Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

“No defensaré la gestió de Mas als debats electorals”

L’exeurodiputat no aclareix si al pacte entre CDC i ERC consta qui seria el president

Raül Romeva, durant l'entrevista.
Raül Romeva, durant l'entrevista.

Raül Romeva (Madrid, 1971), exeurodiputat ecosocialista, és el cap de llista de Junts pel Sí, que demana la secessió el 27-S.

Pregunta. Com arriba un ecosocialista a liderar aquesta llista?

Resposta. Per la situació excepcional que vivim: no haver pogut votar malgrat que des del 2012 surten 1,5 milions de persones al carrer. O que la resposta al 9-N fossin querelles. Que vagi al davant és circumstancial.

P. Per què accepta quan Mas va de número quatre?

R. No són unes autonòmiques clàssiques. Si no llegim el 27-S com un plebiscit, no ho fem de forma correcta. Estem buscant un mandat democràtic que ningú pugui contestar. El valor afegit de la llista és que llegim el 27-S com l'oportunitat de fer el que no ens van deixar fer el 9-N i per sortir d'aquest garbuix.

P. Això no impedeix que Mas pugui ser cap de llista.

R. No és la llista d'una persona o un partit: el 9-N tenia el suport del 95% d'ajuntaments, 4.500 entitats i cada any milions de persones han sortit al carrer per demanar-ho. De manera simbòlica, gairebé 40.000 persones s'hi han inscrit per ser candidates. És la llista plural d'una societat mobilitzada i de ningú en particular. És l'oportunitat de crear un Estat i una eina contra la crisi. Ho fem per això. I es fa de baix a dalt. Les institucions s'han posat al servei de la gent i no a l'inrevés. Tenim el compromís institucional i jurídic de fer-ho bé. Ningú quedarà desemparat. No demanem herois.

El procés no el pilota Mas. És irrellevant qui serà president”

P. Figura en l'acord que Mas serà president o no? Vostè va dir que no…

R. Vaig dir i repeteixo que si hi ha majoria clara, sortirà un Govern plural i de concentració amb un mandat d'avançar el procés. I en aquest context Mas tindrà un paper com qui vingui d'ERC. No gira al voltant d'ell. Si no ho entenem, ens equivoquem en l'anàlisi.

P. No m'ha contestat.

R. És que no és rellevant.

P. Pregunto si hi figura o no.

R. Hi ha un acord de dos partits que diu el que diu i està supeditat a una majoria. No importa qui serà el president. És irrellevant.

P. Pregunto si Mas seguirà pilotant el procés.

R. L'han pilotat 1.500.000 de persones des del 2012. O dos milions el 9-N. No el pilota ni Mas ni Convergència. Ho fa una societat mobilitzada i això condiciona que hi hagi eleccions. És el que ha fet que CiU s'hagi trencat o s'hi hagi sumat gent del PSC. Ens han dit: “Poseu-vos d'acord i feu el que demanem”. Ja es diguin Mas, Romeva o Junqueras.

P. Dedueixo que no hi figura…

No he sentit ningú rellevant a escala europea que digui a Europa que Catalunya no pot votar”

R. No estic dient això, és irrellevant. Entenc la voluntat de circumscriure això a una persona, però és el contrari. Som instruments per respondre al moviment més massiu d'Europa dels últims anys.

P. No li sembla que lidera una llista de centredreta?

R. No és veritat! Ho són Llach, Comín i Mohedano (ex-PSC), Junqueras o Forcadell? O jo? Sí, i d'Unió. No són eixelebrats. Són de seny. Es parla de sentit comú. Però amb el que arriba del PP, PSOE i fins i tot Podem, el sentit comú passa per votar. Se'n diu democràcia. Ens hem trobat amb la porta tancada. Pitjor: en comptes de preguntar-se què passa, hi ha hagut una regressió brutal competencial, atacs legislatius, amenaces, querelles i humiliacions.

P. Hi ha juristes que diuen que la declaració d'independència no genera efectes jurídics. Per què creu que l'Estat la reconeixerà i negociarà?

R. No sé si ho entendrà però la pregunta no és si fa falta negociar, sinó sobre què. És el que hauria fet Escòcia, negociar el que hem decidit fer: tenir un Estat. A Europa funcionen els mandats democràtics i en necessitem un de clar per enviar un missatge a l'Estat, als governs europeus i a la UE de què volem.

