_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Emergents austers

La crisi xinesa i el petroli obligaran a fer nous ajustos a Llatinoamèrica

La caiguda dels preus del petroli i de les matèries primeres significatives està perjudicant notablement les economies emergents. Les condicions estratègiques globals estan canviant a un ritme accelerat per diversos factors que coincideixen en el temps. El primer és l'evident pèrdua de ritme de l'economia xinesa. Pequín està observant amb gran inquietud com el seu patró de creixement s'esgota, les peces de mercat que es pretenen encaixar (l'entrada de 90 milions de petits accionistes a les borses ha provocat una convulsió inquietant per als mercats mundials) no funcionen amb precisió i existeix un cert risc que apareguin tensions socials al país.

Menys creixement xinès és menys importació i menys demanda de petroli. Si a això s'hi afegeix la preocupació pels efectes financers de la pujada de tipus que prepara la Reserva Federal —que es resumeixen en una reducció del flux de capitals cap als emergents—, es tindrà un quadre aproximat de les tendències dominants en l'economia global durant els propers trimestres. Els emergents inicien una etapa en la qual necessitaran ajustos pressupostaris i hauran d'afrontar probablement més tensions socials.

La recuperació del preu del petroli és més lenta del que s'esperava i els preus es mantindran en nivells baixos almenys durant 2016. Paral·lelament, la devaluació del iuan, decidida amb caràcter d'urgència per les autoritats xineses, no va a resoldre les greus tensions de l'economia del país. L'impuls exportador que pretén donar Pequín a la seva producció tindrà un efecte temporal; però no resol l'ofegament de la producció ni la pressió sobre l'ocupació. Les reformes que necessita la Xina per fer front a la seva crisi són complexes i només poden ser introduïdes gradualment. En tot cas, mentre la gran economia asiàtica no torni a taxes de creixement superiors al 7% els països emergents a l'Àsia i a l'Amèrica Llatina tindran restriccions importants en les seves exportacions; i si, alhora, el preu del petroli es manté entorn o per sota dels 80 dòlars, les taxes de creixement i de creació d'ocupació en els propers trimestres, almenys fins a 2017, poden aproximar-se a zero.

Malgrat tot, encara que els ajustos immediats siguin obligats, la política econòmica dels països depenents del cru i d'unes matèries primeres el preu de les quals descendeix de forma persistent no pot fonamentar-se només en austeritat. Fins ara, les polítiques d'ajustament només han funcionat com a remeis d'urgència; a mitjà termini, les polítiques útils són les que generen una estructura fiscal més sòlida, la inversió en infraestructures i la despesa en educació. De la urgència d'aquestes polítiques n'haurien de prendre nota no només els governs llatinoamericans (o Rússia) sinó també les institucions mundials que poden facilitar la inversió necessària. Seria el moment oportú per revisar polítiques.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_