_
_
_
_
_

El Govern espanyol replica als científics catalans proindependència

El Ministeri d’Economia assegura que Catalunya rep el 25% dels fons estatals per a ciència malgrat que el seu PIB només representa el 20% del total espanyol

Manuel Ansede
Mariano Rajoy, durant una visita al Barcelona Supercomputing Center.
Mariano Rajoy, durant una visita al Barcelona Supercomputing Center.PP

El Govern central ha respost als científics catalans que aquest dimarts van presentar un manifest en suport a la candidatura Junts pel Sí, per considerar-la “la millor opció” per a la ciència catalana. Al seu comunicat, els signants, que ahir eren 13 i avui són 200, acusaven el Govern espanyol d'utilitzar en ocasions “criteris polítics subjectius”, al marge dels mèrits dels científics, per distribuir els diners del pressupost per a ciència a Espanya.

“El PIB de Catalunya és un 20% [del total nacional] i rep el 25%” dels fons estatals per a ciència", ha declarat aquesta tarda Carmen Vela, secretària d'Estat de R+D+I. “Aquestes afirmacions que diuen que s'esbiaixa en contra d'una determinada comunitat autònoma, en aquest cas de Catalunya, són absolutament errònies”, ha afirmat.

Vela ha subratllat que són 12.000 científics avaluadors, tant nacionals com internacionals, els que decideixen cada any “sense cap instrucció” a quins projectes d'investigació van els diners de l'Estat. “Mai hi ha un biaix que no sigui basat en la qualitat i en l'excel·lència de les propostes”, ha afirmat després d'un acte del programa L’Oréal-Unesco a Madrid.

“Qualsevol escenari d'independència seria una mala jugada per a la ciència a Catalunya”, ha coincidit aquest matí Jorge Barrero, director general de la Fundació Cotec, a la presentació del seu informe anual sobre la situació de la R+D+I a Espanya. Barrero ha recordat que a Catalunya hi ha “alguns dels millors centres científics d'Espanya, alguns de titularitat catalana, d'altres de mixta i d'altres, fins i tot, només nacional".

Els científics catalans que han signat el manifest en suport de Junts pel Sí ja superen els 200

El director general de Cotec, fins a l'abril al comandament de la patronal biotecnològica espanyola Asebio, s'ha mostrat “sorprès per l'escàs rigor de les dades amb què treballa aquesta plataforma de científics a favor de la independència”. Només dues hores abans que Carmen Vela, Barrero ha recalcat que els científics a Catalunya “s'emporten el 25% dels fons competitius del Pla Nacional de R+D+I, quan el seu PIB és del 20%, o sigui, més del que els correspondria”. Barrero, no obstant això, ha criticat les retallades en ciència i ha parlat d'"una dècada perduda" per la R+D+I a Espanya.

Al manifest en suport a la candidatura Junts pel Sí s'han sumat en les últimes hores científics catalans com Carles Lalueza-Fox, investigador del CSIC expert en genoma neandertal, i l'astrofísic Josep María Trigo, també funcionari del CSIC, principal organisme de ciència a Espanya. Entre les absències notables destaca Joan Guinovart, expresident de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya. Guinovart ha declinat per telèfon parlar d'aquest tema “per una grip”.

Els signants consideren que el barem que fa servir la Comissió Europea per distribuir els seus diners per a ciència són més adequats. "La Comissió Europea és raonablement escrupolosa en aquest aspecte i considera el mèrit i la qualitat com els principals criteris per al repartiment dels fons d'investigació", diu l'escrit. Catalunya aconsegueix el 50% dels fons europeus que rep Espanya per a investigació biomèdica, segons un informe de la Generalitat.

Jorge Barrero, director general de Cotec, es mostra “sorprès per l’escàs rigor de les dades amb què treballa aquesta plataforma de científics a favor de la independència”

Fonts de la Secretaria d'Estat de R+D, dependent del Ministeri d'Economia, detallen que en aquesta legislatura Catalunya ha rebut 627 milions d'euros del pla estatal, un 25% del total. Més de 136 milions s'han destinat a 1.369 contractes de recursos humans, un 27% del total nacional, segons les fonts del Ministeri. A més, recorden, Catalunya és la comunitat amb més centres acreditats amb el distintiu d'excel·lència Severo Ochoa, amb 9 del total de 20. Cada centre rep un milió d'euros cada any.

Les mateixes fonts insisteixen que la independència no seria bona per a la ciència catalana. A Catalunya hi ha 22 parcs científics i tecnològics, que han rebut préstecs per més de 350 milions d'euros entre el 2000 i el 2011 a través de convocatòries gestionades pel Govern central. “Algunes entitats promotores de parcs científics i tecnològics travessen per dificultats per retornar aquests préstecs”, recalquen. El Parc Científic de Barcelona és un dels afectats per l'anomenat parquetazo, les precipitades ajudes milionàries en forma de bestretes reemborsables el desembre del 2000, en època del president José María Aznar. Les lleis de Pressupostos s'han adaptat per retardar les quotes d'amortització.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_