_
_
_
_
_
VIST A INSTAGRAM

La campanya que imagina l’Instagram d’un immigrant que arriba a Espanya

La iniciativa de la productora Volga per al festival de fotografia Getxophoto volia captar l'atenció sobre "els viatges de qui no ha triat viatjar"

Espot de Getxo Photo imaginant el viatge d'un immigrant comptat amb etiquetes populars d'Instagram
Jaime Rubio Hancock

Abdou Diouf ha recollit a Instagram el seu periple des del Senegal fins a Espanya, amb fotos que el mostraven travessant l'estret de Gibraltar, fugint de la policia i arribant a una platja espanyola, on es tapava amb una manta tèrmica. Aquestes imatges han començat a difondre's massivament quan el Huffington Post UK les ha recollit al web, avisant que la història no estava confirmada.

A Verne ens vam posar en contacte amb Diouf, que va accedir a contestar preguntes per correu electrònic, però moltes coses no quadraven: des del fet que es fes una foto mentre un policia el subjectava o que fes servir certes etiquetes típiques d'Instagram, com #instagood, #travelgram i fins i tot #justdoit. Una d'aquestes etiquetes ens va captar especialment l'atenció: #getxophoto.

Getxophoto és un festival de fotografia que obre la seva propera edició, centrada en els viatges, el 3 de setembre. Tant al seu web com al seu perfil de Facebook recull el vídeo amb el qual obríem la peça i que es presenta com l'espot del festival, en el qual les etiquetes típiques dels viatges de turisme s'utilitzen per il·lustrar les imatges que reflecteixen el viatge d'un immigrant.

L'objectiu era jugar amb aquesta "actitud occidental i descontextualitzada", en la qual les etiquetes es contraposen "a la imatge que veiem", explica a Verne per telèfon Oriol Caba, productor dels estudis Volga i Manson, a càrrec de l'espot. Es volia així "denunciar la frivolitat occidental", en la qual hem de fer-nos selfies en tot moment i "un fet no s'ha viscut si no s'ha compartit".

Encara que a Getxophoto tenien dubtes amb el tema quan Volga l'hi va proposar, ja que era molt delicat, van quedar molt satisfets amb el resultat, ens explica Joana E. Sendra, responsable de comunicació de l'esdeveniment. “Fa una crida a la reflexió” i està en línia amb el que vol plantejar el festival, que aquest any està centrat en els viatges, no només en els de lleure, sinó cridant també l'atenció “en els viatges de qui no ha triat viatjar”, és a dir, immigrants i refugiats.

El fet d'utilitzar les etiquetes irònicament “és el que crea l'impacte”. Respecte al fet de no avisar que el compte d'Instagram no és real, Sendra aclareix que “no volíem frivolitzar”, sinó “expressar que aquest viatge pot fer-lo qualsevol persona”. De fet, molts mitjans han recollit aquesta història destacant-ne el format, quan el viatge que narra “no és excepcional –recorda Caba–, perquè es repeteix cada dia”. I afegeix que molts mitjans van intentar posar-se en contacte amb Diouf i el va sorprendre "la impaciència per ser els primers a publicar".

Gravat a Catalunya amb actors no professionals

El vídeo està rodat a Catalunya amb el mòbil del director, Tomás Peña, i tres actors no professionals. Peña és també qui ens ha contestat al correu electrònic, simulant escriure un anglès poc fluid en el teclat d'un mòbil. "Ho podríem haver portat més lluny –explica– i haver treballat més el personatge per generar més interès", però la seva intenció final era fer publicitat d'un festival de fotografia i captar l'atenció sobre un tema molt complex. "Podria haver estat una mica cruel i delicat".

Això sí, Peña afegeix que per ell aquest espot és, en part "ciència-ficció", ja que descriu un "futur proper" en el qual podrem veure "aquest tipus de retrats en temps real, igual que nosaltres ens fem una foto amb una hamburguesa".

No és la primera vegada que es recorre a una ficció (sense avisar que es tracta d'una ficció) per denunciar una situació tràgica: el novembre del 2014 el director noruec Lars Klevberg va gravar un vídeo, també fals, en el qual vèiem un nen rescatant una nena durant un tiroteig a Síria. El vídeo s'havia rodat a Malta amb l'objectiu de generar debat sobre la situació dels nens en les guerres. Klevberg va comptar amb el suport de l'Institut Cinematogràfic Noruec i del Fons Audiovisual del Consell de les Arts de Noruega malgrat que els autors van explicar des del primer moment que la seva intenció era pujar-lo a Internet sense revelar si era ficció.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jaime Rubio Hancock
Editor de boletines de EL PAÍS y columnista en Anatomía de Twitter. Antes pasó por Verne, donde escribió sobre redes sociales, filosofía y humor, entre otros temas. Es autor de los ensayos '¿Está bien pegar a un nazi?' y 'El gran libro del humor español', además de la novela 'El informe Penkse', premio La Llama de narrativa de humor.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_