_
_
_
_
_

La imputació de Mas ajuda a la unitat del sobiranisme

El Govern català diu que la decisió del TSJC forma part d'un “judici polític” Augmenta la pressió sobre la CUP perquè doni suport al candidat de Junts pel Sí

Artur Mas, aquest dimarts a la nit al Camp Nou.
Artur Mas, aquest dimarts a la nit al Camp Nou.JOSEP LAGO (AFP)

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'imputar Artur Mas, dos alts càrrecs més, per la consulta del 9-N ha generat una onada de solidaritat des de tots els sectors de l'independentisme al voltant del líder convergent. La Generalitat ha qualificat la mesura de “judici polític”. Fins i tot el PSC ha criticat l'actuació. Només Ciutadans i el PP mantenen a Catalunya el seu suport al procés judicial. A Mas se li imputen delictes de desobediència, prevaricació, obstrucció a la justícia i malversació, que comporten penes d'inhabilitació i fins i tot de presó.

Mas ha rebut la notícia quan es troba en ple procés per intentar garantir la seva investidura, cosa per la qual requereix dels vots de la CUP. Encara que la formació de l'esquerra radical va insistir en la seva negativa a donar suport a Mas, ha crescut considerablement la pressió perquè finalment accedeixi al fet que aquest continuï en el seu càrrec.

Más información
Mas declararà com a imputat el 15 d’octubre per la consulta del 9-N
El Govern qualifica d’“anomalia democràtica” la imputació de Mas
Per què està imputat Artur Mas i a quines penes s’enfronta?

Convergència s'ha afanyat a assenyalar que la imputació reforça Mas com a referent en el procés sobiranista, i ha emplaçat la CUP i tots els que van votar en la consulta sobiranista del 9 de novembre a defensar-lo. Malgrat evitar referir-se a les negociacions que ha d'haver-hi entre el partit de Baños i Junts pel Sí —les converses formals encara no han començat—, Rull ha llançat un advertiment a la CUP: “Mas és un actiu a nivell intern i internacional del procés”.

Més explícita ha estat la vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, que des del faristol del Govern ha esbiaixat el seu paper institucional i ha donat suport a la investidura de Mas. Munté ha demanat “respecte pel mandat” sortit de les urnes del diumenge, que “van demostrar clarament que hi ha una candidatura guanyadora”. La portaveu de l'Executiu català ha recordat que el compromís de Junts pel Sí era fer president Artur Mas, i li ha donat suport des del Govern.

Pressió sobre la CUP

La pressió no acoquina la CUP, que segueix negant-se a donar suport a Mas. Amb el resultat del diumenge, almenys dos diputats del partit haurien de votar la seva investidura, no n'hi hauria prou amb l'abstenció. I la formació no està per a això. Baños ha demanat avui “una figura de consens i prestigi internacional” que lideri el camí cap a la independència. “Comencem una nova etapa i no podem fer-ho amb la imatge de les retallades de Catalunya com a president”, ha deixat clar el recentment escollit diputat, que ha apuntat que seria fàcil trobar una figura de consens perquè “la immensa majoria de la societat està enmig dels extrems que representen Convergència i la CUP”.

L'augment de la pressió després de la citació judicial no sembla preocupar Baños, que malgrat rebutjar la imputació i mostrar-se solidari amb Mas, no ha variat ni gota el seu posicionament: “Fa no tants mesos ens pegaven els Mossos d'Esquadra; pel 15-M vam rebre fins i tot al carnet d'identitat, ens han disparat bales de goma, hem estat detinguts... Una campanya a Twitter o de pressió mediàtica no ens fa gaire por, estem bregats en aquestes coses”, ha sentenciat en una entrevista a la Sexta.

Baños va basar part del seu èxit electoral a distanciar-se de Mas. El partit anticapitalista no va acceptar incorporar-se en una llista única amb CDC i ERC per la figura del president, i en tota la campanya s'ha distanciat d'ell per representar “la corrupció, les retallades, i les privatitzacions”, en paraules de Baños. La seva intenció de no fer president Mas no només va ser un tema periodístic, també va suscitar preocupació als mítings: quan s'obria el micròfon al públic, les preguntes sobre si farien president al líder de CDC es reiteraven.

La Generalitat donava per descomptada la imputació

ERC s'ha desentès de la pressió sobre la CUP. El seu president, Oriol Junqueras, número cinc de Junts pel Sí, ha optat per respondre amb evasives quan se'l qüestionava sobre la investidura: “El que hem de fer és concentrar-nos en el què, i la resta ja es concretarà. No ens hem d'atabalar per això”. El seu nom, amb el d'altres candidats de Junts pel Sí com Raül Romeva o l'expresidenta d'Òmnium, Muriel Casals, sonen com a alternativa a Mas.

Ni Òmnium ni l'Assemblea Nacional Catalana han volgut mullar-se avui sobre la figura de Mas. Les associacions, en una compareixença conjunta, han assegurat que estan segures que s'arribarà a un acord. Les entitats opten, de moment, per apartar-se de la discussió. Al debat per configurar una llista conjunta per a les eleccions, en canvi, han subscrit les tesis de Mas.

L'Executiu català donava per descomptada des de fa dies la imputació d'Artur Mas. La notícia la va agafar aquest dimarts en plena reunió setmanal del Consell de Govern en el qual s'analitzaven les eleccions del diumenge. La resposta a l'actuació judicial va seguir l'esquema de la campanya de Junts pel Sí. La consellera portaveu en funcions, Neus Munté, ha assegurat que la imputació és una “anomalia democràtica” i ha ratllat de “judici polític” l'actuació del Tribunal Superior. Munté veu “instrumentalització política” en la querella que, ha recordat, “va presentar la Fiscalia General de l'Estat, contra el parer dels fiscals catalans”, i també Manos Limpias.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_