_
_
_
_
_

Rajoy fixa el període més llarg de la democràcia sense eleccions generals

Els espanyols tornaran a votar quatre anys i un mes després dels comicis del 2011 Aznar, en dues legislatures, i Rajoy han trigat més de quatre anys a citar els electors a les urnes

J. Jiménez Gálvez
Antonia Patino, de 103 anys, i José Pascua, de 102, quan van votar el 2011 al municipi de Salamanca d'Hinojosa de Duero.
Antonia Patino, de 103 anys, i José Pascua, de 102, quan van votar el 2011 al municipi de Salamanca d'Hinojosa de Duero.EFE

El president del Govern, Mariano Rajoy, ja ha posat aquest dijous data per a les pròximes eleccions generals: el 20 de desembre. Els espanyols aniran aquell diumenge a les urnes. Ho faran quatre anys i un mes després d'exercir el seu dret el 20 de novembre del 2011. Des que la Transició va inaugurar una nova etapa democràtica en aquest país, els ciutadans no havien estat mai tant temps sense votar en uns comicis generals.

Más información
El bipartidisme es consolida però una majoria vol pactes

Des que la mort de Francisco Franco va posar fi a quatre dècades de dictadura, Espanya ha celebrat fins ara onze eleccions generals. Les primeres –que van obrir la Legislatura Constituent– es van convocar el 15 de juny del 1977. La UCD va arrasar aquell dia amb 165 escons i el 34,5% dels vots. En menys de dos anys, els espanyols van tornar als col·legis electorals: l'1 de març del 1979. I hi van tornar el 28 d'octubre del 1982, tot just 3 anys i 8 mesos després. En aquella cita, Felipe González (PSOE) va aconseguir 177 diputats i més del 40% del sufragi.

Els socialistes van tornar a guanyar les eleccions el 22 de juny del 1986, el 29 d'octubre del 1989 i el 6 de juny del 1993. En cap d'aquelles legislatures es va arribar als quatre anys sense eleccions generals. Tampoc en la que es van tancar el 1996, quan José María Aznar (PP) va guanyar els comicis el 3 de març del 1996 i va desbancar el PSOE després de gairebé 14 anys de governs socialistes. Després, els populars van obtenir majoria absoluta el 12 de març del 2000: quatre anys i nou dies després de l'anterior crida a les urnes.

El 14 de març del 2004 –després de passar quatre anys i dos dies des de les últimes generals–, José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va accedir a la Moncloa, i va convocar eleccions el 9 de març del 2008 i el 20 de novembre del 2011. En ambdues cites no es van complir els quatre anys. Aquest termini només s'ha superat quan el PP ha governat. Tant Aznar, en les seves dues legislatures, com ara Rajoy han allargat els temps al màxim.

Eleccions generals

  • 15 de juny de 1977
  • 1 de març de 1979
  • 28 d'octubre del 1982
  • 22 de juny del 1986
  • 29 d'octubre del 1989
  • 6 de juny del 1993
  • 3 de març del 1996
  • 12 de març del 2000
  • 14 de març del 2004
  • 9 de març del 2008
  • 20 de novembre del 2011
  • 20 de desembre del 2015

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

J. Jiménez Gálvez
Redactor de Tribunales de la sección de Nacional de EL PAÍS, donde trabaja desde 2014 y donde también ha cubierto información sobre Inmigración y Política. Antes ha escrito en medios como Diario de Sevilla, Europa Sur, Diario de Cádiz o ADN.es.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_