_
_
_
_
_

L’assassí que murmurava pistes falses a la policia

Alejandro Cuartero va matar familiars de la seva exparella i va intentar implicar-la inventant missatges

Jesús García Bueno
Alejandro Cuartero declara davant el jutge.
Alejandro Cuartero declara davant el jutge.Massimiliano Minocri

Abans de morir a la presó, víctima d'un càncer, Alejandro Cuartero continuava negant-ho tot. Malgrat l'allau de proves que l'incriminen i la sentència dictada en contra seva, sostenia que no va tenir cap implicació en l'assassinat d'una parella d'ancians i de la seva néta de 16 anys. Les tres víctimes eren familiars —els pares i una neboda— de Mònica Claveguera, que havia estat la seva parella durant deu anys i que el va deixar, segons ell, perquè va emmalaltir de càncer. Tornar amb ella es va convertir, des de llavors, en una obsessió que va guiar tots els seus passos.

El matí del 27 de gener de 2012, Cuartero va acudir al pis del carrer de Sardenya de Barcelona, on la Mònica vivia amb els seus pares i una neboda. Ella no era a casa, però la seva família sí. L'home els va matar a cops de martell i va intentar elaborar pistes estrafolàries per convèncer la policia que ella era la responsable dels crims.

Josep Porta, cap d'homicidis dels Mossos d'Esquadra, recorda amb nitidesa l'anomenat triple crim de l'Eixample. Porta no creu que Cuartero intentés fer mal a la Mònica a través de la família més propera. Opina, més aviat, que l'assassí veia en els avis i la neboda un obstacle per reprendre la seva tortuosa història d'amor. Ella l'havia deixat un any abans, però ell no ho va acceptar i la va sotmetre a un assetjament implacable. Durant aquell temps se seguien veient i fins i tot mantenien relacions sexuals. “Era per treure-me'l de sobre”, diria la Mònica, aclaparada, al judici.

Fitxa tècnica de l'assassí

Dades personals. Alejandro Cuartero Gil, nascut a Barcelona, 65 anys. Pare d'una filla, exhibicionista i aficionat a les motos.

Tipologia. Psicòpata obsessionat per tornar amb la seva exparella.

Víctimes. Tres: una parella de gent gran (de 87 i 78 anys) i la néta d'aquests, una menor de 16 anys, que vivien a l'Eixample de Barcelona. Els va tapar els rostres després de colpejar-los diverses vegades amb un martell.

Perfil. Familiars de la seva exparella. Va interpretar que eren un obstacle per reprendre la relació.

Mòbil. Passional.

La seva caiguda. Els Mossos van trobar restes de sang d'una de les seves víctimes (la menor) al cordó de les seves ulleres. Va ingressar a la presó provisional menys d'un mes després del triple crim.

Què se'n va fer, d'ell?. Va morir l'any passat mentre complia la pena de presó a la qual va ser condemnat (59 anys) víctima d'un càncer. Quan va cometre el crim ja tenia un tumor cerebral, però els forenses van descartar que hagués influït en la seva capacitat de decisió.

Cuartero va posar tota la seva energia a desvincular-se dels assassinats. Als investigadors els va sorprendre que, la primera vegada que van parlar amb ell, donés tota classe d'explicacions que ningú li havia demanat. Especialment, que critiqués l'adolescent de 16 anys malgrat que acabava de morir d'una manera horrible i brutal. Els policies van saber que estaven enfront d'un home incapaç per a l'empatia i amb trets de psicòpata. “Tenia un caràcter egocèntric, molt de cara a la galeria, parlava sempre per sobre de les seves possibilitats...”, recorda Porta.

El triple homicida va sostenir que la Mònica, funcionària de la Generalitat, era l'única persona que sortia beneficiada del crim, ja que aconseguia l'herència dels seus pares i es deslliurava de la penosa càrrega de bregar amb una adolescent “capritxosa” i problemàtica.

“Es pensava que ens confondria perquè se sentia superior. I va elaborar una estratègia per intentar dirigir la investigació”, assenyala el cap d'homicidis. Cuartero va deduir que tindria el telèfon intervingut i va aprofitar les trucades i els missatges per involucrar la seva ex. I, també, per inocular la seva versió als qui l'escoltaven. “Arribava un moment en què parlava per a nosaltres. Estava les 24 hores dedicat a això”, afirma Porta. En les seves maquinacions, va arribar a confeccionar cartes escrites per falsos sicaris que exigien a la Mònica el pagament de la quantitat suposadament pactada per executar el crim. “Rossa, el bonus era per dos i en van sortir tres. Ens deus pasta. Passa't pel lloc que saps i tanquem el business”, va escriure Cuartero. Aquestes cartes coincidien amb missatges de text que ell mateix havia enviat al mòbil de la Mònica abans de ser detingut.

Els Mossos creuen que es va enfonsar quan “li van retirar l'accés” a la seva exparella. A la Mònica també la van sondejar, però van descartar que hi estigués involucrada. L'únic dubte que els queda als investigadors és si, atès que ella mateixa era víctima de trucades i seguiments, va poder arribar a imaginar que Cuartero seria capaç de matar. Ella ho va negar a la vista: “No vaig pensar que fos perillós... Ho era, però perquè a mi em torturava”.

Dos anys després del succés, Cuartero va ser condemnat a 59 anys de presó per tres assassinats amb traïdoria. La prova que el va incriminar de manera definitiva, més enllà de les seves pròpies extravagàncies, van ser les restes de sang de la menor que els Mossos van trobar al cordó de les seves ulleres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_