_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Montse Gassull, retorn a l’escena del crim

Artur Mas va complir en la seva compareixença davant el Parlament del dimecres 2 de setembre les amenaces de Jordi Pujol del 2009 i el 2015?

L'escorcoll a la seu de CDC
L'escorcoll a la seu de CDCjuan barbosa

Artur Mas va complir en la seva compareixença davant el Parlament de dimecres 2 de setembre les amenaces de Jordi Pujol del 2009 i el 2015?

L'explicació que les empreses donen diners a tots els partits i que en el cas de Teyco el partit Convergència i Unió és el que menys n’ha rebut, pot considerar-se un pas en la direcció que ja advertia l'expresident Jordi Pujol?

Pujol va dir, al programa Àgora, de TV3, el 27 d'octubre del 2009, amb relació al finançament dels partits polítics, el següent:

-Si entrem aquí ens farem molt de mal, perquè jo tindré una resposta fàcil. Jo també li podria dir: “Aquests van donar tant a tant”. Tots faríem una mica de pudor. No hi entrem, però, si fa falta entrar-hi, hi entrarem. Em sembla que no hi haig d'entrar, però si hi haig d'entrar personalment, hi entraré.

Havien passat quatre anys des que Pasqual Maragall va deixar anar el seu "vostès tenen un problema i es diu 3%" al Parlament per retractar-se de seguida davant la reacció dramàtica de Mas.

Bé.

Pujol va tornar a treure la qüestió el divendres 26 de setembre del 2014 en comparèixer en la comissió del Parlament sobre evasió, frau fiscal i corrupció per explicar els comptes bancaris dels seus familiars amagats a Hisenda, un fet sobre el qual l'expresident assumia la responsabilitat. Aquesta vegada, Pujol va apel·lar a una metàfora.

-Si vas segant la branca d'un arbre, al final cau una branca i tots els nius que hi ha fins que cau l'arbre sencer i haurà estat responsabilitat de tots els que han practicat aquesta mena de política.

Tornem, després d'aquest salt enrere, a la compareixença del president Mas. En la seva explicació, basada en un text que portava, va explicar que les empreses aporten diners a tots els partits i que ho fan en funció de la sintonia que tenen amb el "model de país" que defensa cadascun. En el cas de Teyco, va dir que CiU havia ingressat menys diners que altres partits.

Les empreses que contracten amb les administracions donen diners, doncs, per afinitat política ("model de país"). En certa manera, ve a ser una variant de l'explicació que va oferir Luis Bárcenas el 15 de juny del 2015 en el mateix Parlament en qualitat d’"expert". Les donacions que s’aportaven a el PP –i que Bárcenas fraccionava per eludir la llei– tenien un motiu molt simple: volien afecte.

"A canvi d'afecte, exclusivament". Això, per l'extresorer del PP, és diferent del 3%.

Segons Mas, l'operació de divendres 28 d'agost, d'entrada i escorcoll –a la seu de la Fundació CatDem, al despatx del responsable d'aquesta fundació, situat a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), al domicili de l'extresorer del partit, Daniel Osàcar, i a l'ordinador que aquest continua fent servir a la seu esmentada– va ser muntada com a espectacle electoralista per la Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil. El president es basa, en efecte, en la memòria que hi ha a Catalunya sobre certes operacions extrajudicials impulsades pel Ministeri de l’Interior sobretot en les eleccions autonòmiques del 2012 i properes al referèndum del 9 de novembre del 2014 dirigides a desactivar el sobiranisme a través de la criminalització dels seus dirigents. Ens referim a la presumpta investigació del mateix Mas i de Pujol a Liechtenstein. I, per exemple, al muntatge del compte fals a la Union de Banques Suisse (UBS) del llavors alcalde Xavier Trias, a final d'octubre.

Però heus aquí que en el seu relat, Mas omet tota referència a l'autorització judicial, és a dir, a l'ordre d'entrada i escorcoll. Quan se li va manifestar aquest fet en el Parlament, va intentar desempallegar-se’n amb una explicació fàcil: l'ordre va ser sol·licitada per la Fiscalia Anticorrupció.

Aquesta presentació ha esborrat del mapa ni més ni menys que el jutge. Un jutge que des del 2013 desenvolupa la investigació que va desembocar en l'entrada i escorcoll de divendres passat, dia 28 d'agost, i, també, la fiscal.

Ens referim al titular del jutjat de primera instància i instrucció número 1 del Vendrell, municipi de Tarragona, Josep Bosch Mitjavila, i a la fiscal Macarena González Castillo.

