_
_
_
_
_

Rússia destrueix fruita europea en represàlia per les sancions per Ucraïna

La població rebutja la campanya institucional, que només dijous va suposar la desaparició de 320 tones d’aliments

Pilar Bonet
Destrucció de préssecs a Novozibkov, a 600 quilòmetres de Moscou.
Destrucció de préssecs a Novozibkov, a 600 quilòmetres de Moscou.AFP

El crematori, el forat, la piconadora i el tractor són els executors del decret del president Vladímir Putin pel qual s'ordena destruir els aliments vetats procedents dels països que van sancionar Rússia per la seva política a Ucraïna. El balanç oficial de la primera jornada inquisitorial, el 6 d'agost, va ser 320 tones d'aliments destruïts (290 de fruites i verdures i 30 de carn). L'Administració russa celebrava així el primer aniversari de l'entrada en vigor, el 7 d'agost del 2014, de les contramesures restrictives a la Unió Europea i altres països com els EUA, el Canadà, Noruega i Austràlia.

Des que va començar l'“any sense pernil” (l'expressió és del servei de web Gazeta.ru), Rússia compensa la renúncia als seus principals proveïdors agrícoles amb nous subministradors i amb els seus propis comestibles nacionals, fins ara insuficients. El resultat ha estat un augment vertiginós dels preus, un increment del 2% de la producció agrícola, la proliferació de la picardia i una menor varietat en l'oferta.

Más información
El sector de la fruita de Lleida tem un nou daltabaix pel veto rus

L'Administració russa podia haver-se limitat a perllongar les contramesures i seguir tancant el territori nacional als formatges, fruites i hortalisses procedents dels països vetats o amb documentació irregular, però necessitava un espectacle alliçonador, així que va anunciar l'extermini dels aliments que arribin de contraban i va facilitar als periodistes l'assistència als actes inquisitorials.

Les imatges de les piconadores aixafant les fruites i dels formatges camí del crematori han inundat les televisions, els diaris i Internet, ara que els russos de “Nova Rússia” (el terme avui en desús, que va ser aplicat per la propaganda oficial a l'est i el sud d'Ucraïna el 2014) irriten i fan por i ja no són font d'inspiració.

Però a Rússia, amb el menjar no s'hi juga (o no s'hi hauria de jugar). La població (sense excloure periodistes de publicacions molt lleials al Kremlin) ha reaccionat de forma molt negativa davant la pira. A Internet, la petició de Change.org en contra de la destrucció d'aliments aconseguia les 302.000 signatures a l'hora d'escriure aquestes línies. Els comentaris de les xarxes socials recorden la gana de la guerra i les èpoques d'escassetat de la Unió Soviètica i són molts els que expressen repugnància veient com desapareixen tones de menjar que podien haver estat entregades als pobres o als orfes: 22 milions de russos viuen per sota del límit de la pobresa, que són 9.662 rubles (prop de 150 euros al canvi actual) i el 80% són famílies amb fills.

“Destrucció immoral”

“Com a filla d'una supervivent del bloqueig considero que la destrucció d'aliments és amoral”, escrivia a Facebook la periodista Elena Tsilínskaia, i entre les més de 3.100 persones que van clicar aprovant el seu comentari hi havia Natàlia Timakova, la secretària de premsa del cap de Govern Dmitri Medvédev, responsable de la disposició que estableix el procediment d'extermini.

Els arguments del règim, contradictoris i de caràcter polític, no són compartits ni pel Kazakhstan ni Bielorússia, els països socis de Rússia a la Unió Euroasiàtica. Per justificar que els aliments no siguin transferits a organitzacions caritatives, els responsables russos acusen els països europeus d'enviar productes de mala qualitat a Rússia, i elogien els països llatinoamericans i africans que han substituït les importacions, perquè "ells sí" que són agraïts, diligents disposats a complir qualsevol requeriment documental. El que no diuen és com afectarà en el futur la destrucció d'aliments el proveïment (que s'ha empobrit durant el primer any de sancions) i els preus.

La terminologia és bèl·lica. El cap dels serveis de vigilància agrícola a Belgorod es refereix a un carregament de formatge no etiquetat com si fos una invasió de drons no pilotats i Iulia Melano, secretària de Premsa de Rosseljoznadzor (l'entitat responsable de la vigilància dels productes agrícoles), parla de la “destrucció mecànica en un polígon especial” de 73 tones d'albercocs i nectarines amb certificats sospitosos de Turquia. “Avui o demà els destruirem”, va dir Ievgueni Antónov, el cap de Rosseljoznadzor a Moscou, anunciant que la capital es preparava per a l'extermini de 28 tones de pomes i tomàquets polonesos, nou tones de pastanagues i 28 tones de productes càrnics del Canadà, Holanda i Alemanya.

Si hi ha un component revulsiu suplementari en tota aquesta destrucció d'aliments és l'alegria malèvola i la frivolitat amb la qual s'anuncia, i també la imaginació que s'aplica a trobar nous motius de veto, com per exemple els preservatius, que el Ministeri de Comerç ha inclòs en l'esborrany d'una possible decisió per ampliar la llista d'instruments mèdics vetats.

A Moskovski Komsomolets, el diari de més tirada de Moscou, el comentarista Mikhaïl Rostovski qualifica la crema d'aliments de “pallassada” i afirma que el denominador comú amb altres esdeveniments que es produeixen actualment és “el menyspreu demostratiu dels que prenen decisions per l'opinió d'aquells sobre els quals aquesta decisió es reflecteix de la forma més directa”. Sobre el teló de fons de la deterioració de la capacitat adquisitiva dels russos i la caiguda del ruble, el Govern de la forma més alegre comunica als “benvolguts russos” que tenen un excés de comestibles i que els cremaran. Les autoritats estan convençudes que “es pot fer qualsevol experiment amb la població i que ho aguantarà tot”, assenyala Rostovski, segons el qual “ha començat el procés d'erosió gradual de la legitimitat moral” que Putin va adquirir a ulls d'una gran part dels russos en aconseguir Crimea.

Però si alguna cosa ha de salvar Rússia, o almenys fer-li més suportables els capritxos dels seus dirigents, és el seu sentit de l'humor. Una agència de viatges acaba d'enviar noves ofertes als clients. “En el marc del programa de destrucció d'aliments vetats us proposem diverses destinacions per als que hi vulguin participar. A continuació ve la ruta parmesà en direcció a Itàlia, la ruta del pernil en direcció a Espanya i la ruta làctica a Finlàndia”, assenyala el missatge de l'agència, que recomana als clients que no l'obrin amb l'estómac buit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pilar Bonet
Es periodista y analista. Durante 34 años fue corresponsal de EL PAÍS en la URSS, Rusia y espacio postsoviético.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_