Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El somni d’una Catalunya independent a Eurovisió

TV3 va voler portar el català al festival el 2004 però no s’ha plantejat si ho tornarà a intentar

La candidata d'Eurovisió del programa '12 punts' (2004) de TV3 i Andorra TV, Marta Roure.

Ha passat més d’una dècada des que TV3 va intentar, de bracet amb Andorra Televisió, fer sentir el català al festival d’Eurovisió. Les dues cadenes van emetre deu gales d’un programa que es va anomenar 12 punts i va presentar Xavier Graset. Un jurat, els espectadors catalans i els andorrans van fer guanyadora la cantant Marta Roure i el tema Jugarem a estimar-nos, de Jofre Bardagí. Va ser la vegada que Catalunya ha estat més a prop de tenir personalitat pròpia al festival europeu. Però el somni d’aquell 2004 es va esvair quan a Istanbul l’actuació no va passar de la semifinal. Amb el debat candent sobre la independència propagat per tots els àmbits, aquells que desitgen amb fervor sentir algun dia la Catalogne, 12 points poden veure ara la llum al final del túnel. Cal dir però que la TV3 del 2015 afirma que encara no ha pensat si voldria participar o no al festival en cas de tenir un Estat propi.

El primer pas que hauria de fer una Catalunya independent per arribar al festival de la cançó europeu seria fer-se membre de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), segons ha informat un portaveu d’Eurovisió. Es tracta d’un organisme que forma part de les Nacions Unides i, per tant, l’hipotètic Estat català hauria de tenir el reconeixement internacional abans d'accedir-hi. El segon pas seria demanar l’adhesió a la Unió Europea de Radiodifusió (UER).

Marta Roure a la semifinal d'Eurovisió del 2004, on representava Andorra. youtube

La UER agrupa cadenes de televisió i ràdio que emeten al continent europeu. Un portaveu de l’entitat ha detallat que “si fos membre de la UIT, el servei de radiodifusió públic català podria demanar ser-ne un membre actiu”. Llavors, caldria que Televisió de Catalunya fos ratificada en assemblea general. Si la resolució fos positiva, “seria una candidata a demanar la seva participació a Eurovisió”. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ja té un peu dins de la UER. Catalunya Música participa en un programa d’intercanvi de música clàssica a nivell europeu, tot i que l’emissora no forma part de la llista de membres actius. “TV3 està interessada des de sempre a ser membre de la UER, sobretot en àmbits d’intercanvi i de coproduccions, documentals especialment. El tema d’Eurovisió no ens l’hem plantejat”, han declarat fonts de la CCMA.

Es diu que la cultura, igual que l’esport, no entén de colors polítics. Però a Eurovisió, quan es perd, una de les queixes més compartides entre els seguidors durant els minuts de les votacions és: “Tot es basa en la política, no hi ha dret”. Cap dels programes per al 27-S fa referència expressa a Eurovisió, però l’any 2009 els eurodiputats catalans van parlar del tema. Oriol Junqueras (ERC) i Ramon Tremosa (CiU) van mostrar-se a favor de tenir representació catalana al festival. Romeva, des d’ICV-EUiA, va dir que ho veia com “una història comercial i no nacional”. Maria Badia (PSC) va afirmar que no calia perquè Eurovisió té un nivell “molt baix” i el PP va rebutjar-ho frontalment.

Seria una plataforma espectacular per presentar-se a Europa a nivell de llengua i de país

“Espanya donaria els 12 punts a Catalunya?”, es pregunta Glòria Bricollé, cofundadora d'Eurovisió.cat, un portal que té com a objectiu donar a conèixer la presència catalana al festival. “Tot i que en alguns moments la societat catalana ha tingut un cert rebuig cap a Eurovisió, crec que si una Catalunya independent hi participés es veuria bé perquè seria una plataforma espectacular per presentar-se a Europa a nivell de llengua i de país en l’espectacle musical amb més audiència del món”, reflexiona.

A nivell personal, Bricollé, que assisteix a Eurovisió des del 2004, creu que Catalunya hauria de presentar-s’hi amb una cançó que combinés el català i l’anglès. “Si fos en català i prou ja em semblaria bé, però crec que la primera vegada no hauria de ser al cent per cent en anglès”.

Des del 1956, onze catalans han representat Espanya a Eurovisió. Alguns d’ells són Peret (1974), Nina (1989), Sergio Dalma (1991), Beth (2003) i Rodolfo Chikilicuatre (2008). Serrat hi havia d’anar el 1968 –l’any que va guanyar Massiel però finalment va rebutjar-ho perquè no li van permetre cantar en català. Bricollé opina que a Catalunya hi ha prou talent per poder anar a Eurovisió, i destaca també el paper que té al festival la productora catalana Gestmusic, que en l’última edició es va encarregar de la posada en escena d’Edurne.

La versió catalana de 'La, la, la' de Joan Manuel Serrat. youtube

Sobre els intents fallits d’Andorra entre el 2004 i el 2009 d'arribar a la final del festival, la cofundadora d’Eurovisió.cat creu que va fallar la promoció de les cançons i, en algunes edicions, “les posades en escena van ser desafortunades”. El periodista català resident a Andorra Agustí Mas va participar en la promoció de la participació andorrana al festival. Explica que el projecte no va aconseguir "connectar amb el públic" i afegeix que no es va veure amb bons ulls que s'enviessin a Eurovisió cantants no andorranes, com la catalana Gisela (2008) i l'holandesa Marian van de Wal (2009). Mas comenta, però, que el factor principal per deixar de participar-hi va ser el dèficit de la televisió pública.

En la decisió de participar o no a Eurovisió en una suposada Catalunya independent s'hauria de tenir en compte el cost que implicaria. "Un mínim per anar-hi en condicions són uns 300.000 euros", explica Agustí Mas. Comenta també que el països financen la participació al festival amb fórmules diverses. "A vegades ho paga íntegrament la televisió, i a vegades els governs. Depèn de si s'hi va de manera testimonial, com en uns Jocs Olímpics, o de si s'hi va a guanyar", puntualitza. A ell li agradaria que Catalunya participés a Eurovisió "com a país nou", i matisa que en certa manera ja hi contribueix perquè en els últims anys els representants espanyols que han anat al festival s'han escollit als estudis de TVE de Sant Cugat del Vallès.