“Els migrants vénen a lliurar-se a la policia, en comptes de fugir-ne”
Desbordada, l'illa de Lesbos rep deu vegades més persones que el 2014
En els últims quatre dies l'arribada de migrants a les costes gregues s'ha disparat. Fins a 2.000 persones arriben diàriament a l'illa de Lesbos, a 14 quilòmetres de Turquia. La setmana passada, quan ACNUR (l'Agència de l'ONU per als Refugiats) va donar la veu d'alarma davant de la dramàtica situació que viu el país hel·lè, n'arribaven cada dia 1.000 a tot el país.
“Gestionem el registre a un ritme de 600 per dia. Però aquí n'hi ha prop de 2.000”, explica el capità de policia Amoutzias Dimitrios al centre d'identificació de Morea, a l'illa grega de Lesbos. “El 2014 en rebíem 200 per dia, avui deu vegades més”, afirma. Acaben de rebre un reforç de mig centenar de policies per fer front al gran nombre d'arribades. Un suport insuficient, segons Dimitrios. Conjuntament amb Frontex (Agència de gestió de fronteres de la Unió Europea), identifiquen els que arriben sense documents o els han perdut al mar, al mateix temps que recullen les seves empremtes. La policia costanera de Lesbos, on han arribat 61.000 immigrants aquest any (5.100 ho van fer al mateix període el 2014), només disposa de set patrulles costaneres. Desbordats, se centren a remolcar els bots pneumàtics a la deriva o a punt de naufragar.
Els migrants que arriben estan ben informats sobre el procediment legal a seguir. De seguida que posen els peus a terra demanen orientacions als veïns per arribar a la prefectura portuària. El procés difereix en el cas dels sirians. “Són remesos a Atenes, on obtenen un document de suspensió de deportació vàlid per sis mesos i renovable. La resta de nacionalitats obtenen una nota policial per abandonar el país en el període de 30 dies”, explica Katerina Kitidi d'ACNUR.
“És una situació surrealista. Milers de migrants arriben a Grècia buscant la policia en comptes de fugir-ne. Vénen a lliurar-se. D'altra banda, incapaços de gestionar el nombre d'arribades, les autoritats intenten descongestionar les illes donant els salconduits amb rapidesa. Però no s'aporta una solució”, comenta una voluntària estrangera. “Un dels problemes més grans és l'absència de coordinació i la necessitat d'habilitar espais per als que arriben. I n'hi ha de disponibles”, comenta Damil Esdras, responsable de l'Organizació Internacional per a les Migracions a Grècia. Després de diversos aldarulls a l'illa de Kos entre migrants i policies, el Govern grec ha decidit habilitar un vaixell amb 2.500 places.
Durant aquest any, 156.000 migrants han entrat il·legalment al país, segons dades de la policia grega. Fugint de la guerra, entren per la porta més austera d'Europa. Amb l'increment d'arribades, les institucions gregues estan col·lapsades i els organismes internacionals i ONG, desbordats. ACNUR, Metges Sense Fronteres, La Guàrdia Costanera i la municipalitat proveeixen sis autobusos per transportar fins a la capital de Lesbos els migrants que arriben. Insuficients: part dels nouvinguts, incloent embarassades i infants, es veuen obligats a dormir als carrers, sense accés a latrines. Tenen fins a tres dies de camí sota el sol fins a arribar als punts de registre.
Encara que poden sol·licitar asil, només 6.200 ho han fet aquest any. “La majoria ni es registra i continua el camí directament cap al nord d'Europa”, diu Esdras. Per telèfon s'informen de les rutes il·legals per creuar les fronteres amb ARIM (Antiga República Iugoslava de Macedònia), Sèrbia, Hongria i Àustria, rumb a Alemanya o Suècia. Qüestionat sobre la travessa en pastera, el metge sirià Muhammad Baraka, avui migrant, respon: “Això és empènyer gent desesperada a la mort. Que obrin les fronteres o les tanquin”.
A l'espera d'una resposta europea, sembla que tothom miri cap a un altre costat. “Així, això no hi ha qui ho pari, l'única manera és que acabi la guerra a Síria, a l'Afganistan i a la resta del món”, conclou el capità Dimitrios.
