Sis passos des de la consulta prohibida fins a la imputació de Mas pel 9-N
Els principals moviments que han portat a l'acusació per desobediència
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a imputats el president de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per la consulta sobre la independència del 9 de novembre. El camí des del 9-N fins avui ha estat llarg i, de fet, va començar mesos abans que finalment es posessin les urnes de manera informal. Aquests són els passos principals:
La consulta d'autodeterminació. El president de la Generalitat, Artur Mas, va signar el 27 de setembre el decret de convocatòria de la consulta d'autodeterminació de Catalunya prevista per al 9 de novembre. L'acte de la signatura es va fer al Palau de la Generalitat en presència de representants del Parlament de Catalunya i dels grups polítics que donaven suport a la votació, que van avalar la signatura amb un aplaudiment. L'objecte de la consulta, segons el decret, era "conèixer l'opinió sobre el futur polític de Catalunya".
El Govern espanyol va recórrer contra el decret i el ple del Tribunal Constitucional va decidir el 29 de setembre per unanimitat admetre a tràmit els recursos del Govern espanyol contra la llei de consultes, aprovada pel Parlament català el dia 19 de setembre, i el decret de convocatòria del referèndum de sobirania del 9 de novembre, signat pel president de la Generalitat, Artur Mas. Les dues resolucions van quedar suspeses immediatament.
La resposta alternativa de Mas. El president Mas va decidir convertir la consulta suspesa en un procés participatiu. Però el Govern central va insistir i va tornar a recórrer contra aquesta decisió. El ple del Tribunal Constitucional va suspendre el 5 de novembre, per unanimitat, l'alternativa a la consulta independentista a Catalunya convocada per al 9-N. Ho va fer de manera automàtica, tal com marca la llei, en admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern de Rajoy.
La votació es fa; la Generalitat informa del resultat. El 9-N finalment es va celebrar i la Generalitat de Catalunya va informar dels resultats en diverses rodes de premsa. L'escrutini es va allargar fins al 25 de novembre. Segons l'escrutini, van participar-hi 2.344.828 persones, de les quals un 80,91% va donar suport a la independència, ja que van respondre sí-sí a les dues preguntes. Pel que fa a les altres opcions de la doble pregunta, "Vol que Catalunya sigui un Estat? i, en cas afirmatiu, vol que sigui independent?", un 10,02% va votar sí-no, davant del 4,49% dels participants que va optar pel no. El 0,56% va votar en blanc, el 0,97% sí-en blanc, i el 3,05% va fer altres aportacions. Mas va votar i va informar aquella mateixa nit, amb Joana Ortega, dels resultats.
La Fiscalia es querella entre dubtes. La querella de la Fiscalia General de l'Estat es va presentar el 20 de desembre, després d'una intensa tempesta política al si del ministeri públic. Els fiscals catalans van al·legar que no hi havia inicis de delicte en l'organització del 9-N. En un escrit de 30 folis, acusa Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, de quatre delictes vinculats amb l'organització del 9-N: desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons públics. Si s'admet a tràmit, la sala civil i penal decidirà quins delictes examinarà i contra quines persones.
Els magistrats van arribar a tenir sobre la taula set querelles i 25 denúncies pels fets del 9-N, dia en què 2,3 milions de catalans van votar en un simulacre de referèndum independentista, a la conclusió del qual Mas i la vicepresidenta, Joana Ortega, van detallar els resultats.
L'admissió a tràmit. El passat 21 de desembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va anunciar que admetia a tràmit la querella de la Fiscalia i de tots els denunciants que acusaven el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament. Per contra, el TSJC no va admetre les querelles presentades contra altres membres del Govern.
La citació com a imputat. Avui, el magistrat Joan Manel Abril ha citat Mas el dijous 15 d'octubre i dos dies abans, el dimarts 13 d'octubre, Ortega i Rigau. El TSJC també ha citat a declarar el dilluns 19 d'octubre cinc testimonis que havia sol·licitat la Fiscalia.
