_
_
_
_
_
ELS PROVOCADORS (IV)

La reina de les pantalles de vidre

Zhou Qunfei és la dona més rica de la Xina i una de les grans fortunes del món Els seu imperi fabrica vidre per als mòbils i les tauletes d’Apple i Samsung

Macarena Vidal Liy
Jorge Restrepo

Hi havia una vegada una Ventafocs sense fada padrina ni príncep milionari que li facilités les coses. I per la qual el vidre que li va obrir la porta a la fortuna no va tenir forma de sabata, sinó de pantalla plana.

Si teniu telèfon mòbil, és molt probable que la pantalla procedeixi de les fàbriques de Zhou Qunfei. Aquesta dona de cara rodona i gust pels vestits jaqueta de color vermell és, als 45 anys, la dona més rica de la Xina i una de les més milionàries del món. Forbes valora la seva fortuna en prop de 7.000 milions de dòlars (6.343 milions d'euros), una xifra que va arribar a ser gairebé el doble abans de la caiguda de les Borses xineses el juliol passat. La seva vida oscil·la entre Changsha, la capital provincial on la seva companyia té la seu; Hong Kong, on viu, i San Francisco i Seül, on hi ha els seus principals clients. Lens Technology, el seu imperi, fabrica vidre de precisió. Les pantalles de tauletes i portàtils d'empreses com Apple o Samsung són totes cosa seva.

Zhou pertany a una raça especial, la de les empresàries xineses fetes a si mateixes. Gent com la promotora immobiliària Zhang Xin, propietària de la cadena d'urbanitzacions SOHO, o Chan Laiwa, especialitzada en el desenvolupament d'espais comercials. La meitat de les milionàries del planeta sortides del no-res procedeixen de la República Popular.

Fins a cert punt, és resultat d'una falta d'opcions: la política xinesa continua sent cosa d'homes. Cap dona ha aconseguit arribar al màxim organisme de poder, el Comitè Permanent del Partit Comunista. Però el “fer-se ric és gloriós” que va proclamar Deng Xiaoping va ser un missatge que van rebre tant homes com dones. I les que tenen ambició han trobat en el creixement de l'economia xinesa un ampli camp d'oportunitats. Un 21% de les empreses que cotitzen públicament tenen noms femenins als seus consells d'administració. El 2013, elles ocupaven el 51% dels alts llocs de gestió.

L’empresària, de 45 anys, planeja entrar al mercat de les lents de ceràmica i de safir

És un camí que requereix una enorme determinació i, segons declarava Zhou a la cadena de televisió de la província de Gansu, un enorme desig d'aprendre, que considera la clau del seu èxit.

La seva empresa va generar el 2014 uns ingressos de més de 2.000 milions d'euros. Té 10 subsidiàries repartides per tota la Xina i dóna feina a 60.000 persones. Rep diàriament carregaments de vidre en brut, que un afanyós procés de tallat, ratllat, poliment i tractat amb substàncies antireflex i antitaques transformarà en delicades lents i flamants pantalles de només mig mil·límetre de grossor. Lens Technology fabrica el 20,27% de les pantalles tàctils dels telèfons mòbils de tot el món, i el 23,37% de les tauletes.

Però Zhou no es considera qualificada per ser una persona famosa. A diferència d'altres milionaris xinesos, com el mediàtic Jack Ma, del gegant del comerç electrònic Alibaba, o l'extravagant Chen Guangbiao –que ha fet fortuna gràcies al reciclatge–, defuig les compareixences en públic i amb prou feines ha concedit entrevistes. “Crec que és important no deixar-se endur quan tens èxit, i no deprimir-se quan arriben els mals temps”, ha declarat al diari de la seva província d'origen Hunan Daily.

Aquesta Ventafocs moderna, la petita de tres germans, va néixer a Xiangxiang, un poblet de muntanya de la província de Hunan. La seva mare va morir quan ella tenia 5 anys; el seu pare, artesà, va perdre un dit i la major part de la vista en un accident industrial. D'aquesta circumstància, ha assegurat al diari The New York Times, neix la seva atenció pel detall i la seva meticulositat: “Les coses havien d'estar al lloc exacte per al meu pare, o hi havia problemes”.

Ella ajudava a la granja familiar. Malgrat que era excel·lent en els estudis, els va deixar als 16 anys. Primer va emigrar a Cantón. D'allà, a Shenzhen, al sud-est de la Xina, que ja despuntava com a pol de desenvolupament econòmic i cor del que s'estava convertint en la “gran fàbrica del món”.

Allà va trobar el món que l'escriptora Leslie Chang ha descrit al seu llibre Factory Girls: milers i milers de joves, sobretot noies, arribades de tot el territori rural xinès, ansioses de crear-se un futur. Però es van trobar treballant torns de llargues hores per salaris molt modestos, fent tasques mecàniques, vivint als dormitoris de les mateixes empreses i llanguint en rutines estrictament regimentades. Zhou va trobar una feina en una fàbrica de lents, on guanyava menys d'un euro al dia. “No hi havia torns, només unes quantes dotzenes de persones, i políem el vidre. No em va agradar”, recorda al Times.

Zhou va treballar en una fàbrica de lents on guanyava menys d’un euro al dia

Va durar tres mesos abans d'escriure una carta de renúncia en la qual exposava els seus desitjos d'aprendre com a argument per anar-se'n. El seu cap va quedar tan impressionat que li va oferir una promoció.

El 1993, quan tot just tenia 22 anys, va llançar el seu propi taller. La seva gran oportunitat va arribar el 2001, quan va aconseguir un contracte per fabricar les pantalles dels telèfons mòbils de la companyia TCL; el 2003, casada ja amb un antic company de feina, Zheng Junlong, va fer el salt: Motorola li va encarregar les pantalles d'un dels seus models de més èxit, el Razr V3. “No hi va haver gaire temps de pensar. El client m'oferia el contracte i m'exigia que respongués sí o no”, va explicar al Hunan Daily. Lens Technology quedava fundada. El seu ascens es va acabar de consolidar el 2007. Apple llançava llavors el seu iPhone, el telèfon de pantalla tàctil que va revolucionar el mercat. I la seva coberta de vidre arribava de les fàbriques de Zhou.

Lens Technology va sortir a borsa aquest març. Va ser un èxit immediat. Durant 13 dies consecutius, les seves accions van pujar el màxim diari legalment permès segons la legislació xinesa. I Zhou es va convertir en la dona més rica de tota la Xina, un títol que encara li pertany malgrat els daltabaixos borsaris de les últimes setmanes.

La gran preocupació del grup és la seva dependència de clients com Apple o Samsung. Les compres del gegant de Cupertino representen un 47% dels seus ingressos. I el 80% del seu negoci prové de les grans firmes de l'exterior. Zhou assegura que té plans per combatre aquesta debilitat. Vol entrar al mercat de lents de ceràmica i fins i tot de safir. Nous materials per a la Ventafocs convertida en la reina del vidre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Macarena Vidal Liy
Es corresponsal de EL PAÍS en Washington. Previamente, trabajó en la corresponsalía del periódico en Asia, en la delegación de EFE en Pekín, cubriendo la Casa Blanca y en el Reino Unido. Siguió como enviada especial conflictos en Bosnia-Herzegovina y Oriente Medio. Licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_