CDC ha perdut durant el procés tots els donatius des de fora de Catalunya

Les aportacions de constructores de la resta d'Espanya van passar del 35% a 0 en sis anys

Barcelona - 14 sept 2015 - 00:09CEST

Guàrdies civils entren a la seu de CDC, a Barcelona, per escorcollar-la.J. Barbosa

La fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va perdre entre el 2008 i el 2013, els anys del gir sobiranista del president, Artur Mas, la totalitat de les donacions que percebia de constructores amb seu fora de Catalunya. El descens en aquestes ajudes, que van arribar a suposar el 35% de les donacions rebudes per l'entitat, va ser compensat amb l'augment d'aportacions d'empreses catalanes, especialment amb el retorn de CDC al poder a la Generalitat el 2010. Els experts consultats consideren “molt rellevants” les dades i destaquen l'opacitat que ha envoltat el finançament de la fundacions polítiques.

La publicació per EL PAÍS de les donacions rebudes per CatDem posa llum al fosc món del finançament de les fundacions de partits. I revela tendències remarcables. Si, com s'acostuma a dir, les borses anticipen les crisis econòmiques –encara que aquesta tesi és qüestionada pels experts–, podria dir-se que aquest mercat de les donacions va anticipar la crisi sobiranista.

Els grans donants privats –excloent-ne empreses que van donar menys de 20.000 euros i altres fundacions i entitats polítiques– van donar 1,1 milions d'euros a CatDemen el 2008. D'aquests, 382.000 (el 34,6%) procedien de 13 grans constructores situades fora de Catalunya, gairebé totes a Madrid. Un any més tard, aquests donants hi van aportar 1,2 milions, tot i que el pes dels no catalans ja va descendir al 23,7%. La tendència va seguir imparable –17,7% el 2010, 5,7% el 2011 i 0,6% el 2012– fins a la desaparició de les donacions no catalanes el 2013.

Aquesta pèrdua es va veure compensada per un esforç més important d'empreses catalanes, entre les quals hi ha constructores però també empreses de serveis –aigües, autopistes, residus...–, sanitàries, de consultoria... En gairebé tots els casos, dins i fora de Catalunya, els donants són adjudicatàries directes o indirectes de contractes públics.

Una 'porta posterior' a la llei de finançament de partits

Una porta posterior a la llei de finançament de partits polítics del 2007 –que prohibia les donacions d'empreses beneficiàries d'adjudicacions públiques als partits però les permetia a les seves fundacions– és a l'origen de bona part dels casos de corrupció que afecten fundacions com CatDem de CDC i la FAES del PP, segons els experts. Juan Rodríguez Teruel afirma que "el resultat de les pressions de CiU, PP i PNV per deixar aquesta via de finançament va ser un notable creixement de les ajudes a aquestes fundacions". Segons un treball d'aquest investigador, basat en dades del Tribunal de Comptes, aquestes fundacions van rebre més de 23 milions d'euros d'empreses entre el 2007 i el 2013. La federació CiU, a través de les seves dues fundacions –CatDem de CDC i Coll i Alentorn d'Unió Democràtica (UDC)– va ser la més beneficiada: 10,9 milions. La segueixen la Fundación FAES del PP, amb gairebé nou milions, i la Sabino de Arana, del PNV (2,4 milions). La Fundación Ideas, del PSOE, va ingressar un milió per aquest concepte.

Víctor Lapuente qualifica de “pèssim símptoma de la higiene democràtica a Espanya” que donants i quantitats aportades només surtin a la llum pública “per investigacions periodístiques i judicials per corrupció”. Segons Lapuente, “és preocupant que els implicats es refugiïn en l'estricta legalitat, sovint esbiaixada, dels fets”. “El bon govern demana transparència i assumir responsabilitats, no només legals, sinó també polítiques i ètiques”. Aquest investigador lamenta que “només es posi el focus en els partits”. “Si hi ha donacions sospitoses és perquè algú les fa. I les empreses i els seus directius també han d'assumir les seves responsabilitats ètiques davant la societat”.

Les aportacions de les empreses catalanes a la fundació de CDC presenten una clara evolució a l'alça entre el 2008 i el 2010, quan van passar de 723.000 a 1,05 milions milions d'euros. En els dos anys següents, mostren un lleuger descens fins a caure el 2013. En aquesta evolució també es pot observar la incorporació a la llista de donants el 2010, quan CiU preparava l'assalt a la Generalitat davant la descomposició del Tripartit d'esquerres, de moltes empreses catalanes que fins llavors no havien contribuït a CatDem.

Els experts consultats qualifiquen de “molt rellevants” unes dades desconegudes fins avui, tot i que són prudents en establir una relació de causalitat en la correlació. “És evident que mostren un fenomen de fons, però del qual ens falten dades per l'opacitat que hi ha hagut en aquestes donacions i la influència que han tingut altres factors, com la crisi econòmica”, afirma Víctor Lapuente, professor de Ciència Política al Quality of Government Institute de la Universitat de Göteborg (Suècia). Malgrat això, Lapuente destaca “l'evolució diferent de les constructores catalanes i les de la resta d'Espanya en uns anys en què, a més de la crisi econòmica, es va produir el gir independentista de CDC”.

Juan Rodríguez Teruel, professor de Ciència Política de la Universitat de València i analista d'Agenda Pública, afirma que “les dades suggereixen tres processos paral·lels, l'impacte dels quals és difícil d'aïllar”. “Primer, sembla que el gir independentista de CDC redueix les donacions d'empreses no catalanes. Segon, CDC aconsegueix reemplaçar aquestes entrades amb petits donants locals, especialment quan les expectatives de Govern a la Generalitat són evidents. Finalment, el 2013, després del cas Bárcenas i els avanços en la investigació del cas Palau, les donacions cauen en totes les fundacions polítiques”, sosté.

Un investigador del finançament il·legal de partits, que demana mantenir-se en l'anonimat, aporta una altra clau: “El cas Palau va mostrar el pes de les constructores de Madrid adjudicatàries de grans projectes [Línia 9 del metro, Ciutat de la Justícia...] aprovats en l'últim govern de Jordi Pujol. El que va passar el 2009 i el 2010 es pot explicar pel pla Zapatero, que va finançar petites obres fetes per empreses locals”.

Les investigacions del cas Palau van mostrar el paper de CatDem en el finançament il·legal de CDC, en aquest cas des de la constructora Ferrovial. La fórmula usada són suposats treballs que el partit fa a la seva fundació, la funció de la qual és donar cobertura al traspàs de fons de l'una a l'altra. El Tribunal de Comptes també ha alertat que, entre el 2008 i el 2013, CatDem va pagar a CDC 2,2 milions per treballs sense justificar. En tots aquests anys, investigats ara per la Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil per suposades comissions il·legals pagades des de la constructora Teyco a CatDem, partit i fundació van compartir tresorers: Daniel Osàcar i Andreu Viloca.

Entre el 2008 i el 2013, Artur Mas i CDC han donat el gir cap a l'independentisme. El procés va arrencar el 2007, amb el projecte de la Casa Gran del Catalanisme, que es va comprometre amb el “dret a decidir” i va voler atreure figures de tots els àmbits per donar transversalitat al projecte. CatDem, dirigida per l'historiador Agustí Colomines, tenia un paper central com a impuls de les propostes sobiranistes. L'arribada de CiU a la Generalitat, a finals del 2010, va estar precedida de la gran manifestació contra la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional, punt d'inflexió del pas del nacionalisme cap a posicions independentistes. El procés es va consolidar un any més tard, amb la primera Diada massiva.