El kirchnerista Scioli guanya les primàries però amb resultat obert
El candidat oficialista diu que la seva victòria ha estat "contudent", mentre que el principal rival, Macri, afirma que s'ha consolidat una alternativa de poder
Daniel Scioli, el candidat del Front per a la Victòria, el partit de Cristina Fernández de Kirchner, ha guanyat les eleccions primàries a l’Argentina, de vot obligatori. Amb un 64% escrutat, Scioli s'imposa amb un 37% dels vots. No obstant això, la clau eren les diferències amb el segon, Mauricio Macri –la seva aliança de centredreta, Canviem, ha obtingut un 31,3%–, i amb el tercer, el peronisme opositor, en què competeixen Sergio Massa i José Manuel de la Sota i sumen un 20,8%. L'escrutini s’ha complicat fins i tot més del que s’esperava i ha quedat per al final la província clau, Buenos Aires, on vota més d'un terç dels argentins i on governa Scioli. El resultat no sembla gens clar i les coses queden bastant obertes per a les eleccions de l'octubre, tot i que Scioli surt com a favorit clar.
Sembla que tots hagin guanyat després d'una nit d'informacions creuades. El candidat kirchnerista ha qualificat de "contundent" la victòria, que ha dedicat a Néstor i Cristina Kirchner. Els últims anys Scioli s'ha distanciat molt clarament dels Kirchner i especialment de la presidenta, que el menyspreava per considerar-lo molt a la seva dreta, però a l'hora de la veritat tots dos han pactat per unir els vots i guanyar Macri, i ara Scioli parla com si fos un kirchnerista de tota la vida. La seva gent insisteix que això només ho fa per obtenir com més vots millor i que quan tingui el poder farà les coses a la seva manera, com acostuma a dir ell.
Mentre els kirchneristes ho celebraven al Luna Park, un lloc mític de la nit de Buenos Aires, en què s’han celebrat grans concerts, vetllades històriques de boxa i fins i tot es va vetllar el cadàver de Carlos Gardel, Macri també semblava feliç amb la projecció del seu resultat. "Es consolida una alternativa en la nostra estimada argentina", ha assegurat. L'alcalde de Buenos Aires ha intentat pescar vots a tot arreu i fins i tot ha dit que ell havia "après del peronisme el valor de la justícia social i de la igualtat d'oportunitats".
Tot semblava indicar que Scioli no aconseguiria el 40% que desitjava per arrasar i marcar les presidencials
L’objectiu principal de Macri era que Scioli no superés el 40% i Canviem estigués per sobre del 30%. Aquí s'entra a la zona que garanteix que hi haurà segona volta a l'octubre, una qüestió clau perquè podria unir-se tot el vot antikirchnerista entorn de Macri i capgirar les eleccions. La Constitució argentina assenyala que si un candidat supera el 45% o treu el 40% i aconsegueix més de 10 punts sobre el segon, queda elegit en primera volta. Aquest el gran temor de l'oposició, que Scioli aconsegueixi aquest objectiu a l'octubre.
Els argentins fa molts anys, almenys des del 2003, en què les eleccions estan sentenciades abans de començar. El kirchnerisme va arrasar el 2007 i el 2011 pràcticament sense rival. Però aquesta vegada tot està molt més igualat. Per això, els 32 milions d'argentins cridats a les urnes en unes primàries que no són decisives però que sí que marcaran les eleccions de l'octubre votaven en un ambient de gran tensió entre els partits, que van mobilitzar desenes de milers de persones per controlar les eleccions. Les enquestes indicaven que el peronisme de Scioli s'imposaria, però petites diferències d'uns punts més o menys podien deixar-ho tot obert per a les eleccions de l'octubre.
El PRO de Macri, el que més problemes té en el conurbano de Buenos Aires, cor del peronisme, assegura que té fins a 100.000 per tot el territori
Els 32.037.323 argentins amb dret a vot estaven obligats per llei a anar a les urnes, cosa que, sumat a un sistema de votació arcaic, amb paperetes enormes i complexes –de fins a 1,20 metres– provocava enormes cues a tots els col·legis. Votar, sobretot als voltants de Buenos Aires, inundats després de dies de pluja torrencial, era tota una aventura. El PRO de Macri va denunciar des de primera hora que li estaven robant paperetes a molts col·legis. “Ha començat el robatori de paperetes, alguns entren prims i surten grassos de l’habitació fosca”, va assegurar Macri, després de votar en una escola del barri de Palermo, tot i que després va matisar que són "casos aïllats".