Bosch és un jutge jove. Va arribar al jutjat del Vendrell el 2013. La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) aprova el 20 de març del 2013 la relació definitiva d'aspirants que superen el procés selectiu per a ingrés en la carrera judicial així com els increments de puntuació a l'efecte de destinacions. Bosch Mitjavila figura amb el número 32 en la llista de 231 jutges proposada per la direcció de l’Escola Judicial. El BOE de l'1 d'abril del 2013 recull els nomenaments.

Ves per on, al cap de pocs mesos, a la tardor del 2013, la regidora d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Ajuntament de Torredembarra Montserrat Gassull (a la foto) es persona davant la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona. Hi va acompanyada de Rachid el-Ghzaoui, extreballador d'un forn de pa, empresa de l'alcalde d’aquest poble mariner de la Costa Daurada, Daniel Masagué. No és la primera denúncia que presenta la regidora. Hi ha sis denúncies més sobre diverses activitats presumptament corruptes que són presentades el 2012 davant la Fiscalia. També el partit dels Socialistes de Catalunya denuncia. Tres denúncies són arxivades.

Però la denúncia de Gassull i Rachid de l'octubre de 2013 té una destinació diferent. La Guàrdia Civil les porta el jutge Bosch. "El 6 de maig del 2014 vaig presentar sis denúncies més, després que la meva lletrada s'hagués estudiat en profunditat les irregularitats", recorda l'ara exregidora de l'Ajuntament de Torredembarra en conversa amb EL PAÍS.

La informació que aporten Gassull i Rachid és complementària. De les dues bandes del mostrador. La llavors regidora revela les irregularitats d'una banda, és a dir, de l’Ajuntament, en les meses de contractació d'obra pública, per exemple, mentre que l'extreballador narra el tràfec de bitllets de 500 euros que circulen dins de sobres blancs de 20.000 i 30.000 euros i l'ingrés d'aquestes quantitats en tres entitats bancàries. Les denúncies constitueixen la crònica de contractes d'assessoria externa per curtcircuitar informes contraris a la posició del secretari municipal, pagament de lloguers inflats pel Consistori, suborns (Gassull denuncia que han intentat comprar-la per 12.000 euros a canvi del vot favorable en un ple), favoritisme en certs llocs de treball, comissions per recollida d'escombraries.

I aquí arriben les filials de Teyco, que abonen a l'alcalde 581.000 euros per obres fantasma. Tenint en compte que Teyco ha construït un aparcament adjudicat per 2,5 milions d'euros, però la factura final puja un 40%. El jutge ordena intervencions telefòniques. El setge sobre l'alcalde s'estreny.

Masagué serà detingut el juny del 2014 juntament amb altres regidors. El jutge Bosch prossegueix la investigació. L'activitat de la fiscal González Castillo és reforçada per la Fiscalia Anticorrupció des de Madrid. I el 23 de juliol del 2015, Masagué tornarà a ser detingut. Però aquesta vegada no va només a presó. El jutge també ordena detenir Jordi Sumarroca, exconseller delegat de Teyco. I a la caixa forta de Sumarroca, la Guàrdia Civil troba documents que creu que són rellevants. Indicis que enforteixen la sospita de presumpte pagament de comissions a CiU.

A tot això, Montserrat Gassull es considera abandonada en aquesta investigació pel seu partit, ERC, i pel seu líder, Oriol Junqueras, a qui ha intentat informar directament, sense èxit, sobre el que es cuina a Torredembarra. Deixa el partit. I roman com a regidora fins a les eleccions del 24 de maig passat.

Gassull, independentista sense fissures, no desconeix les possibles repercussions polítiques de la investigació, però estima que la justícia ha d'anar fins al final.

"Seguim sota el secret sumarial, per tant, encara no podem comentar el que hi ha. Però aquí hi ha molta tela. Cal armar-se de valor. I el jutge Bosch vol anar fins al final. I saps què et dic: és encara més important que es faci justícia quan estàs lluitant per un país nou", raona.

Perquè Gassull no comprèn a conducta del seu partit. En sentir Junqueras denunciar, el 31 d'agost passat, al programa de televisió que dirigeix el periodista Josep Cuní 8 al dia la corrupció i condemnar aquells que només la investiguen en períodes electorals, en referència als escorcolls del divendres 28, Gassull ja no pot contenir-se. Després de sentir el líder d’ERC envia una piulada a Junts Pel Si, la llista unitària independentista, i a Junqueras:

-I tu dius aquestes paraules quan has tingut informació de primera mà i no en vas fer ni cas.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_