Seat posa fi al monocultiu de l’Ibiza
La marca comença a fabricar vehicles tot camí després de l'èxit del León
L'any passat Seat va aconseguir trencar una inèrcia històrica: l'Ibiza va deixar de ser el seu model supervendes per cedir el testimoni al León, de categoria superior i més rendible. Casualitat o no, la marca ha aconseguit tornar aquest any als beneficis operatius —trimestrals—, que no veia des del 2008. Ara encara un altre any crucial en la seva història. El mes de març presentarà al saló de Ginebra el seu primer vehicle tot camí, una categoria que li és nova, però que ofereix més marges de negoci.
“Entrar a la categoria dels SUV [tot camí urbà] és una cosa lògica per a Seat perquè és el segment que més creix a Europa i perquè és una gamma totalment legítima per a aquesta marca”, explica Christian Stein, director de màrqueting de la companyia. Com ell, altres directius hi veuen una aposta lògica del fabricant espanyol, que pertany al Grup Volkswagen. Sobretot després d'haver aconseguit l'èxit del León, que ha certificat la fi del monocultiu de l'Ibiza. Amb 31 anys al maleter, aquest utilitari que va salvar la marca ha estat un supervendes, sí, i ha donat activitat a la planta de Martorell, també, però ha deixat pocs beneficis al compte de resultats.
La planta de Martorell, aliena al SUV
La fàbrica de Martorell torna demà a la feina després de les vacances. I ho farà sense que surti de la cadena de producció cap més Altea, que deixa de fabricar-se. El motiu és que aquesta categoria ha estat absorbida per la dels tot camins i Seat ja en té el relleu. Mentre que al mercat el buit de l'Altea ja estarà cobert, no serà així encara a la cadena de producció de Seat, que no té clar quin serà el seu futur. Està a l'espera que Volkswagen li concedeixi el muntatge de l'Audi A1, el més petit de la marca. Seria una bona notícia, però n'implicarà probablement una altra, la marxa del Q3, el model que va suposar que la fàbrica podia fer cotxes d'alta gamma i pel qual la plantilla va estar disposada a rebaixar les seves condicions laborals. Al novembre se sabrà la decisió de VW, a l'espera que el 2018 i 2019 hi hagi noves adjudicacions de vehicles per a les plantes europees del grup.
“La situació de Seat és gairebé un miracle”, sosté José Antonio Bueno, consultor especialitzat en el sector de l'automoció, amb referència a l'“estret ventall de productes” que posava al mercat la marca i que, en la seva opinió, ha estat el causant que s'hagi convertit en la marca popular més petita del grup alemany. La txeca Skoda, que va vendre l'any passat 796.000 vehicles, fa temps que va superar l'espanyola, que el 2014 va superar per mil unitats el mig milió (segons la memòria de la matriu alemanya).
Pocs fabricadors d'automòbils poden treure pit i dir que han resistit gràcies a l'èxit d'amb prou feines un model, però Seat ho ha aconseguit i ho pot dir. Però conscients de com n'és això de perillós, fa cinc anys van engegar una estratègia per canviar la tendència. Els resultats es van veure el 2014. El León, que el 2012 representava el 22% de les vendes, va passar a copar-ne el 39%, i aquest percentatge continua creixent aquest any. L'Ibiza, en canvi, representa poc més del 35%.
Más marge de benefici
Joachim Hinz, director de planificació financera de la marca, sosté que “l'èxit del León ha estat clau per a la millora dels resultats de Seat. Gràcies al seu atractiu disseny, la seva avançada tecnologia i la incorporació d'una versió familiar, ens hem pogut dirigir a un públic més ampli i així ampliar les vendes de forma extraordinària”. El fet que el León sigui un automòbil més car i que s'hagin elevat els equipaments introduïts ha permès que la venda per cada model ofereixi 4.000 euros més de caixa.
El primer SUV —la direcció de Seat planteja la creació d'una família de tot camins formada per tres membres— que presentarà a principis de l'any vinent és un pas més en aquest camí. D'una banda, es planteja la possibilitat d'obtenir més beneficis per cotxe venut, però també permetre que les vendes de Seat es puguin aproximar als tres terços. Els dos primers per al León i l'Ibiza i el tercer més repartit, però amb predomini del gran de la gamma, el tot camí.
Per Matías Carnero, el president del comitè d'empresa, del sindicat UGT, “el risc que corre Seat és el de dependre únicament de dos models” i, en la seva opinió, el SUV, del qual encara no se'n saben ni les formes ni el nom, és “vital” perquè “la tendència del mercat va cap a aquest tipus de vehicles”. Un altre tema és que el cotxe no es produeixi a la planta de Martorell, sinó en unes instal·lacions a la República Txeca de Skoda, també integrant del grup automobilístic VW, per aprofitar que la seva plataforma serà la mateixa que la del futur model de cotxe Skoda Jety.
El SUV, nou model
“I després d'ampliar gamma, el que ha de fer Seat és ampliar mercats”, afirma Bueno, que no entén com la marca espanyola, de capital alemany, no té uns països forts de vendes, més enllà d'Alemanya i Espanya, on es concentra la seva comercialització. L'expert no comprèn tampoc el motiu que avui dia no s'estiguin fabricant seats en alguna de les plantes que el consorci Volkswagen té repartides per Llatinoamèrica.
Ara com ara la marca està centrada en el llançament del seu proper model, que una vegada llançat tindrà un any per demostrar si es pot considerar un èxit. Hi ha qui assenyala que se'n preveuen produir 80.000 unitats a l'any, una mica més de la meitat dels que es fabriquen de l'Ibiza o del León. Però el que comptarà és el marge.
Sobre la firma
