El vot de la por
Una de les conseqüències de plantejar la qüestió a l'escenari internacional és també el reforç del caràcter plebiscitari de les eleccions al Parlament
La cascada de pronunciaments a favor de mantenir la unitat d'Espanya sol·licitada i obtinguda pel Govern de Mariano Rajoy dels principals aliats i socis –Obama, Merkel, Cameron, Juncker– persegueix convèncer el màxim nombre possible dels votants catalans encara indecisos davant la cita del dia 27 a les urnes. Si a l'inici de la campanya electoral eren el 26%, segons l'enquesta del CIS, és probable que ara siguin ja bastants menys i també ho és que aquest tipus de pronunciaments ajudi el desig de deixar les coses com estan més que a apostar per la incertesa. No obstant això, una de les conseqüències de plantejar la qüestió a l'escenari internacional és també el reforç del caràcter plebiscitari de les eleccions al Parlament, que és el primer objectiu perseguit pels independentistes en convocar-les.
Cada part ha llegit les preses de posició dels governants de les primeres potències mundials d'acord amb els seus interessos. El Govern de Rajoy i el PP les presenten com una demostració que és impossible el reconeixement internacional d'una república catalana eventual constituïda unilateralment en nou Estat. Per part dels independentistes, en canvi, aquestes declaracions han estat interpretades com un justificant de recepció al màxim nivell diplomàtic de l'existència d'un conflicte polític d'abast internacional. Com el reconeixement d'un problema l'existència del qual Rajoy ha estat negant de manera insistent.
D'aquí al dia 27 hi ha prou temps perquè es produeixin nous anuncis, pronunciaments i advertiments en la mateixa direcció. Del referèndum sobre la independència d'Escòcia en van prendre nota tots els actors del conflicte català del fet que, en definitiva, van ser els ressorts conservadors presents en tota societat el que va frenar a última hora l'avanç de la intenció de vot independentista. La por de les velletes espantades pels anuncis sobre les seves futures pensions.
L'anunci del banc escocès que va assegurar que traslladaria la seva seu a Londres, en el cas que guanyés el sí a la independència. Aquests elements van ser els que van fer decantar els indecisos. A Catalunya s'ha parlat ja bastant de les pensions. S'ha emfatitzat sobre el risc que una Catalunya independent no obtingui reconeixement internacional i quedi fora de la UE i de l'euro. Falten nou dies per a la votació. Les enquestes de diumenge diran si el vot de la por està funcionant i si hi ha o no inversió de la tendència a una victòria del sobiranisme.
