L’incert escenari polític frena els inversors internacionals
Creix l’escepticisme entre els inversors internacionals a causa de les properes convocatòries electorals i l’amenaça de Catalunya de declarar la independència
Els elogis a la recuperació de l'economia espanyola han deixat pas a un creixent escepticisme entre els inversors internacionals. La convocatòria electoral a Catalunya, l'amenaça de declarar la independència i l'incert resultat que presenten les eleccions generals que se celebraran abans de final d'any dibuixen un escenari d'inestabilitat política que suscita dubtes entre els inversors. Només al juny, apunten els experts, el capital internacional va retirar 21.000 milions d'euros del mercat espanyol. Les decisions d'inversió s'ajornen al gener, a l'espera que l'escenari polític s'aclareixi.
Fins fa tot just uns mesos, els inversors licitaven per tenir posicions al mercat espanyol. La llarga crisi que havia patit l'economia espanyola havia abaratit el preu d'immobles, accions i empreses fins a nivells que els inversors internacionals consideraven més que rendibles. El lema era simple: si no estaves a Espanya, ja feies tard.
La situació ha variat considerablement al llarg de l'estiu. No es neguen les millores que registren les dades econòmiques però sí que apareixen a escena elements d'inestabilitat política que susciten dubtes. I, consegüentment, trucades, correus electrònics i moltes preguntes sobre els possibles escenaris resultants de les consultes electorals.
El ‘llop’ de Wall Street no perd de vista Catalunya
"Com? No coneixes el llop? Tothom a Wall Street el llegeix i el segueix! És una referència". El llop és Wolf Richter, l'editor de Wolf (llop, en anglès) Street, un blog sobre empreses i finances que marca els temes que cal seguir de l'actualitat internacional i que resulten clau per als inversors amb les mirades posades al mercat internacional.
Wolf Street no ha tret l'ull aquest estiu a l'evolució del procés de Catalunya. Un dels seus col·laboradors –sota el pseudònim de Don Quijones– escrivia sobre el “setembre calent” al qual s'enfronta Catalunya i les conseqüències econòmiques del qual “ja es deixen sentir”, deia a finals d'agost. Les trucades i els correus electrònics no es van fer esperar.
“Wolf Street ens recorda que Catalunya s'enfronta a les eleccions regionals més importants dels últims 40 anys i que les seves repercussions es poden notar molt més enllà de les fronteres espanyoles. Què en sabem, d'això?”, escrivia el president d'una gestora europea a un dels seus directius a Londres quan va llegir l'article.
El passat mes de juliol, Wolf Street advertia que “la mare de totes les tempestes s'estava formant entorn de la independència de Catalunya” i les raons per les quals Brussel·les hauria d'“estar seriosament preocupada pel que passa al sud dels Pirineus”.
Aquí s'encunyava un nou terme: el Catexit, el resultat de sumar Catalunya i exit (sortida en anglès). Una expressió que va guanyar fortuna amb el risc de sortida de Grècia de l'euro (Grexit), que va tenir la seva continuïtat amb el referèndum que celebrarà el Regne Unit respecte a la seva permanència a la Unió Europea (Brexit) i que ara arriba al procés català.
Molts han optat per frenar les seves inversions a Espanya en general i Catalunya en particular. “Els meus clients no em penalitzaran si la rendibilitat del fons es queda per sota de la mitjana dels últims anys. Això sí, no volen més risc del necessari i prefereixen que l'últim euro el guanyi un altre. Durant les properes setmanes anirem reduint la nostra exposició a Espanya”, admetia a finals d'agost un gestor d'un fons internacional que ha fet una seriosa aposta pels actius espanyols els últims anys.
És la mateixa tesi que sosté Steen Jakobsen, cap d'inversió de Saxo Bank. “Els inversors no tindran posicions llargues en actius espanyols. Assisteixen a una baralla de guarderia, sense guanyadors ni perdedors. Els veritables perdedors seran l'ocupació, els comptes públics, el creixement...”, apunta poc abans de viatjar a Madrid. Està al cas del creixent enfrontament entre el Govern central i la Generalitat i vol prendre el pols a les empreses i els analistes personalment.
Rajoy ha de plantar batalla
“El Govern espanyol ha deixat que les coses hagin arribat massa lluny. [Mariano] Rajoy haurà de plantar batalla des de la cantonada del ring i tots els titulars entorn del risc d'independència a Catalunya suposen diversos mesos de mala premsa per a Espanya i per al Govern espanyol en ple cicle electoral”, subratlla.
