_
_
_
_
_

La reforma del Constitucional, necessària o munició independentista

Tres constitucionalistes destaquen aspectes positius i negatius de la possibilitat que el Tribunal Constitucional pugui sancionar o suspendre governants i funcionaris

Miquel Alberola

La proposició de llei de reforma del Tribunal Constitucional presentada aquest dimarts pel PP al Congrés perquè aquest organisme pugui multar i fins i tot suspendre els funcionaris i els governants que incompleixin sentències i resolucions causa controvèrsia entre experts constitucionalistes. EL PAÍS ha consultat amb tres constitucionalistes que veuen de forma molt diferent la iniciativa. En aquest ventall es passa de lloar la "necessitat" d'establir mecanismes perquè es facin complir les sentències –cosa que destaca el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc de Carreras–, a crítiques més dures, com la de Javier García Fernández, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid, que creu que acabarà sent "més munició per als independentistes".

El professor de Dret Constitucional Francesc de Carreras està d'acord amb el contingut del projecte de llei registrat al Congrés pel portaveu del grup Popular, Rafael Hernando, i el candidat del PPC a les eleccions catalanes del 27 de setembre, Xavier García Albiol. En la seva opinió, veu "necessari tenir mecanismes que facin complir sentències". De Carreras considera que durant els últims anys l'incompliment de sentències per part de la Generalitat, en tots els ordres judicials, "ha estat una vergonya". En aquest sentit, veu oportú que es faci un ordenament per dur-ho a terme.

La via d'urgència triada pel PP, en el context d'una suposada declaració unilateral d'independència a Catalunya, evita els informes preceptius que requereixen altres lleis del Consell d'Estat i el Poder Judicial. Pel que fa a la forma de posar aquest procés en marxa, el constitucionalista pensa que "està justificada", tot i que observa "un punt electoralista que mira de donar sensació de fermesa". 

A Javier García Fernández, "les decisions en calenta" li semblen "poc adequades". I la del PP no li sembla la millor. Malgrat que el PP ha comunicat al PSOE la proposta, García Fernández manté que "aquestes coses cal veure-les en un context més ampli". Si la forma li sembla inadequada, el fons no el veu millor. "Em sembla que s'estan buscant mesures molt ronyoses per fer front al problema de la independència", opina. El constitucionalista es mostra convençut que la mesura del PP no només "tindrà molt poca eficàcia", sinó que "serà més munició per als independentistes".

La iniciativa, que s'ha registrat pel procediment d'urgència perquè pugui ser aprovada en el que queda de legislatura, persegueix també que el Constitucional pugui sancionar les autoritats o les persones que incompleixin les seves resolucions, i inclou la possibilitat de suspendre'ls en les seves funcions i multes que oscil·len entre els 3.000 i els 30.000 euros.

La impressió de García Fernández és que aquesta mesura convertiria el Tribunal Constitucional en "avançada política" del Govern espanyol, quan hi ha altres vies com l'article 155, amb el qual es podrien retirar "determinades competències de seguretat", o el Parlament. 

Per la seva banda, Francisco Rubio Llorente, catedràtic jubilat de la Universitat Complutense i director del Departament d'Estudis Europeus de l'Institut Universitari Ortega y Gasset, valora la mesura del PP com "una idea lamentable i dolenta". "Tot el que sigui posar càrregues de contingut polític al Tribunal Constitucional és dolent per al Tribunal Constitucional i per a Espanya", alerta.

La divisió d'opinions també ha aflorat en les associacions de jutges i fiscals. Per l'Associació Professional de la Magistratura i l'Associació de Fiscals, aquesta és una mesura "lògica", mentre que Jutges per la Democràcia ha criticat la falta de consens i reflexió per a una reforma d'aquesta envergadura. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Alberola
Forma parte de la redacción de EL PAÍS desde 1995, en la que, entre otros cometidos, ha sido corresponsal en el Congreso de los Diputados, el Senado y la Casa del Rey en los años de congestión institucional y moción de censura. Fue delegado del periódico en la Comunidad Valenciana y, antes, subdirector del semanario El Temps.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_