del qual el seu propi partit forma part. L'argument legal és que si Berlín no aconsegueix reduir el pes migratori, estarà posant en perill “la capacitat d'actuació dels Estats federats”. “Seehofer no té el poder. Així que tot el que pot fer és gesticular”, assegura el politòleg Hajo Funke.

La segona estocada a Merkel del dia és més subtil. En un article conjunt que avui publica Der Spiegel, els dos pesos pesants de la socialdemocràcia al Govern –el vicecanceller Sigmar Gabriel i el ministre d'Afers exteriors, Frank Walter Steinmeier– reclamen un límit a l'arribada d'immigrants.

Una tercera via

“No podem rebre i integrar cada any més d'un milió de refugiats”, sostenen. Més interessant encara és la petició que Gabriel i Steinmeier fan d'un nou camí que no es resumeixi en la frase “el pot està ple” –habitual en els discursos més dretans–, però tampoc en la sentència “ho aconseguirem”, que Merkel ha repetit fins a convertir-la en el lema de la seva política migratòria. Si el debat no fuig d'aquests dos punts crítics, “la qüestió dels refugiats amenaça d'esquinçar la nostra societat”, sostenen els dos veterans socialdemòcrates.

La presa de posició dels líders de la CSU i de l'SPD arriba en un dels moments més complicats dels deu anys en el poder de Merkel, a l'altura de quan el 2008 va haver de fer front a la crisi financera que venia dels EUA.

Les xifres es disparen dia rere dia. El Govern alemany encara manté que aquest any rebrà 800.000 peticions d'asil –quatre vegades més que el 2014–, però sembla evident que aquesta previsió ha quedat superada per la realitat. Un informe citat aquesta setmana pel diari Bild disparava les arribades fins als 1,5 milions. L'Executiu, que ni confirma ni desmenteix aquesta dada, va rebre al setembre 164.000 sol·licituds d'asil, rècord absolut que s'apropa a les xifres de tot el 2014.

Al mateix temps que es disparen les arribades augmenta el descontentament amb Merkel, també al seu partit. En una entrevista seguida per 3,5 milions de teleespectadors, la cancellera va admetre dimecres que no pot tancar les fronteres i que és impossible evitar noves arribades. “Em nego a participar en una competició a veure qui és menys amigable amb els refugiats”, va afegir. “Crec que la immigració ha de poder ser dirigida i controlada si no volem que Alemanya se'ns en vagi de les mans”, li va respondre ahir Seehofer.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Luis Doncel
Es jefe de sección de Internacional. Antes fue jefe de sección de Economía y corresponsal en Berlín y Bruselas. Desde 2007 ha cubierto la crisis inmobiliaria y del euro, el rescate a España y los efectos en Alemania de la crisis migratoria de 2015, además de eventos internacionales como tres elecciones alemanas o reuniones del FMI y el BCE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_