_
_
_
_
_

L’enemic interior d’Israel

L’Estat hebreu comença a prendre consciència de l’amenaça del terrorisme jueu

Juan Carlos Sanz
El líder jueu radical Meir Ettinger, dimarts en un tribunal de Natzaret.
El líder jueu radical Meir Ettinger, dimarts en un tribunal de Natzaret.Ariel Schalit (AP)

Després de mirar durant dècades cap a un altre costat davant la violència dels colons radicals jueus contra els palestins a Cisjordània, Israel comença a prendre consciència de la presència d'un enemic interior que amenaça el seu futur com a Estat democràtic. L'atemptat del poblet de Duma, proper a Nablus, en el qual va morir cremat un nen palestí de 18 mesos la setmana passada, i que aquest dissabte es va cobrar la vida del seu pare, afectat de cremades greus al 80% del cos, sembla que ha trencat la llei del silenci en la qual s'emparava el terrorisme jueu.

L'atac incendiari va sacsejar la societat israeliana, que va expressar el seu rebuig a la violència amb manifestacions multitudinàries a Tel Aviv i altres ciutats, i va forçar una contundent reacció del Govern contra els radicals jueus. L'apunyalament de diversos assistents –una dels quals va morir– a la desfilada de l'orgull gai a Jerusalem va suscitar àmplies condemnes, tot i que es va tractar de l'acció aïllada d'un ultrareligiós israelià.

Un dels primers a ser arrestats pel Shin Bet (servei de seguretat interior) després de l'assassinat del nen palestí va ser el dirigent colon extremista Meir Ettinger, de 24 anys, nét del rabí radical Meir Kahane, i que ja havia complert 18 mesos de presó per haver violat una ordre de detenció domiciliària.

Molt més radicalitzat quan va sortir de presó, el 2012, es va integrar en una secta ultranacionalista jueva en un assentament de Cisjordània que buscava posar fi a l'existència de l'Estat d'Israel per substituir-lo per un regne teocràtic, on imperi l'halacà o llei religiosa.

Ettinger i un grup de colons joves, caracteritzats per una manera de vestir informal entre rastafari i paramilitar, van constituir després el grup La Revolta que, segons informes del Shin Bet amb els quals treballa el diari Haaretz, pretén causar el caos amb atemptats terroristes com el de Duma per derrocar els fonaments de l'Estat fundat per David Ben Gurion el 1948.

Aquests colons radicals, alguns dels quals amb prou feines tenen 16 anys, procedeixen del moviment anomenat Cal Pagar un Preu, sorgit després de la retirada d'Israel de la Franja de Gaza, ara fa 10 anys, on van ser clausurats per l'Exèrcit 21 assentaments jueus i desplaçats els seus 8.000 habitants. Els seus seguidors consideren que la població palestina, la minoria cristiana i fins i tot els soldats israelians han de patir represàlies davant de cada reculada que sofreixin els seus plans d'expansió territorial.

“Està sorgint un Estat ‘de facto’ on es desenvolupen ideologies anarquistes, violentes i racistes, que són tractades amb tolerància pels sistemes policial i judicial d’Israel”, puntualitza un excap del Shin Bet

Però mentre les represàlies dels extremistes s'havien expressat en forma de danys materials –com té documentat l'Autoritat Palestina en els més de 110 atacs registrats el 2015–, el grup La Revolta va decidir franquejar la línia vermella que divideix els delictes sectaris de les accions terroristes per atemptar directament contra mesquites i esglésies i atacar les persones.

La policia i l'Exèrcit israelians han fet sovint els ulls grossos davant les accions violentes dels colons contra els palestins, com l'apedregada de veïns o la crema de collites, en considerar que la justícia els imposaria penes menors o simples multes. La decisió del Gabinet de Benjamin Netanyahu d'aplicar als extremistes jueus l'anomenada detenció administrativa, que pot prorrogar-se de forma indefinida sense assistència lletrada ni intervenció judicial, ha fet un gir a aquesta situació. Aquesta mesura d'excepció afectava gairebé en exclusiva els palestins.

Iuval Diskin, que va dirigir el Shin Bet entre el 2005 i el 2011, considera que el brot d'extremisme radical jueu entre els colons de Cisjordània no és un fenomen limitat a “unes dotzenes de joves frustrats que han fracassat en els estudis”, sinó que s'estén com un corrent principal d'opinió entre els sectors nacionalistes religiosos israelians. Diskin, que ha criticat obertament la política de Netanyahu als territoris palestins ocupats, va escriure aquestes reflexions a la seva pàgina a Facebook, d'on van ser recollides pel web de l'agència israeliana JTA. “Està sorgint un Estat de facto a Judea [nom bíblic de Cisjordània], on es desenvolupen ideologies anarquistes i anti-Estat, al mateix temps que violentes i racistes, que són tractades amb tolerància pels sistemes policial i judicial d'Israel”, puntualitza l'exresponsable de seguretat interior, que actualment dóna suport al líder del Partit Laborista, Isaac Herzog.

Aquesta opinió queda superada per la realitat. Benzi Gopstein, líder del moviment extremista jueu Lehava, es va manifestar aquest dijous davant els estudiants d'una ieixivà (escola religiosa) a favor d'incendiar les esglésies.

“Hem d'apagar aquest foc abans que ens passi per damunt”, ha advertit el president Reuven Rivlin, una de les veus que més alt ha clamat a Israel contra la violència, en diverses entrevistes concedides aquesta setmana, per reconèixer que l'Estat “ha amagat el cap” davant els extremistes jueus. El Shin Bet ha redoblat la seva protecció al cap de l'Estat davant les amenaces de mort llançades contra ell per la seva condemna al terror dels jueus radicals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan Carlos Sanz
Es el corresponsal para el Magreb. Antes lo fue en Jerusalén durante siete años y, previamente, ejerció como jefe de Internacional. En 20 años como enviado de EL PAÍS ha cubierto conflictos en los Balcanes, Irak y Turquía, entre otros destinos. Es licenciado en Derecho por la Universidad de Zaragoza y máster en Periodismo por la Autónoma de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_