Els diners no són amics de grans incerteses. Només el juny passat, 21.700 milions d'euros de capital estranger han sortit del mercat espanyol, davant del saldo positiu de 1.300 milions d'euros del juny del 2014. Segons les dades de la balança de pagaments que publica el Banc d'Espanya, durant els sis primers mesos de l'any la sortida neta de capital es va elevar a 29.500 milions d'euros, davant dels 13.000 milions de mateix període de l'any anterior.
“Des del punt de vista macroeconòmic, Espanya hauria de mantenir la senda positiva aquest any i duplicar la seva taxa de creixement del PIB”, apunta en una nota a clients Christoph Riniker, cap d'estratègia de Julius Baer. “Però en el seu conjunt, creiem que l'actual escenari polític a Espanya manté elevats nivells d'incertesa que ens fa preferir els actius italians davant dels espanyols”, rematava. A mitjans de juliol, la diferència entre el bo espanyol i l'italià a 10 anys respecte de l'alemany se situava en els 114 i els 113 punts, respectivament. Ara, la prima de risc espanyola supera en 20 punts la italiana (140 davant de 121 punts, al tancament de divendres).
Aquesta actitud d'esperar i veure es percep clarament pels gestors que es mouen al mercat internacional. “Ningú vol saber res d'entrar al mercat espanyol en aquests moments”, admet un d'aquests gestors que ha intentat muntar sense èxit un nou fons d'inversió en actius espanyols. “Tothom em diu que torni a veure'ls al gener”, confessava en un sopar d'estiu.
En tot cas, això no significa, segons el parer dels experts, que hi hagi d'haver una estampida abans de les eleccions. “No es produirà un pànic venedor. La incertesa a les borses ara és generalitzada i hi influeixen també altres factors externs. Només que els inversors que no hagin entrat encara al mercat espanyol no ho faran en aquest moment. Prefereixen esperar”, apunta una analista de qualificacions de risc sobirà.
Les principals agències de qualificació estan pendents dels esdeveniments polítics, especialment en el cas de Catalunya. Fitch manté la comunitat sota revisió negativa i Standard & Poor's ho situa en bo escombraries, lluny de la qualificació d'inversió que atorga al deute sobirà espanyola.
“El divorci pot ser contagiós”
Els analistes de Goldman Sachs aborden en un recent informe les causes i les conseqüències de l'augment dels moviments independentistes a Europa i el seu impacte sobre la consolidació fiscal europea. Una tendència que en bona mesura atribueixen a les receptes d'austeritat aplicades contra la crisi. Segons el seu parer, Alemanya pot ser el model a seguir, amb el seu sistema de federalisme fiscal.
“No és una casualitat que l'augment del separatisme polític a escala regional a tot Europa coincideixi amb la urgència d'una consolidació fiscal a escala nacional”, afirmen Adrian Paul i Huw Pill.
“Els científics han descobert que el divorci pot ser contagiós”. És el que ha passat, diuen, a Escòcia, on va estar a punt de guanyar el sí a la separació del Regne Unit; el que apunten les eleccions regionals a Itàlia amb la zona del Vèneto i el Sud del Tirol o el cas de Catalunya.
"Les eleccions regionals a Catalunya seran de facto un referèndum sobre la dependència d'Espanya", afirmen els economistes.
En els dos casos, les agències posen l'accent en l'elevada dependència –més del 50%, diuen– que Catalunya té de l'Estat per al seu finançament. Sense el Fons de Liquiditat Autonòmica, Catalunya estaria directament en fallida, subratllen fonts de les qualificadores. El dèficit no deixa de créixer.
El nervi dels inversors amb la qüestió catalana es reflecteix en la rendibilitat que li exigeixen al deute de la comunitat. El bo a cinc anys, amb venciment el febrer del 2020, ha de pagar un 4,95%, 328 punts bàsics més del que li exigeixen al deute alemany i 248 punts per sobre del deute espanyol. “És més un missatge polític que una cosa que hagi de tenir un impacte real sobre les finances catalanes, perquè només una petita part del seu finançament depèn dels mercats, als quals té accés limitat. Però sí que és un reflex dels nervis que hi ha”, apunta l'analista de riscos.
Sobre la firma
