_
_
_
_
_

Catalunya s’aboca a la inestabilitat encara que pactin Junts pel Sí i la CUP

Les negociacions han començat aparcant un escull que sembla difícil d’esquivar: la reelecció del president de la Generalitat

Artur Mas a l'esquerra i Antonio Baños.
Artur Mas a l'esquerra i Antonio Baños.J. LAGO (AFP) | J. DIGES (EFE)

Les negociacions entre Junts pel Sí i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) per iniciar la nova legislatura a Catalunya han començat deixant de banda un escull que sembla difícil d'esquivar: la reelecció del president de la Generalitat, Artur Mas. La coalició vencedora no pensa cedir amb la figura del líder nacionalista: Convergència ho considera innegociable i Esquerra respecta l'acord i deixarà que siguin els seus socis els que decideixin sobre Mas. La CUP es mostra inflexible, ara com ara, i no vol ni sentir parlar de votar la investidura de Mas, tot i que fins dijous que ve no faran pública la seva posició definitiva.

Sigui qui sigui el president, si el pacte fructifica el nou Govern català haurà d'afrontar una situació d'inestabilitat al Parlament. Les dues formacions s'han posat a parlar sobre el programa i poden trobar punts en comú en el full de ruta cap a la independència i les polítiques socials. Però les converses només aborden mesures concretes: sobre la taula no està la possibilitat de fixar un pacte que garanteixi l'estabilitat parlamentària ni l'entrada de la CUP a l'Executiu, cosa que la formació anticapitalista ha descartat.

Más información
Junts pel Sí preveu acceptar part del pla anticapitalista de la CUP
La CUP suggereix una “presidència rotatòria” com a alternativa a la coral
La investidura: sis partits, una única opció sobre la taula

En tot allò que no quedi escrit en l'acord que s'està negociant, Junts pel Sí haurà de lluitar per no perdre votacions al Parlament. La CUP no farà com Esquerra que, en virtut del pacte estable que en la passada legislatura tenia amb Mas, va haver de salvar el Govern en nombroses ocasions. La diputada de la CUP Anna Gabriel ho va explicar així: “Si algú ens reserva el paper de crossa, de comparsa, d'algú que abandonarà el seu programa, la seva trajectòria i els seus postulats, que es vendrà al millor postor, és que no coneix gens la CUP”. Malgrat les cessions, els republicans també van mostrar les debilitats del Govern i van provocar algunes derrotes parlamentàries de CiU.

Junts pel Sí i la CUP negocien un acord a tres bandes. En el pla cap a la independència, la llista liderada per Antonio Baños ha renunciat a una declaració unilateral immediata (la veu inviable, en no aconseguir que el 27 de setembre hi hagués un 50% de vots per la secessió) i demana que s'iniciï la “desconnexió” amb l'Estat. El terme coincideix amb el que planteja Junts pel Sí, que vol la independència en 18 mesos. Aquest és el temps que es preveu que duri la legislatura, segons diu el programa de la coalició. Una altra cosa és la seva concreció, ja que la CUP demana desobeir immediatament lleis com la reforma educativa i la de les administracions locals.

Privatizacions i retallades

Un altre punt de la negociació seran les mesures socials, amb un pla de xoc contra la pobresa que tots dos partits portaven als seus programes. Junts pel Sí, que incloïa polítiques més tímides i en ocasions ambigües, està disposada a cedir i assumir postulats de la CUP. La formació anticapitalista no es conformarà amb mitjanes negres: una de les seves prioritats és revertir les retallades i desfer les privatitzacions que han caracteritzat les dues legislatures de Mas.

Si fructifica l'acord, Junts pel Sí haurà de barallar-se amb la resta de forces per no perdre votacions al Parlament. La tasca no serà fàcil: el primer partit de l'oposició és Ciutadans, que promet bel·ligerància contra el Govern i ja va demanar uns nous comicis la mateixa nit electoral. Més coincidències pot trobar amb el PSC. La formació que lidera Miquel Iceta vol recuperar el paper central que va tenir en la política catalana i s'ha caracteritzat per tendir ponts en les dues últimes legislatures, malgrat el rebuig frontal a la secessió.

Serà més complicat travar cap acord amb el PP, que vol fer front comú amb Ciutadans, mentre que el paper que tindrà Catalunya Sí que és Pot és una incògnita: malgrat que els vencedors del 27-S insisteixen a demanar acords amb la confluència de Podem i ICV, el seu líder, Lluís Rabell, ho nega i promet exercir “una oposició d'esquerres”.

Els equilibris entre CDC i ERC per formar la llista provoquen debats (com el macrocomplex d'oci BCN World o el model sanitari) que volen aparcar fins a la propera legislatura, quan Junts pel Sí vol que s'iniciï “el procés constituent” d'un nou Estat.

Convergents i republicans prepararan en les properes setmanes la tasca parlamentària. La presidència de grup serà per al partit de Mas i qui compta amb tots els números és Jordi Turull, acostumat a lluitar amb l'oposició des de la sala de màquines de CDC. ERC en serà el portaveu i la més ben situada és la número dos d'Esquerra, Marta Rovira.

Totes dues formacions negocien, en paral·lel, el nou Executiu, amb la incògnita de la presidència de la Generalitat i a l'espera que la CUP concreti la seva proposta de presidència coral i rotatòria, en la qual pugui encaixar Artur Mas.

Les negociacions entre Junts pel Sí i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) per iniciar la nova legislatura a Catalunya han començat aparcant un escull que sembla difícil d'esquivar: la reelecció del president de la Generalitat, Artur Mas. La coalició vencedora no pensa cedir amb la figura del líder nacionalista: Convergència ho considera innegociable i Esquerra respecta l'acord i deixarà que siguin els seus socis els que decideixin sobre Mas. La CUP es mostra inflexible, ara com ara, i no vol ni sentir parlar de votar la investidura Mas, encara que fins a dijous que ve no faran pública la seva posició definitiva.

Tres mesos de termini per aconseguir un acord

maiol roger

Els negociadors de Junts pel Sí i la CUP van esperar amb prou feines tres dies per buscar punts en comú després del 27-S. Però la discussió sobre qui ha de ser president no es podrà demorar més enllà del 9 de gener de 2016, segons la legislació catalana.

El 9 de novembre expira el termini per celebrar el debat d'investidura. En la primera sessió, el nou president ha d'obtenir majoria absoluta, 68 diputats, per ser triat. Si no ho aconsegueix, el candidat es pot sotmetre l'endemà passat a un altre debat i si no ho aconsegueix, pot n'hi pot haver un tercer al cap de deu dies i així successivament.

En la segona votació, els 62 diputats de la llista d'Artur Mas necessitarien dos vots de la CUP i l'abstenció dels altres vuit parlamentaris de la llista per superar a la resta de partits, que sumen 63 escons. El termini màxim per aconseguir la investidura és de dos mesos comptant des del primer debat. Si no es consuma, es convoquen eleccions automàticament.

És el que va estar a punt de passar a Andalusia, però finalment el PSOE de Susana Díaz i Ciutadans van aconseguir un acord a última hora. Junts pel Sí i la CUP consideren que, tot i que costarà, aconseguiran el pacte.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_