Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Matar Baliarda

Una casa de Sant Andreu recorda el revolucionari i heroi del moviment obrer

Placa que recorda la casa on va viure 'el Noi Baliarda'.
Placa que recorda la casa on va viure 'el Noi Baliarda'.

Continuen sent unes voreres estretes i serpentines, que neixen a la moderna Meridiana i acaben com un atzucac. L'antic carrer del Carme de Sant Andreu del Palomar conserva les seves tàpies i les seves cases modestes, de planta i primer pis. Just a la cantonada amb el carrer Còrdova hi ha un habitatge, amb reixes a les finestres i dos balcons. Sobre la porta es veu una placa de rajola que commemora el famós Noi Baliarda, revolucionari, heroi primerenc del moviment obrer, coronel de la milícia republicana, guerriller, protegit pels humils i perseguit per les autoritats locals, que el van considerar un bandoler. Com Jesse James, fugit també per força després de la batalla, només una delació va provocar la seva mort la matinada del 28 d'agost del 1850.

La placa que el recorda el representa com un pagès però, en realitat, era un obrer fabril

Aquell estiu feia poc més d'un any que havia acabat la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlista, que havia enfrontat les tropes de la reina Isabel II contra una coalició de carlistes i republicans. En aquelles dates, els diaris només donaven notícia de les partides que es negaven a rendir-se, i que convertits en trabucaires assolaven Catalunya. El diari El Áncora informava aquell mes de juliol que la partida de Baliarda havia actuat al Clot; allà havien segrestat diversos guàrdies als quals van retenir unes hores. En les següents jornades, el mateix rotatiu narrava les aventures d'aquest grup de fugitius. Perseguits de prop, havien travessat Horta sense que l'alcalde d'aquesta població avisés la policia, motiu pel qual va ser empresonat a la Ciutadella i bandejat tres anys a Mallorca. El capità general va prevenir tots els alcaldes del Principat que arrestaria tothom qui acceptés pagar cap impost al líder Baliarda. Els Mossos d'Esquadra van trobar per Santa Coloma de Gramenet el seu cavall, i van deduir que s'havia internat als boscos. A finals de juliol van detenir cinc membres de la seva partida i van ser afusellats immediatament. I l'últim dia del mes va arribar notícia que se l'havia vist a Terrassa, només acompanyat d'un dels seus homes, en direcció als profunds boscos de Vacarisses.

La placa el recorda a la seva casa natal i el representa com un pagès, portant barretina, armilla negra i camisa blanca, faixa vermella, pantalons curts de pana i espardenyes, amb una falç en una mà i un trabuc a l'altra. En realitat, Francesc Baliarda era un obrer fabril, un teixidor, i amb tota seguretat no portava aquesta indumentària. Durant la Primera Guerra Carlista va lluitar amb els liberals i va ser assistent personal de Joan Prim. Però l'actitud del general durant el motí de la Jamància el va fer canviar de bàndol, i es va unir als revolucionaris. El 1845 va participar en la primera revolta contra les Quintes, i amb el grau de coronel a la Guerra dels Matiners. Al capdavant d'una unitat guerrillera va executar un agent del Govern al Clot, i es va quedar l'arsenal que guardava el difunt. I poc després va segrestar tres guàrdies municipals de Gràcia. Però després de la fi dels combats, molts vençuts no van tenir cap altre remei que anar-se'n a la muntanya.

La seva llegenda va començar després de morir. El 1907 al carrer del Carme li van donar el seu nom

L'agost del 1850 es va veure els homes de Baliarda pel Llobregat, per Montcada i el Montseny. També corria el rumor que havia fugit a França, tot i que en realitat s'amagava a casa de la seva mare. El capità general va rebre una delació anònima, un avís que el líder republicà havia tornat a casa, i hi va enviar els Mossos d'Esquadra amb un esquadró de cavalleria. El postilló informava que a mitjanit s'hi van personar les autoritats i els va atendre l'anciana mare de Baliarda, que es va negar a obrir-los. Els agents es van impacientar i van tirar a terra la porta, quan de sobte va aparèixer un home armat a l'interior de la casa que va obrir foc, i tot seguit va intentar escapar acompanyat de dos homes més pel corral. En aquell tiroteig va morir un policia, el coronel Francesc Baliarda, de tan sols 37 anys, i el seu cunyat Josep Puig (el germà de Baliarda va aconseguir escapar). Els dos cadàvers es van exposar tot el dia a la vorera, segons sembla al carrer de Sant Llorenç cantonada amb Gran de Sant Andreu, com si fossin trofeus de caça. Però després de la seva mort va començar la seva llegenda, i el poble va començar a explicar les seves aventures. La seva fama va arribar a tal punt que el 1907 li van canviar el nom al carrer del Carme pel seu nom actual: carrer Baliarda.