_
_
_
_
_

La Generalitat troba complicitats pel dret a decidir al Congrés dels EUA

El secretari d’Exteriors topa amb l’escepticisme de l’‘establishment’ econòmic de Washington

La Generalitat de Catalunya busca complicitats a Washington. Menys de tres setmanes abans de les eleccions catalanes, el secretari d’Afers Exteriors del Govern català, Roger Albinyana, va participar dimecres en trobades amb economistes i polítics a la capital dels Estats Units.

Albinyana va obtenir suport entre membres del Congrés dels Estats Units per l’anomenat dret a decidir, la voluntat de sotmetre l’eventual independència de Catalunya a una votació. Entre els economistes que van reunir-se amb el secretari d’Exteriors, la reacció va ser més escèptica.

“L’objectiu de les eleccions plebiscitàries és molt clar: donar al poble català la capacitat de votar i decidir sobre el seu propi futur polític”, va dir Albinyana. “Aquest és l’objectiu català, però basat en un ideal profundament americà, promogut en la defensa que va fer el president [Woodrow] Wilson de l’autodeterminació i el dret d’una comunitat a escollir el seu propi destí.”

No és la primera visita d’un representant del Govern català a Washington, ni la primera vegada que la qüestió catalana es debat a laboratoris d’idees i universitats. La presència internacional és clau en l’estratègia del sobiranisme, que sovint s’ha mogut amb més agilitat que els representants espanyols al món acadèmic i mediàtic nord-americà.

Però el focus canvia. En ocasions anteriors, es parlava de si la independència d’una regió rica europea com Catalunya era factible en termes jurídics. Aquesta vegada el debat ja no és si és possible sinó si serà bona o no.

Unes hores més tard, Albinyana es va reunir a la Cambra de Representants amb cinc congressistes nord-americans, quatre republicans i un demòcrata. Tres són membres del Comitè de Relacions Exteriors. Els legisladors es van interessar per les eleccions del 27 de setembre, pel model de país dels partidaris de la independència o pel seu compromís amb els Estats Units i la seguretat internacional.

“No veig cap raó perquè la gent de Catalunya no pugui fer la seva pròpia elecció sobre si vol ser part d’Espanya com qualsevol altra gent té el dret a fer les seves eleccions”, va dir el republicà Dana Rohrabacher, president del subcomitè sobre Europa a la Cambra de Representants, en declaracions als periodistes després de la reunió amb Albinyana.

Apel·lant a la defensa al dret a l’autodeterminació present a la Declaració d’Independència dels Estats Units, Rohrabacher va dir que el poble català “es mereix un vot” sobre la independència i que el referèndum escocès és un “bon model a seguir”. Va advertir que la negativa del Govern espanyol a permetre una votació sobre l’autodeterminació pot crear “ressentiment” a Catalunya.

El republicà d’origen cubà Mario Díaz-Balart va subratllar el component “democràtic” del procés català. “No pots simplement ignorar els resultats de les eleccions”, va dir respecte a una hipotètica victòria independentista als comicis.

“Respectem i admirem els esforços que s’estan impulsant, al marge del resultat. L’exercici democràtic és molt important”, va afegir el republicà Carlos Curbelo. El representant per Florida va considerar que seria “hipòcrita” si el Govern nord-americà no reconegués que el procés català és un “important exercici en democràcia”.

Fins ara, l’Administració de Barack Obama ha evitat valorar el procés sobiranista esgrimint que és un assumpte intern espanyol. Albinyana va explicar que aquest any ha mantingut diferents reunions amb legisladors nord-americans al Capitoli, però va declinar explicar si durant la seva visita té previstos contactes amb membres del Govern.

Al debat al Peterson Institute for International Economics, Albinyana hi va exposar el arguments a favor de la viabilitat econòmica de la independència. Va insistir en el desig que aquest procés fos negociat amb el Govern espanyol.

“Ningú a Europa, o com a mínim més enllà de la frontera francesa, creu que Catalunya no sigui una economia viable capaç d’obtenir diners i fons en els mercats privats”, va dir en un moment del debat el secretari d’Afers Exterior del Govern català, Roger Albinyana.

L’economista espanyol Ángel Ubide, adscrit al Peterson Institute for Internacional Economics, va donar la rèplica. “Una cosa que va passar en el cas d’Escòcia, del Quebec, és que grans multinacionals, quan s’enfronten a la perspectiva de la independència, marxen”, va dir l’economista en un moment del debat. “Si hi ha incertesa sobre la probabilitat de seguir a la Unió Europea en un futur pròxim, les multinacionals diran que traslladaran les seus a altres llocs. No només té una importància en el PIB, sinó també en la base fiscal”.

Al torn de preguntes, un dels assistents, Gonzalo García, conseller econòmic i social de l’ambaixada d’Espanya a Washington, va preguntar, entre altres qüestions, per què el Govern català no havia intentat canviar la Constitució espanyola per aconseguir els seus obcjetius.

Un altre assistent, l’economista Jacob Kirkegaard, va comparar Catalunya amb Grècia. Va assenyalar la resposta “agressiva” d’Europa contra aquells qui, com Grècia, “intenten canviar les coses unilateralment”, i va opinar que el suport que la Generalitat espera obtenir de la UE “no es materialitzarà”. “I acabareu en una situació en termes econòmics no gaire diferent a la que Grècia va acabar a l’estiu”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_