P. Confien que la UE...

R. Les conseqüències vindran molt condicionades pel mandat. Encara no he sentit ningú amb responsabilitat rellevant a escala europea que hagi dit que no podem votar. Ningú. Zero. Diuen que és un problema intern. El seu model ideal i el nostre és Escòcia, però no ens han deixat. Ho hem intentat tot i això és important. L'Estat continua sent cec i sord. Veurem la voluntat dels actors. Tinc molt clara la d'Europa: és un projecte pragmàtic construït per donar solucions a qüestions concretes. Algú s'hauria imaginat mai que Txèquia i Eslovàquia o Eslovènia i Croàcia serien realitats diferents de la UE?

P. No creu que Catalunya quedaria fora de la UE?

Raül Romeva. ampliar foto
Raül Romeva.

R. A Europa pesa tant el principi de legalitat com el democràtic. No té cap lògica jurídica, democràtica ni econòmica. El sentit comú diu que si ho fem bé, Catalunya s'integrarà a la UE i a més serà el principal aliat que Espanya tindrà a Europa i el món per vincles econòmics, familiars i sociolingüístics.

P. Si no guanyen, Mas va dir que l'Estat serà immisericordiós…

R. Ja ho és. Algú creu, amb el cor a la mà, que pararà si surt el no? O que anirà millor en infraestructures, en competències o en la llengua? Si no aconseguim una majoria clara no hi haurà cap gest de l'Estat.

P. Si la reforma federal és complicada, per què creu que la independència no ho serà?

R. No serà fàcil però veig molt clar l'immobilisme. Hem intentat –jo mateix– una reforma federal i no la volen. I si n'hi ha, serà regressiva. No sé com anirà, però és l'única opció. És això o seguir reculant.

P. Vostè va dir a la presentació de la llista que aquest procés és per millorar la vida de les persones i va presentar una llarga relació de mesures socials. Per què creu que Convergència les complirà quan hi ha votat en contra?

R. Sí, la clau és millorar la vida de la gent. Aquestes mesures dependran de les majories que hi hagi però fonamentalment exigeixen dues coses: recursos i capacitat legislativa. S'han intentat fer coses i no ens han deixat: impost sobre les nuclears, sobre l'emissió de CO2, sobre els dipòsits bancaris per obtenir ingressos i sustentar l'estat del benestar. Es va fer un decret sobre pobresa energètica que es va recórrer al Constitucional. El Parlament va decidir tancar el CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) i no podem perquè depèn de l'Estat. El mateix dèficit de les comunitats autònomes el determina l'Estat. Tot això té un sentit: fer el que no podem. Si alguns estem en això, és per aquests motius.

P. Però aquest Govern és de perfil liberal. Totes les retallades són culpa de l'Estat?

Catalunya serà el millor aliat d’Espanya a Europa i al món. És lògic”

R. I el Govern espanyol? Si ens quedem a l'Estat espanyol, millorarà la situació des d'aquest punt de vista? No veig cap possibilitat que la situació millori si seguim en aquest marc autonòmic.

P. Com defensarà la gestió de Mas als debats?

R. No ho faré. Diré que el 27-S és el referèndum que no va haver-hi el 9-N. Que m'ho retrauran? No penso en quatre anys sinó d'aquí a 40. Tenim la necessitat col·lectiva de sortir d'aquest forat. Seguir amb l'obsessió de canviar l'Estat és seguir donant-te cops contra la paret.

P. Com explica que a la seva candidatura hi hagi fins a cinc posicions diferents sobre la renda de garantia ciutadana?

R. La societat no té un consens sobre això, però és que avui no tenim ni les eines per aplicar-ho. Jo també vull tancar el CIE. Per fer-ho es necessiten dues coses: recursos i capacitat legislativa. És crucial: i necessitem saber si quan ho decidim ho podem fer. Recordo que el recurs de pobresa energètica està recorregut al Constitucional. Paradoxalment, un Govern liberal ha creat impostos, però no els ha pogut aplicar.

P. No té la sensació que la llista amaga la refundació de Convergència?

R. Convergència té els seus problemes com els té el PSC. O qualsevol partit. La lògica de partits s'ha modificat perquè en gran part la gran demanda ciutadana els ha obligat a ressituar-se.