Obama avança en un vídeo el seu pla definitiu contra les emissions

El president dels Estats Units, Barack Obama, anunciarà aquest dilluns el seu pla definitiu per reduir les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera, considerades les principals responsables de l'escalfament global. Hores abans, en un vídeo penjat al seu compte de Facebook, el mandatari nord-americà ha descrit el pla que anunciarà a les vuit de la tarda, hora espanyola, com “el pas més important que han fet els Estats Units en la lluita contra l'escalfament global”. L'anunci pot convertir la seva lluita contra el canvi climàtic en una de les claus més importants del seu llegat a la Casa Blanca.

Al vídeo, que acumula prop de 3 milions i mig de visites, la Casa Blanca es basa en les dades científiques més recents per justificar les seves últimes propostes i per afirmar que “el canvi climàtic ja no és un problema de les generacions futures”. Les últimes previsions apunten a greus conseqüències si la temperatura global puja una mitjana de dos graus i, com alerta Obama en el vídeo publicat ahir, el seu conjunt de mesures “pot no ser suficient”. Als EUA preocupen especialment les temperatures de les regions agrícoles del país, que farien molt difícil la collita en les properes dècades; la pujada del nivell del mar; l'augment de les catàstrofes naturals, i les conseqüències per a la salut dels ciutadans.

El paquet de mesures, que signarà a la Casa Blanca per la directora de l'Agència de Protecció del Medi ambient (EPA), Gina McCarthy, va més enllà que el plantejament anunciat l'any passat per Obama i busca tant la reducció d'emissions tòxiques com l'adopció d'energies renovables a una escala més gran.

Les plantes energètiques dels EUA són responsables d'un terç de totes les emissions de diòxid de carboni i altres gasos contaminants del país. L'objectiu més ambiciós del pla suposa la reducció de les emissions de les plantes energètiques en un 32% el 2030 pel que fa als nivells del 2005, tot i que l'esborrany havia establert el límit en un 30%. Segons fonts del Govern consultades per mitjans nord-americans, l'EPA també exigirà la utilització de més energies renovables, com la solar o l'eòlica. L'Administració ha eliminat la possibilitat de crear un període de transició per a les plantes emprant recursos com el gas natural, considerat menys contaminant, per accelerar el procés definitivament, i exigeix el salt directe a les renovables.

Les mesures que presentarà Obama aquest dilluns suposen un argument de pes de cara a la Conferència Mundial del Clima que se celebrarà el proper mes de desembre a París i on s'espera que se signi un acord global per a la lluita contra el canvi climàtic. El president Obama es va comprometre amb la lluita contra el canvi climàtic des de l'inici de la seva presidència, però un primer xoc amb l'oposició republicana va fer que les seves propostes donessin pas a altres prioritats. La Casa Blanca ha donat més suport a les dades que defensa la comunitat científica en aquests dos últims anys, i s'ha basat directament en aquestes xifres per justificar les seves regulacions més ambicioses tant de cara als nord-americans com davant d'altres nacions.

El 2014, els EUA es van comprometre a retallar les emissions de diòxid de carboni fins a un 28% el 2025, en comparació dels nivells del 2005. No obstant això, la nova regulació apunta a retallades encara més contundents que poden servir als EUA per justificar la seva posició davant d'altres potències contaminants –com la Xina, l'Índia o el Brasil– i exigir més compromisos en la propera cita de Nacions Unides.

Com a preàmbul per a aquesta cita, Obama també va aconseguir el 2014 un acord bilateral amb el Govern xinès per reduir les emissions de cadascun dels respectius països i així augmentar la pressió sobre altres nacions. A través d'aquest pacte, la Xina va accedir per primera vegada a la seva història a aturar l'augment de les seves emissions abans del 2030.

La proposta d'Obama suposa el colofó al seu compromís amb la lluita contra l'escalfament global, un dels eixos polítics de tot el seu mandat, eclipsat en la seva primera legislatura per la reforma sanitària, i en el qual ha volgut aprofundir especialment en la seva segona i última legislatura.