“La FIFA no pot decidir la vida del meu fill”

A Ben Lederman li van regalar un conill amb 10 anys i li va posar Messi. El nen, nascut a Los Angeles el 2000, tenia un somni: ser futbolista. Així ho va explicar a un periodista quan va transcendir que deixava el país per entrar a formar part de la Masia. La FIFA va utilitzar l'entrevista publicada en la premsa nord-americana per utilitza-la en la denúncia al Barça per tràfic de menors i el jove va ser inclòs en la relació de promeses que no compleixen les normes per jugar, entrenar-se i viure a l'escola formativa del Barça. A diferència del club, la família no acata la sanció.

En Ben és el fill d'un broker californià, Danny Lederman, d'origen jueu, disposat a arribar fins a les últimes instàncies per defensar el seu dret a triar i també que en Ben pugui complir el seu somni. “La FIFA no pot decidir el futur del meu fill”, afirma el pare, indignat com està perquè creu que la sentència que impedeix al Barça fitxar i el va obligar a pagar 450.000 francs suïssos de multa, està amargant la vida al seu fill.

A la FIFA no li importen els nens, només els diners, els Mundials, el seu benefici. A on aniran a parar nens que vénen des de llocs com Camerun?. Parlem de drets humans Danny Lederman

La teoria defensada i documentada davant la FIFA per Danny Lederman parla que es va instal·lar a Barcelona per una raó professional i que, en assabentar-se'n els tècnics de l'escola formativa en la qual jugava el seu fill a Los Angeles, el van posar en contacte amb el Barça per aconseguir-li una prova. Esquerrà, té talent i personalitat, així que Guillermo Amor el va acceptar per a l'infantil només veure'l. “Vivim tota la família junta a Sarrià des de fa quatre anys. Ens agrada Barcelona, és ara casa nostra”. Lederman lamenta l'existència d'una llei que considera “absurda quan s'aplica malament. El meu fill no està sol a Barcelona. No sabíem que existís una regla que ens impedís venir. No sabem si el Barça ho sabia”. El noi, al qual la FIFA ha prohibit qualsevol relació amb el Barça, va tornar fa dues setmanes als Estats Units i viu en una acadèmia de la US Soccer on s'entrena amb la selecció juvenil dels Estats Units. “Està bé, però no ens agrada estar separats”. Si la família no ha viatjat amb ell és perquè en Dean, el fill gran, acaba de començar l'últim curs de secundària a Espanya i està molt integrat a Barcelona. Per això, en Danny i la seva dona, la Tammy, es resignen: “Quan acabi el curs ja ho veurem”.

Mentrestant, es preparen per plantar-se davant la FIFA, després de viure “un any angoixant”, per no saber si el seu fill podria jugar amb el Barça. “Sé que el litigi serà car, però anirem segurament al TAS (Tribunal d'Arbitratge de l'Esport), encara que ja ningú no tornarà al meu fill la il·lusió d'estar a la universitat del futbol. Però penso també en la resta de nens que estan en la mateixa situació i ho faig pels seus somnis”. En Danny s'ha posat en contacte amb altres pares afectats per veure quines accions conjuntes poden emprendre i així ho va fer saber diumenge al Camp Nou al president barcelonista, Josep Maria Bartomeu.

El nen ha tornat als Estats Units; els seus pares i el seu germà gran segueixen vivint a Barcelona

“A la FIFA no li importen els nens”, es lamenta. “Li importen els diners, els Mundials, el seu benefici. A on aniran nens que vénen des de llocs com Camerun?” es pregunta en referència a en Patrice, que també ha estat expulsat de la Masia. “Parlem de drets humans”, argumenta. “La FIFA no pot controlar la meva vida ni la del meu fill. Si vam escollir viure aquí s'ha de respectar aquest dret. És legal. La FIFA ni tan sols es va mirar el cas, ni tan sols va valorar el fet que estiguéssim vivint junts. És que no els importa gens”.

La FIFA no només impedeix al Barça fitxar fins al 2016 sinó que ha inhabilitat diverses promeses, els impedeix jugar, entrenar-se i que segueixin vivint a la Masia. Algun afectat no descarta recórrer a la justícia ordinària, extrem que descarta el Barça.