El full de ruta
La desconnexió de l'Estat amb ruptura de la legalitat requeriria una desobediència perllongada i generalitzada, no només de la societat civil sinó d'autoritats i funcionaris. Alguna cosa molt improbable.
Últimament em pregunten amb freqüència què passaria si arribés a activar-se el full de ruta (FR) independentista. Hi ha dades per esbossar algunes conjectures. Coneixem el FR (Full de ruta unitari del procés sobiranista català, de 30 de març de 2015) i coneixem les lleis vigents. Hi hauria, probablement, múltiples efectes extrajurídics d'ordre polític, econòmic i fins i tot de psicologia col·lectiva, imprevisibles i no menyspreables. Els efectes jurídics d'aquest imaginari desplegament del FR sobiranista, no obstant això, sí que són predictibles, en la mesura en què les lleis són precises.
El FR defineix la seva voluntat de desconnexió declarant el propòsit d'exercir els actes de sobirania necessaris per construir el nou país, i afirmant que el procés no quedaria supeditat a la legalitat vigent o a eventuals impugnacions. Digui el que digui el FR, el procés estaria inevitablement supeditat a la legalitat vigent perquè les lleis només es deroguen per altres posteriors, mai per declaracions polítiques. Quan s'efectués un acte de sobirania de rellevància jurídica, d'efectiva desconnexió, seria immediatament impugnat, suspès i probablement anul·lat. En ser nul mancaria d'eficàcia jurídica, no afectaria els drets dels ciutadans i no obligaria cap autoritat ni funcionari públic municipal, autonòmic ni estatal. Encara diria més, aquests tindrien obligació legal de no acatar-lo, a risc d'incórrer en un possible delicte de desobediència i conseqüent inhabilitació. Per això ningú ha presentat recurs contra aquesta insòlita declaració, perquè no és un acte administratiu ni una norma legal. Només és una simple declaració de voluntat política, jurídicament irrellevant.
Seguidament, el FR proposa l'elaboració d'un projecte de Constitució de forma participativa. Això és compatible amb una activitat d'estudi eminentment teòrica i cívica que no infringiria la legalitat vigent. El problema no sorgiria durant aquell lícit procés d'elaboració constitucional. Sorgiria després, quan es pretengués la posada en vigor de la Constitució independentista desconnectant de la Constitució espanyola les institucions i ciutadans de Catalunya.
Una altra proposta consisteix en la creació de les estructures necessàries del nou Estat. Una part d'aquestes estructures ja està creada i en funcionament. Són totes les institucions de la Generalitat. Una altra part la conformen les institucions de l'Estat a Catalunya, sobre les quals els signants del FR manquen de capacitat de desconnexió. La creació d'una rèplica independitzada de les actuals institucions estatals, amb les seves plantilles funcionarials, ja ha ensopegat amb impugnacions paralitzants. Per tot això, per als signants del FR, el problema no residiria només en l'adaptació o creació d'aquestes estructures o institucions. El problema sorgiria quan es pretengués l'efectiva desconnexió d'unes i altres de l'actual Estat per a la seva posterior inserció en el projectat Estat independent.
El FR conclou, irònicament, proclamant la seva actitud expectant respecte a l'alternativa d'un referèndum vinculant, alternativa que, com és sabut, els independentistes consideren sens dubte improbable, ara com ara. Per això, l'Assemblea Nacional Catalana, coherent amb el seu ideari, davant la previsible inviabilitat d'una desconnexió progressiva i negociada, ha suggerit l'eventualitat de propugnar la desobediència civil. Però la desobediència hauria de ser perllongada i generalitzada, no només de la societat civil catalana sinó també de les autoritats i funcionaris, inclosos els estatals a Catalunya. Per tot això, la via de la desconnexió-ruptura sembla especialment conflictiva i irrealitzable.
El problema sorgiria quan es pretengués l'efectiva desconnexió de l'actual Estat per a la seva posterior inserció en l'Estat independent
Si em tornessin a preguntar què passaria si guanyen els independentistes, abans de res diria que, d'ells, no cal témer excessos. Sent molt dispars, tots són pacífics demòcrates, i gairebé tots prudents. Diria que del seu FR no pot deduir-se'n res concret, més enllà de declaracions insòlites, imprecises i insuficients, jurídicament irrellevants. Diria que la qüestió no estaria en la problemàtica viabilitat de l'Estat nounat i la seva inserció internacional, sinó, abans, en el seu propi naixement. Perquè no concreten com seria el moment de la desconnexió, que és el que, dins i fora de Catalunya, genera més preocupació, si seria una desconnexió-ruptura, unilateral i sobtada, o una desconnexió negociada i progressiva. En tot cas, en algun moment, implicaria sobrepassar la legalitat espanyola i internacional vigent, o sigui, infringir-la. El procés, de totes maneres, seria necessàriament cautelós i contradictori, i conseqüentment molt més lent del que alguns esperen. Seria inconcret, i impredictible, i en molt bona part jurídicament inviable conforme a la legalitat vigent. Això, si guanyen.
José María Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Catalunya
