_
_
_
_
_

Volkswagen va rebre fa anys dos avisos que el programari era il·legal

Winterkorn podria afrontar problemes legals si es demostra que coneixia l’engany

Luis Doncel
Fàbrica d'automòbils de Volkswagen a Bòsnia i Hercegovina.
Fàbrica d'automòbils de Volkswagen a Bòsnia i Hercegovina.Dado Ruvic (REUTERS)

En presentar la dimissió com a president de Volkswagen, Martin Winterkorn va argumentar que se n'anava pel bé de la companyia. “Però jo no vaig ser conscient de cap mala actuació”, va aclarir dimecres passat. La cúpula de l'empresa va donar suport a aquesta afirmació amb la qual l'executiu deixava net el seu nom. Segons diverses informacions publicades diumenge per la premsa alemanya, Volkswagen hauria estat avisada almenys en dues ocasions –el 2007 i el 2011– del mecanisme dissenyat per enganyar les autoritats mediambientals.

El primer cas es remunta al 2007, any en què Winterkorn va arribar al cim de Volkswagen. Segons publica l'edició dominical del Bild, Bosch, la fabricant del programari amb el qual Volkswagen va esquivar durant anys la normativa sobre gasos contaminants, va avisar el gegant de l'automoció que aquell mecanisme, pensat només per a les proves d'emissions de gasos i no per a un ús continuat en carretera, era il·legal.

Més greu encara pot ser la revelació del Frankfurter Allgemeine am Sonntag, que informa d'una alerta des de dins de la companyia. Un empleat va avisar el 2011 de la “violació de la llei” que suposava el mecanisme que s'estava introduint en els vehicles amb motor dièsel. Segons el diari de Frankfurt, que cita fonts internes del Consell de Supervisió, ningú ha donat una resposta satisfactòria a la pregunta de per què ningú va reaccionar. L'empresa només va reconèixer l'estafa quatre anys després, quan les autoritats nord-americanes ja estaven darrere de la pista. No és clar encara si aquests avisos van arribar fins al màxim executiu de Volkswagen, però sí que susciten dubtes sobre el seu comportament per acció o omissió.

La qüestió de què, com i quan sabia Winterkorn no afecta només el seu honor. Si es demostrés que l'home que va convertir Volkswagen en el líder de vendes mundial va impulsar, o almenys va permetre, les males pràctiques, les conseqüències serien penals. També es podria veure obligat a respondre amb part de la seva fortuna a les demandes a les quals s'enfronta l'empresa a diversos països del món.

Winterkorn era fins ara l'executiu més ben pagat d'Alemanya, amb un sou que l'any passat va ascendir a 16,6 milions d'euros i una pensió de 28,6 milions. Al comandament de l'empresa des del 2007, era conegut per la seva obsessió pels detalls tècnics de cada model. Divendres passat, quan l'empresa de Wolfsburg va nomenar Matthias Müller nou president, el Consell de Supervisió va assenyalar com a responsables de l'escàndol “un petit grup d'empleats”.

Calendari urgent

Mentre es diluciden les responsabilitats personals, les autoritats alemanyes exigeixen a Volkswagen que presenti el 7 d'octubre un calendari en el qual detalli com planeja esmenar la manipulació de les emissions de gasos contaminants als seus vehicles. En cas contrari, els vehicles afectats podrien perdre l'homologació, cosa que suposaria que no tindrien permís ni per ser venuts ni per circular. En una carta desvelada pel Bild, l'Oficina Federal de Vehicles de Motor exigeix al departament legal de Volkswagen un “pla temporal amb mesures vinculants” perquè tots els seus vehicles a Alemanya compleixin amb els límits legals d'emissions de gasos contaminants.

L'escàndol empresarial podria tenir també implicacions polítiques. El Govern alemany s'ha esforçat durant els últims anys per donar suport a Brussel·les les reclamacions d'empreses com Volkswagen. L'Executiu d'Angela Merkel tenia papers interns en els quals advocava per posposar fins al 2021 la implantació de proves de gasos contaminants més estrictes per a tota la UE, en lloc del termini previst per al 2017.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Luis Doncel
Es jefe de sección de Internacional. Antes fue jefe de sección de Economía y corresponsal en Berlín y Bruselas. Desde 2007 ha cubierto la crisis inmobiliaria y del euro, el rescate a España y los efectos en Alemania de la crisis migratoria de 2015, además de eventos internacionales como tres elecciones alemanas o reuniones del FMI y el BCE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_