_
_
_
_
_

‘Felices 140’, ‘Loreak’ i ‘Magical girl’, les preseleccionades als Oscar

El film espanyol escollit serà anunciat per l'Acadèmia del Cinema el 29 de setembre

Gregorio Belinchón

Felices 140, de Gracia Querejeta; Loreak, de Jon Garaño i José Mari Goenaga, i Magical girl, de Carlos Vermut, és el trio escollit pels acadèmics del cinema espanyol entre 54 llargs estrenats entre l'1 d'octubre del 2014 i el 30 de setembre del 2015 per participar a la 88a edició dels premis Oscar, que es lliuraran el proper 28 de febrer. La lectura l'han realitzat aquest matí Adriana Ugarte i Jesús Castro. La finalista serà anunciada per l'Acadèmia el 29 de setembre.

Loreak va ser la primera pel·lícula íntegrament en basc que va concursar a la secció oficial del festival de Sant Sebastià. Els seus directors, Jon Garaño (Sant Sebastià, 1974) i José Mari Goenaga (Ordizia, Guipúscoa, 1976), apuntaven en la seva estrena: “Creiem que les històries han de mantenir l'idioma dels seus protagonistes”, una cosa que no van poder respectar en la seva pel·lícula anterior, 80 egunean (2010). La volien rodar bilingüe: “Tal com és la nostra realitat, en la qual es barregen dos idiomes, però perdíem així ajudes i va acabar sent en basc. Va ser traumàtic i vam perdre una idea que ens sembla interessant explorar”. A Loreak –dues històries creuades de tres dones la vida de les quals es veu terriblement alterada per uns rams de flors–, els protagonistes treballen sols, tancats en cabines de grues o de peatge d'autopistes, en casetes d'obra. “Les dones ja no són fèrtils o no volen tenir fills, la sequedat apareix de fons, és una pel·lícula sobre la incomunicació i la solitud”. Justament en la cultura més coneguda pels seus àpats multitudinaris i les seves quadrilles d'amics: la basca. “Hem fugit d'això. Els personatges només es comuniquen amb les flors; i elles transmeten des de la il·lusió fins a l'amenaça o el desconcert”, van apuntar en la seva estrena a la tardor.

Carlos Vermut es troba ara a Tòquio enllestint el guió del seu tercer llarg. Aquest dibuixant de còmics, que en realitat es diu Carlos López del Rey, va triomfar en el festival Notodofilmfest el 2009 amb el seu curt Maquetas. El cuquet del cinema va començar a rondar-lo i va rodar Diamond flash, que es va exhibir per Internet. El seu segon llarg, una història de venjances, amb tocs de cinema japonès i de Buñuel, va arrasar en el passat Festival de Sant Sebastià, abans de proporcionar-li a Bárbara Lennie el Goya a la millor actriu. A França la pel·lícula està encara en cartell amb bastant èxit: en els seus primers cinc dies va recaptar la meitat del que havia guanyat en tota la seva carrera a Espanya. Ara remata el llibret de la tercera: “Cada pel·lícula ha nascut d'una necessitat. Fa tres anys em preocupava una relació amb una persona, i va sorgir Magical girl. Ara estic molt ficat en la ciència i les societats mogudes per les passions. Com l'Estat Islàmic o l'actualitat política espanyola: no funcionem racionalment, sempre disculpem els nostres. Però per a la meva pel·lícula nova m'estic centrant en la imatge pública: com et veu la gent no té a veure amb com ets. I, a més, és impossible lluitar contra això: no ho intentis ni a les xarxes socials que són un arma de doble tall”.

Felices 140, de Gracia Querejeta, actual vicepresidenta de l'Acadèmia, és el nou drama cuinat per la parella Querejeta-Maribel Verdú, el seu tercer llarg en comú. Segons la seva autora, “Felices 140 és la meva pel·lícula més amarga”. Al personatge de Maribel Verdú li toca l'euromilió. I per anunciar-ho als seus amics i família, finança una gran festa en el seu 40è aniversari, un cap de setmana de celebració muntat amb la secreta intenció de recuperar el seu exnòvio, que apareix amb una parella molt més jove. Una tragèdia i la sempiterna brega que solen implicar els diners destrossen aquest retrobament. “No crec que la traïció sigui part inexorable de la vida”, explicava la directora en la seva estrena. “Nosaltres [el coguionista Santos Mercero i ella] volíem explorar els límits de l'amistat. I per fer-ho ens calia posar-hi diners i traïció: fins a quin punt trairies un amic darrere de la promesa d'un futur millor atorgada per un munt d'euros?”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Gregorio Belinchón
Es redactor de la sección de Cultura, especializado en cine. En el diario trabajó antes en Babelia, El Espectador y Tentaciones. Empezó en radios locales de Madrid, y ha colaborado en diversas publicaciones cinematográficas como Cinemanía o Academia. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense y Máster en Relaciones Internacionales.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_