Es referia a una pràctica freqüent en zones del conurbat de Buenos Aires. Les paperetes són dins de l’habitació fosca, i uns quants entren i s’emporten d’amagat les paperetes dels altres partits, de manera que quan altres ciutadans hi entren no troben la del partit que els agradaria votar. Altres dirigents del PRO, com Fernando Niembro o Patricia Bullrich, també van denunciar robatoris de butlletes. Per evitar-los, totes les formacions han desplegat desenes de milers de fiscals (interventors). El PRO de Macri, el que més problemes té a la rodalia de Buenos Aires, cor del peronisme, assegura que té fins a 100.000 per tot el territori.
El kirchnerisme va arrasar en 2007 i en 2011 pràcticament sense rival
El kirchnerisme va arrasar el 2007 i el 2011 pràcticament sense rival
I no obstant això, són molt poca cosa al costat de l'aparell del peronisme. A l'escola del carrer Descartes, a Grand Bourg, cor de l'àrea metropolitana, l'única fiscal del PRO anava i venia controlant també altres col·legis. José Luis González, del Front per a la Victòria, el partit de Scioli i dels Kirchner, assegura que no hi ha cap problema però ironitza: “Qui no pot fiscalitzar una elecció no pot governar un país”. Això és, si Macri no aconsegueix controlar les eleccions a cada col·legi, no pot pretendre controlar el poder.
És una idea semblant a la que va llançar Massa, el peronista dissident que precisament controla aquestes zones de l'àrea metropolitana. “Deixem estar el conte que a l'Argentina es fa frau. Tots els partits tenen la responsabilitat de cuidar els seus vots. Cal cuidar el vot de les nostres forces i el dret de la gent”, va sentenciar. Això és, tots neguen el frau però insisteixen que el PRO no ha de queixar-se sinó posar més fiscals. Mentrestant, la presidenta, Cristina Fernández de Kirchner, va votar a Río Gallegos, a la província patagònica de Santa Cruz, i va denunciar que s'havia arribat a les eleccions després d'una "campanya bruta" per les denúncies per presumpte tràfic d'efedrina contra el seu cap de Gabinet, Aníbal Fernández, candidat a governador de Buenos Aires.
A una altra escola de Malvinas Argentinas, un municipi controlat per la gent de Massa, els fiscals del PRO assenyalaven que aquí no hi havia robatori de paperetes. “Aquí no hi ha hagut problemes”, assegurava Juan. “A José C. Paz [un altre municipi] sí que n'hi ha hagut. Només hi havia paperetes de Scioli i ha calgut esperar mitja hora perquè portessin les altres”, explicava Marcelo, un altre interventor d'aquesta formació. El PRO té dificultats per trobar interventors i en aquest cas no són militants del partit, sinó d'un sindicat, el de camioners, que té un candidat local que ha pactat amb el PRO. Per això ells són interventors del partit de Macri però com a president voten Scioli, perquè són peronistes.
Els interventors entren cada 10 o 15 votants a les cabines per comprovar que les paperetes encara hi són. De vegades en roben, d'altres només les amaguen una mica. Als interventors del PRO els han recomanat que portin bolígrafs de diferents colors per signar els sobres amb els quals es voten: és una manera de dificultar encara més el frau, ja que el sobre és la clau. Per això molts reclamen implantar a tot el país el sistema del vot electrònic que va funcionar molt bé en les eleccions locals de Buenos Aires, al juliol. Però de moment el peronisme ho ha rebutjat i segueix amb aquest sistema que permet microfraus i provoca una enorme mobilització i cost per evitar-los.
Per impedir el risc de quedar-se sense paperetes pels robatoris, s'han imprès fins a quatre vegades més de les necessàries. Carlos Figueroa, interventor dels fidels a Massa, exerceix com a cap local a les portes de l'escola i assegura que hi ha fins a 150 interventors que van i vénen en una escola on voten 4.000 persones. Els carrers enfangats del voltant compliquen l'accés, però l'escola és plena i tothom espera llargues cues per votar. A més de les primàries presidencials, en les quals es podia triar entre 15 fórmules diferents, hi havia primàries per a les llistes de 24 senadors i 130 diputats. L'Argentina decideix el seu futur i malgrat les múltiples denúncies de petits problemes, tots els candidats admeten que en aquest país no hi ha un problema de frau generalitzat i des del retorn de la democràcia el 1983 el guanyador mai ha estat discutit per aquest motiu.
