_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Olives farcides Unió

Duran defensa que el seu partit és una marca nova que necessita temps per consolidar-se “al supermercat de la política”

Cristian Segura

Duran i Lleida es va presentar ahir al casino de Sant Feliu de Llobregat com “el treballador autònom de l'any”. Duran no és autònom, és un títol honorífic concedit per la Federació Nacional de Treballadors Autònoms. A més, l'hi van concedir el 2007 i no era per a ell sinó per al grup parlamentari de CiU. Però Duran insisteix que és Unió qui representa l'esperit de CiU i treballar, és innegable que treballa: ho fa “al supermercat de la política” com a comercial d'una nova marca d'olives farcides.

Duran va explicar davant mig centenar de fidels que Unió és com una marca nova d'olives farcides. “El client d'un supermercat acostuma a agafar automàticament del prestatge les seves olives de sempre i es resisteix quan pot agafar una marca nova”. Duran va demanar als presents que difonguessin les virtuts de la nova marca Unió. Al refrigeri posterior es va servir vermut i olives verdes farcides d'anxova. Aquestes olives d'Unió tenien el mateix gust que les altres, potser la pell era massa eixuta, però sens dubte que el consumidor de La Española la podria comprar i no s'adonaria del canvi.

El míting no va ser únicament una lliçó sobre envinagrats. Maria Rosa González, candidata d'Unió, va obrir l'apartat històric assegurant que “som els autèntics, els més purs, l'essència d'Unió del 1931. Per fi podem dir ben alt el que pensem”. Duran també va celebrar que “per fi sentim la llibertat de presentar-nos sense hipoteques”. Semblaven víctimes d'un hipnotitzador quan es desperten després d'haver atracat un banc. Duran va jugar la carta de la por contra l'independentisme: “Per primer cop es presenten en solitari des del 1934. És important recordar que va passar després”. Va afegir el líder d'Unió que hi ha persones que en privat li comenten que votaran per Espadaler però no volen anar als actes públics del partit “perquè tenen por que els vegin amb Unió”. No tot eren males notícies; Duran va comunicar que estaven tornant al partit aquells que s'havien donat de baixa perquè no volien continuar al costat de la Convergència independentista.

Duran va lamentar que els titllin de ser el partit del poder i potser per això va denunciar, com un Falciani democristià –és a dir, que llança la pedra i amaga la mà– que “hi ha persones insensates que defensen que siguem com Andorra, com Suïssa, on per cert hi ha alguns que hi tenen els diners”. A la sortida del casino hi ha un setrill gegant de color lila del qual surten uns globus d'Unió. Ara sóc jo que tinc la sensació d'estar hipnotitzat: massa experiències paranormals per a tants pocs dies de campanya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_