Catalans, a votar

Aquest diari no és partidari de la independència de Catalunya, com ja ha deixat clar en diferents oportunitats. Convé reiterar-ho el dia que, després del tou de matusseries i exageracions que han amanit la campanya a les eleccions al Parlament català, tots estem pendents d'un vot més transcendent que el d'anteriors autonòmiques. Els resultats d'aquesta nit ho seran per als habitants de la comunitat convocada, que són els primers interessats en aquest repte, però també per a la resta dels espanyols, en absolut aliens al que es dirimeix avui.

Per extremes i polaritzades que hagin estat les posicions prèvies, ningú no hauria de pensar que anant a votar transfereix a la candidatura guanyadora prou legitimitat com per fer passos irreversibles. Ni cap a la separació de Catalunya de la resta d'Espanya, com propugnen uns, ni tampoc per donar per descartada la necessitat d'una negociació, com podria temptar a uns altres. Sense necessitat de remuntar-se a segles remots, n'hi ha prou d'examinar el que hem fet junts durant el recent període democràtic per adonar-se que ningú té la responsabilitat completa de la tasca del futur, sinó que depèn una mica de tots.

Tot i que val la pena preservar la unió, també pensem que és absurd l'immobilisme polític i que el que cal és canviar. Espanya representa la creença que pobles amb identitats diferents poden viure junts, i que la seva diversitat fa que la seva cultura, la seva economia i el seu esdevenidor estiguin més garantits que actuant cadascú pel seu costat. No és possible renunciar sense més ni més als llaços vertebradors, tant culturals com emocionals, creats per una llarga convivència. Tampoc s'ha de menystenir el factor d'incertesa que introduiria l'eventual separació de les economies espanyola i catalana, pels seus efectes en l'atur, les pensions, el deute, la inversió estrangera, la desigualtat social i altres temes que afecten molt directament les vides dels ciutadans.

Per això l'elecció d'avui no hauria de considerar-se l'estació final, sinó una plataforma des de la qual sigui possible il·luminar fórmules i propostes que superin els durs desencontres de l'últim decenni i restableixin la confiança. Ni és desitjable dividir el camí al futur ni hi ha res que impedeixi resoldre les diferències expressades durant els anys recents per aplicació de mètodes estrictament emanats de la legalitat democràtica, amb un nou estatus que reconegui la identitat nacional dels ciutadans de Catalunya i la consolidació de les seves competències d'autogovern. Així ho reclamen àmplies capes de persones contràries al manteniment del statu quo, d'acord amb les estimacions de les enquestes.

Tampoc a la resta d'Espanya s'ha de frivolitzar amb la idea de la indiferència cap al contenciós plantejat. Un projecte espanyol és molt més incert sense Catalunya, i per això cal superar els desencontres polítics i restablir els principis d'una democràcia saludable, il·lustrada i pluralista.

Les possibilitats d'elecció són reals a Catalunya i el ventall d'opcions s'ha ampliat fins a cobrir tot l'espectre possible. Qui es deixi temptar per l'abstenció o per pensar que al final no passarà res seriós, s'arrisca que el seu futur el decideixin o configurin els altres, com ja ha sostingut aquest diari en dies precedents. La decisió correspon als ciutadans de Catalunya cridats a votar i és desitjable que passi per una voluntat decidida d'omplir les urnes, conscients que s'obre un temps nou.