_
_
_
_
_

Treballar un diumenge i cobrar com un dilluns

Treballadors de comerços del centre de Barcelona asseguren que obrir els festius o tancar més tard només beneficia les empreses

Treballadors d'H&M protesten davant de la botiga de portal de l'Àngel el 27 de juliol.
Treballadors d'H&M protesten davant de la botiga de portal de l'Àngel el 27 de juliol.

Les plantilles de les botigues del centre de Barcelona s'han mobilitzat aquest estiu per aconseguir compensacions pels canvis d'horaris que van des de treballar els diumenges fins a tancar 30 minuts més tard cada dia. Els treballadors denuncien que aquestes ampliacions no repercuteixen en la creació de llocs de treball i que només beneficien els comerços, que han modificat els seus contractes laborals per estalviar-se fins al més mínim cost, com el de pagar mitja hora extra al seu personal.

És el cas de la cadena sueca H&M. Els treballadors de l'empresa van sortir al carrer la setmana passada a protestar davant dels tres establiments de passeig de Gràcia i portal de l'Àngel contra el nou horari de tancament, que al juny va passar de les 21.30 a les 22.00. “No es contracta més gent, es passa amb la que es té. En comptes d'entrar a les 13.00 ara ho fem a les 13.30 i en comptes de sortir a les 22.00, ho fem a les 22.30”, diu Isabel Ortega, responsable de CCOO a la companyia.

Els treballadors es queixen que la seva jornada laboral s'ha desplaçat mitja hora més tard sense que això es visualitzi amb millores en la nòmina. Amb prou feines perceben un 25% més de retribució per aquests 30 minuts treballats després de les deu de la nit, és a dir, menys d'1,2 euros diaris. “Per això les empreses amplien els horaris, perquè els surt barat”, lamenta Ortega.

De moment, el personal ha aconseguit no haver de quedar-se fins al tancament una de cada sis jornades laborals i H&M estudia la seva proposta de compensar aquesta mitja hora amb permisos retribuïts. “No estem satisfets. Però serveix per alleujar una mica el disgust. El que ens molesta és que hagi estat una imposició”, admet Ortega.

En la majoria de comerços, en canvi, el fet que ha crispat les plantilles és l'obligació de treballar els diumenges. L'estiu passat van tenir poc temps de reacció, ja que el govern de Xavier Trias no va aprovar fins a mitjan juny el nou marc que permetia obrir durant aquests dies de 10.00 a 18.00. Aquest any, no obstant això, la majoria ha intentat negociar les condicions amb les seves empreses.

A la FNAC El Triangle, CGT ha convocat una vaga que afecta tots els diumenges des del 19 de juliol fins al 13 de setembre. “L'objectiu és que els treballadors tinguin una cobertura legal per poder decidir si val la pena anar a treballar aquell dia per un salari irrisori o dedicar aquest temps a la seva família”, explica el delegat del sindicat a la botiga, Carles Morales.

Fins fa poc, el personal rebia un plus de 15 euros al mes quan treballava un diumenge. “Ara no tenim ni això. Si oferissin cobrar hores extra per treballar aquell dia, amb els sous que tenim, molta gent ho acceptaria. Però prefereixen descomptar la jornada feta el diumenge de la borsa d'hores del mes”, assegura.

Poques contractacions

La situació es repeteix a Desigual. “Fins fa poc pagaven els diumenges com a hores extra i tothom s'oferia a treballar. Però aquest any ho van treure sense donar explicacions”, afirmen fonts sindicals. A El Corte Inglés la plantilla tampoc va aconseguir cap millora.

Els que sí que van aconseguir algun tipus de compensació van ser els treballadors d'Inditex. Zara va acordar amb els sindicats que cadascú no fes més de tres diumenges i que les hores treballades aquests dies es paguessin pel valor del 50% d'un festiu, segons fonts del comitè d'empresa. A la resta de marques del grup s'abonarà el 100%.

“Pensem que era millor negociar alguna cosa perquè fos menys dolorós. L'altra opció era que ho apliquessin de forma unilateral”, sosté la secretària general de la secció sindical d'UGT a Zara, Isabel Flores. “Als treballadors del sector comerç se'ns colla molt. Cada vegada cobrem menys i treballem més. Tots tenim por d'acabar com els de l'hostaleria”, lamenta.

Tots coincideixen que la desregularització no s'ha traduït en  llocs de treball nous i que el sector s'ha limitat a realitzar la contractació “típica” de la campanya d'estiu. El nou govern local s'ha compromès a impulsar “un gran pacte que involucri tots els sectors implicats” per a l'estiu vinent.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_