_
_
_
_
_

La piqueta destrossa un interior protegit de Josep Lluís Sert

Les reformes d'una multinacional a l'antiga galeria Joan Prats destrueix l'obra de l'arquitecte

Interior de la galeria actualment.
Interior de la galeria actualment.victoria rabal

Després que la setmana passada aparegués escampada als Encants la biblioteca del pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada, que va fer saltar totes les alarmes que han fet córrer la Generalitat per intentar salvar part d'aquest patrimoni, ara li toca el torn a l'arquitectura. Divendres passat l'artista Frederic Montornés penjava al seu perfil de Facebook dues fotografies demolidores de l'estat actual de l'antiga Galeria Joan Prats, al número 54 de la Rambla de Catalunya, dissenyada el 1975 pel prestigiós arquitecte Josep Lluís Sert, autor d'edificis tan emblemàtics com la Fundació Joan Miró, de Barcelona, o la Fondation Maeght a Saint Paul de Vence.

Tant la façana com l'interior de l'establiment, parets, terres i sostre, estan inclosos —o potser més ben dit estaven— entre els edificis catalogats per l'Ajuntament de Barcelona al seu catàleg de Patrimoni, i per tant no se'n podia tocar ni un mil·límetre.

En les fotografies de Montornés pot observar-se com ja no queda res del magnífic interior de la Joan Prats, el terra està arrencat, les parets derrocades i el fals sostre també, queden a la vista les bigues de fusta i els revoltons pintats originals de l'edifici, la Casa Dolors Calm, construït per Josep Déu i Busquets a finals del segle XIX.

Fins a la setmana passada l'emblemàtic local havia romàs intacte, malgrat que ja fa més d'un any que havia canviat d'inquilins. El juliol de 2014, tancava a la Rambla de Catalunya la històrica Galeria Joan Prats, per concentrar les seves activitats en el seu altre espai del carrer de Balmes. L'octubre del mateix any la dissenyadora Isabel de Pedro inaugurava allà la seva segona botiga barcelonina. Atès que l'espai estava protegit, Isabel de Pedro i el seu soci Rafael Tous —antics promotors de la cèlebre sala Metrònom al Born— van restaurar escrupolosament tant la façana com tot l'interior projectat per Sert, col·locant simplement penjadors amb la roba de la seva marca a les parets que abans lluïen quadres, al cap i a la fi també a la venda.

Per més que alguns s'esquincessin les vestidures, la restauració de l'obra de Sert va ser impecable, no es va tocar res i només es van afegir unes quantes butaques per a la clientela, i per a això es va triar la reedició de la butaca Torres Clavé, el soci de Sert en temps de la República i la Guerra Civil, un moble que va ser protagonista al pavelló espanyol del Govern legal de la II República a l'Exposició Internacional de París de 1937.

Els rigorosos pactes amb l'Ajuntament per a la instal·lació de la botiga d'Isabel de Pedro van incloure el fet que a l'antiga Joan Prats s'hi continuaria exhibint art igualment, combinant-lo amb la moda. I efectivament es van destinar algunes parets intercalades a l'exhibició dels fons de Rafael Tous, un dels grans col·leccionistes catalans d'art conceptual i fotografia internacional.

Interior fulminat

El fet que al local no es podia obrir ni una simple finestra, tal com havia sol·licitat la nova propietària del local amb la finalitat que des del carrer es pogués veure millor l'interior de la botiga i condicionat a l'elevat preu del lloguer, ha propiciat que la marca Isabel de Pedro hagi decidit quedar-se únicament amb la seva botiga del carrer de Calvet, que funciona perfectament, i rescindir el contracte de la de la Rambla de Catalunya. El 31 de juliol, la setmana passada, Isabel de Pedro tancava aquesta botiga definitivament.

Però amb prou feines set dies després la situació sembla haver canviat per complet: El nou inquilí del local, la marca internacional de sport wear i rellotges Nautica —tal com s'anuncia a la façana—, sense cap mirament patrimonial ha començat a fer unes obres a l'interior del local en les quals és més que evident que no s'està respectant res ja que tot ha quedat fulminat, i vist l'estat, no sembla que sigui per tornar-ho a restituir. Algú ha demanat permís per fer això? I algú l'ha concedit? L'agost ha estat sempre un mes excel·lent per cometre atrocitats urbanístiques i patrimonials aprofitant la temperatura letàrgica, la disminució de plantilles municipals, l'èxode de la població local i la sobredosi aclaparadora de turisme.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_