Quarters, districtes, barris i illes

Les ciutats no sempre han estat aquests organismes domesticats i codificats que es poden estudiar a Google Maps. A l'origen, les cases no tenien número, i els carrers tenien nom però no placa. Si un foraster buscava algú en aquest dèdal de carrerons no li quedava altre remei que preguntar. De vegades, l'única manera d'orientar-se era oferir la distància aproximada a un edifici singular, com ara una església, un palau o una catedral.

Els primers sistemes de numeració apareixen al segle XVIII. Al nostre país, aquesta novetat es va incorporar després de la reial cèdula de Carles III de 1769, que ordenava que se senyalitzessin els carrers amb rajoles. A Barcelona aquest sistema es va implantar el 1770, i d'aquella època encara queden plaques supervivents, com les que es veuen a la intersecció dels carrers del Call, Sant Domènec del Call i Pas de l'Ensenyança. Una diu: “Quartel nº 3 Isla nº 20”, davant seu, a la companya hi posa: “Quartel nº 4 Isla nº 2”. A més a més, es conserven les que indicaven edificis notables, com les de Santa Maria del Mar, l'església de Nostra Senyora de Misericòrdia (llibreria La Central), la de Santa Àgata, la col·legiata de Santa Anna, o l'església del Sant Esperit del carrer Nou de Sant Francesc. Aquest sistema va mantenir la vella divisió administrativa medieval en cinc quarters (Palau, Sant Pere, Audiència, Sant Jaume i Raval), cadascun compost per vuit barris.

A l’origen, les cases no tenien número i els carrers tenien nom però no placa. Si un foraster buscava algú, havia de preguntar

Les rajoles no es van substituir fins al 1847, quan es va organitzar la capital catalana en quatre districtes (Llotja, Sant Pere, Universitat i Sant Pau). El canvi va provocar l'aparició de les modernes lapidetes de marbre blanc, amb les lletres embotides en plom o bronze, del tipus: “Distrito 1º Barrio 3º Calle de Templarios”, “Distrito 2º Barrio 1º Calle de Sto. Domingo del Call”, o “Distrito 3º Barrio 8º Calle de Petritxol”. En aquell anys ja hi va haver protestes per carrers mal retolats, o amb dues plaques diferents. Els veïns del carrer de Basea es queixaven que hi havia dos números 12. El 1857 es va publicar una nova ordenança municipal, que entre altres mesures dividia Barcelona en deu districtes. A la nostra ciutat, les plaques d'aquesta època inclouen la divisió en “illes” com: “Distrito 1º Barrio 4º Manzana 1ª Calle del Call”, “Distrito 3º Barrio 9º Manzana 1ª Calle de la Puerta-Ferrissa”, o “Distrito 4º Barrio 6º Manzana 1ª Calle del Hospital”. Referent a això resulta molt clarificador l'estret carreró del Malnom, on en uns pocs metres es poden veure plaques de diverses èpoques. Aquest sistema es va veure afectat pel pla Cerdà, pel qual es va dictar la legislació municipal de 1878, que respectava els deu districtes però incorporava l'Eixample. Aquesta organització es va traduir en noves lapidetes, en les quals passava a primer pla el carrer, i després el districte i el barri: “Plaza de la Verónica Dº de la Lonja Bº de la Trinidad”, “Calle de Ferlandina Dº Universidad Bº del Padró”, “Plaza del Ángel Dº de la Audiencia Bº de la Catedral”, o “Calle del Notariado Dº de la Universidad Bº de Belén”.

Els primers sistemes de numeració apareixen al segle XVIII. Al nostre país, la novetat la va incorporar Carles III 

Aquesta multiplicitat de models de placa va obligar a una primera operació de neteja el 1885, ja que hi havia rètols il·legibles per la brutícia. Novament es va regular l'organització territorial amb la incorporació dels barris perifèrics (molts dels quals conserven números de casa de quan eren localitats independents). Els deu nous districtes eren: Barceloneta/Poblenou, Sant Pere, Llotja/Audiència, Concepció, Drassanes, Sants/Hostafrancs/Les Corts, Gràcia/Sant Gervasi, Horta/Sant Andreu, i Sant Martí de Provençals; dividits al seu torn en 116 barris.

La divisió administrativa va experimentar nous canvis segons el color polític, durant la Segona República, el franquisme i amb el primer Ajuntament democràtic. Dels dos models franquistes es pot veure la placa que sobreviu a la “Calle de la Cucurulla” (de metall esmaltat en blau amb lletres blanques, com en moltes numeracions de finca), i la de “Pasaje del Comercio” (de marbre blanc). La gran majoria d'aquestes van ser substituïdes per les actuals a partir del 1984. Alguna fins i tot es va convertir en projecte artístic, com el cas del projecte “Hospital 106”, que recorda aquesta adreça desapareguda per l'obertura de la rambla del Raval, de la qual només queda l'antiga placa entre els números moderns 104 i 108.