_
_
_
_
_

L’Aragó vol que el Papa intervingui amb Catalunya per les obres d’art

Mas respon a Lambán que es nega a retornar a la diòcesi de Barbastre 113 obres d’art que custodiava el bisbe de Lleida

Juan José Mateo
Talla del segle XIII d'un Crist crucificat exposada al Museu Diocesà de Lleida i reclamada pel bisbat de Barbastre.
Talla del segle XIII d'un Crist crucificat exposada al Museu Diocesà de Lleida i reclamada pel bisbat de Barbastre.Herminia Sirvent

El repte sobiranista català també afecta l'Església. El nou bisbe de Lleida pren possessió aquest diumenge sabent que la seva diòcesi fa gairebé 20 anys que està immersa en plets amb la de Barbastre-Montsó (Aragó), que reclama que se li retornin 113 obres d'art traslladades a principis del segle XX. Totes les instàncies jurídiques han donat la raó a la diòcesi aragonesa. El problema? La Generalitat ha catalogat les obres com a bé cultural català i no en permet la sortida. “Malgrat que s'han dictat sentències relatives a aquests béns, cap ha adquirit encara el caràcter de ferm, motiu pel qual la Generalitat no està obligada legalment a tornar-los”, li va escriure aquest mes Artur Mas a Javier Lambán, president de l'Aragó, que en conseqüència demanarà la mediació del papa Francesc.

Aquest és l'origen del conflicte, que aquesta setmana ha unit els quatre últims presidents de l'Aragó, sense importar que fossin del PP o del PSOE, per establir una estratègia comuna. A principis del segle XX, el bisbe de Lleida va decidir traslladar a la capital objectes de diverses parròquies per evitar-ne la venda, l'espoli i la deterioració. Entre el 1995 i el 1998, la Conferència Episcopal Espanyola va disposar que una part del territori adscrit a aquest bisbat fos segregat i sumat al bisbat de Barbastre-Montsó per acomodar el mapa de la jurisdicció eclesiàstica a l'autonòmic. Aquí va néixer el problema. La nova diòcesi va demanar que li fossin retornats els béns de les seves parròquies… i va esclatar una pugna amb arrels polítiques.

“L'Església busca una solució que no enfronti les dues comunitats religioses. Els problemes els plantegen els polítics. Puc afirmar amb rotunditat que aquest litigi s'hauria resolt si haguessin deixat sola l'Església”, va opinar Javier Gonzalo, advocat de la diòcesi de Lleida. “Per la part catalana, el bisbat de Lleida no ha tornat a entaular litigis ni a oposar-se al trasllat des del 2007, quan es va pronunciar el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica i des que el 2010 un jutjat civil va considerar que no existia prescripció a favor del bisbat de Lleida de les obres. El bisbe, que mai es va oposar a les resolucions vaticanes, ha estat a favor que es complissin, però ell no té les obres, que des d'abans del primer decret vaticà es troben incorporades a un consorci presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat”, va afegir. “La Generalitat afirma que les obres no poden sortir del territori català perquè han estat catalogades com a bé cultural de Catalunya, per llei del Parlament català, i que només poden sortir de Catalunya per tornar-hi, en exposicions temporals”, va advertir. "En aquest moment els litigis els mantenen els governs de Catalunya i el de l'Aragó i no els bisbats".

Els expresidents del Govern de l'Aragó –començant per la dreta: Marcelino Iglesias, Luisa Fernanda Rudi, Santiago Lanzuela, i l'actual president, Javier Lambán– després de reunir-se per tractar el cas dels béns eclesiàstics.
Els expresidents del Govern de l'Aragó –començant per la dreta: Marcelino Iglesias, Luisa Fernanda Rudi, Santiago Lanzuela, i l'actual president, Javier Lambán– després de reunir-se per tractar el cas dels béns eclesiàstics.Javier Cebollada (EFE)

L'empremta dels interessos polítics continua indeleble en la polèmica. La Generalitat no va voler pronunciar-se. Una cosa és segura: malgrat que la sentència del Suprem hauria de servir per tancar-la, perquè afirma la preeminència de la catalogació aragonesa davant de la catalana, la pugna continua viva.

“Hi ha hagut una connivència entre el bisbat de Lleida i la Generalitat per no retornar les obres. La seva estratègia ha estat construir un fons que no es pot lliurar sense permís de la Generalitat”, va valorar Jorge Español, advocat de la diòcesi de Barbastre. “Ara, amb la sentència del Tribunal Suprem, ja no hi ha cap obstacle per retornar-les, però ha de fer-ho l'Església, que no vol molestar els catalans i prefereix que les obres es quedin segrestades allà”, va seguir sobre les peces, exposades al Museu Diocesà de Lleida. “Vull pensar que la nunciatura apostòlica està buscant el moment adequat. Si no, el Govern aragonès podria plantejar l'expropiació de les peces”.

El conflicte ja ha arribat fins a Roma, on les parts competeixen per fer-se sentir davant del Papa. "La Santa Seu ja es va pronunciar en la mateixa línia que l'última sentència del Tribunal Suprem, reconeixent la titularitat dels béns a la diòcesi de Barbastre", va explicar un portaveu de la nunciatura. "En l'execució d'aquesta sentència res és competència d'aquesta nunciatura apostòlica, i desgraciadament, tampoc el bisbe Lleida pot, en aquests moments, fer-la complir".

El conflicte continua obert. Els bisbes aragonesos fan gestions a Roma. Lambán i els seus predecessors al càrrec donen suport a la iniciativa. Les peces, mentrestant, segueixen a Catalunya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan José Mateo
Es redactor de la sección de Madrid y está especializado en información política. Trabaja en el EL PAÍS desde 2005. Es licenciado en Historia por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo por la Escuela UAM / EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_