_
_
_
_
_

Les meses electorals renunciaran a Internet per evitar ciberatacs el 27-S

La Generalitat ha demanat als ajuntaments que facin l’escrutini electoral per telèfon

Jordi Pueyo Busquets
Una urna de la consulta catalana del 2014.
Una urna de la consulta catalana del 2014.efe

Les meses electorals de les eleccions del proper 27-S patiran un retrocés tecnològic per evitar atacs informàtics com els que la Generalitat va denunciar després de la consulta catalana del 9 de novembre. El Govern ha enviat una carta als ajuntaments en què els demana que la nit electoral informin del recompte de vots per telèfon i no a través de la xarxa de dades. Aquesta mesura pot implicar que l'escrutini electoral trigui més a concloure en comparació amb conteses electorals anteriors. Un expert informàtic de la UPC, Manel Medina, considera que si es fa servir la telefonia fixa la seguretat estarà garantida, perquè la mòbil també es pot arribar a saturar. No obstant això, afirma que "hi ha maneres més elegants" d'immunitzar els servidors de dades contra els ciberatacs, sense haver de renunciar a Internet.

Tothom pot ser atacant, sense saber-ho

j.p.b.

Qualsevol persona pot contribuir a un atac informàtic com el que es va denunciar després del 9-N si té l'ordinador infectat per un programari maliciós amb un subtipus de virus que s'anomena malware, segons detalla l'expert de la UPC Manel Medina. Els centres de comandament de les xarxes dedicades a perpetrar atacs poden utilitzar tots els ordinadors infectats com a soldats.

A la xarxa es pot comprar el servei d'atacar un determinat servidor. Les xarxes pirata donen instruccions a milers dels ordinadors sobre els quals tenen control perquè intentin accedir en un mateix moment al servidor objectiu. D'aquesta manera, aconsegueixen col·lapsar-lo.

"Es pot saber quin és el centre de comandament que ha provocat l'atac però qui en té el control i té capacitat per oferir aquest servei no et dirà qui l'ha encarregat", explica Medina. Segons ell, hi ha "forats" que impedeixen saber qui són les persones que promouen els ciberatacs. En aquest punt, ha esmentat països on la policia és corrupta, com en algunes repúbliques exsoviètiques o les illes Caiman, on "la legislació permet perseguir cibercriminals que atempten contra infraestructures del país però no si això passa a l'estranger". "Allà pots col·locar servidors i tranquil que la policia no et vindrà a perseguir", conclou.

Fonts consultades del Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) han explicat que de moment no tenen cap encàrrec concret per a la nit del 27-S. L'organisme ha dit que té l'encàrrec del Govern de vetllar els 365 dies de l’any per la seguretat dels sistemes informàtics de la Generalitat i que ho seguirà fent "en base a la situació i a l'entorn del moment". Malgrat tot, els ajuntaments catalans han rebut un text que, amb l'objectiu de "minimitzar riscos", els indica que els representants de l'Administració hauran de telefonar a un número de telèfon 900, gratuït, per informar del recompte de vots en comptes de fer servir telèfons intel·ligents o PDA.

Medina, director de l'Equip de Seguretat per a la Coordinació d'Emergències en Xarxes (ESCERT-UPC), pensa que es podrien obrir uns canals de comunicació específics per fer la transmissió de l'escrutini de manera que els servidors informàtics només fessin cas a les peticions dels aparells electrònics que hi hauria repartits a les 8.181 meses electorals. Mitjançant un sistema de filtratge, els servidors ignorarien totes les peticions alienes a aquest sistema i s'evitarien totes les que tinguessin finalitats malintencionades. "És probable que no hagin tingut temps d'implementar aquesta tecnologia", afirma.

Fer servir el telèfon en els casos que Internet falli és una altra opció que proposa Manel Medina. De fet, creu que és el que es farà realment el 27-S i que l'anunci de la Generalitat és de caràcter "dissuasori", per evitar que possibles atacants intentin actuar durant la jornada electoral. És a dir, la primera opció serà enviar les dades per Internet i, si falla, es farà servir el telèfon.

Els ajuntaments catalans no sabran el número gratuït exacte al qual han de trucar fins al vespre del 26 de setembre, la vigília de les eleccions, segons consta a les instruccions de la carta que la Generalitat ha enviat als consistoris, a la qual ha tingut accés Efe i que alguns ajuntaments han confirmat haver rebut. Així mateix, està previst que el 12 de setembre es faci un "simulacre" del sistema d'informació del recompte de vots. En aquesta ocasió el Govern també facilitarà un dia abans el número de telèfon al qual han de trucar els consistoris.

El Departament de Governació ha explicat que ha enviat als ajuntaments les instruccions per dur a terme el simulacre, si bé no n'ha confirmat el contingut "per motius de seguretat". En tot cas, les fonts del Departament han assegurat que han tingut en compte "diversos escenaris" en termes de seguretat.

Pocs dies després del 9-N el president de la Generalitat, Artur Mas, va admetre que els servidors del Govern havien rebut "atacs informàtics duríssims" que van afectar "serveis bàsics" com els historials clínics del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). El web de la Generalitat va estar hores sense funcionar. L'origen d'aquests atacs, que el conseller Felip Puig va dir que eren "de primer ordre mundial", no es va arribar a esclarir.

La mesura de la Generalitat suposarà un pas enrere cap a la gestió electrònica dels col·legis electorals iniciada en els comicis del 2010 i alenteix el camí cap a la incorporació del vot electrònic, una tecnologia que l'empresa catalana Scytl, pionera en la matèria, ha implementat en alguns països.

Un atac informàtic no influiria en el resultat

En cas que la Generalitat no optés pel telèfon i hi hagués algun atac informàtic en el sistema de transmissió de les dades de l'escrutini, el resultat electoral no es veuria afectat, segons fonts consultades. Les dades dels recomptes de les meses electorals queden plasmades en papers oficials i sempre se'n fan tres còpies. Una s'entrega al jutge de pau, que la trasllada a la Junta Electoral Provincial, una altra s'envia per correu i la tercera es queda al consistori.

La informació en paper és la que compta per als resultats finals, mentre que la que es transmet durant la nit electoral és merament informativa. Per tant, en el pitjor dels casos, el que es podria produir seria un retard considerable a l'hora de conèixer els resultats de les eleccions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_