_
_
_
_
_

Som, el sindicat afí a Podem, aterra a Catalunya

Ja disposa de nou delegats en quatre empreses

Amb prou feines supera el centenar d'afiliats i els seus delegats en comitès d'empresa no arriben a la desena, però Som, la unitat catalana del sindicat afí a Podem, s'enorgulleix d'haver aconseguit representació en quatre de les cinc eleccions a les quals s'ha presentat en els sis mesos que fa que està operatiu. Va celebrar la seva assemblea fundacional el 6 de juny passat, en què van triar tres portaveus provisionals, i acaben d'estrenar la seva filial en els Mossos d'Esquadra, Som Policia.

Som va néixer al març arran dels comicis de l'Institut Català de la Salut (ICS). Dos dels seus tres portaveus, Noemí Bosch i Julián Roselló, treballadors de l'Hospital Vall d'Hebron, es van posar en contacte un mes abans amb la central a Madrid per muntar una secció sindical. Ella venia dels moviments sorgits del 15-M i ell, de la CGT. Cap de les opcions els convencia de cara a les eleccions, així que van concloure que si volien un canvi, haurien de posar ells mateixos la primera pedra.

La seva aparició va provocar reticències entre la resta d'agrupacions. “La gent ens preguntava si realment participaríem en les eleccions perquè altres sindicats els havien dit que era una mentida”, recorda Roselló. Asseguren que van haver d'imprimir el full del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), en què es publicava la formació de Som i adjuntar-la a la propaganda electoral. Al final, van aconseguir tres dels 33 delegats que componen el comitè d'empresa de l'hospital. La mateixa quantitat que CC OO i el sindicat d'infermers Satse.

Va ser el seu primer èxit a Catalunya i un dels primers en el conjunt d'Espanya. Al juny, es va apuntar un punt en ser la força més votada en el Ministeri d'Economia.

Després de les eleccions de l’Hospital Vall d'Hebron van venir les de la firma tèxtil Antex (amb tres delegats), l'empresa quimicotèxtil Inacsa (1) i la que gestiona el càtering a l'Hospital Can Ruti (2). La companyia d'atenció al client Atento és l'única on no van aconseguir representació. No van tenir temps de participar en les dels Mossos d'Esquadra, però sí que ho faran en les de l'Ajuntament del Prat, Iberia i l'empresa de lloguer de cotxes Avis.

“No tenim morts a l'armari. No acceptem subvencions i només ens financem amb les aportacions dels afiliats, així que no hi ha res que ens faci sentir en deute amb el Govern espanyol o amb les empreses”, explica Roselló. Els seus 130 afiliats paguen quotes d'entre zero i nou euros, depenent dels seus ingressos.

Els alliberats sindicals són una altra figura rebutjada per Som. Una cosa que els ha causat problemes amb altres agrupacions. “Els sindicats majoritaris s’ho prenen com un atac frontal. Com defensaran les subvencions i els alliberats si hi ha un altre sindicat com Som que pot treballar sense tenir-ne?”, afirma Roselló.

Els estatuts de Som ordenen l'expulsió de tota secció sindical que aprovi tenir un alliberat. Ni tan sols l'executiva es dedica de forma exclusiva al sindicat: Bosch continua amb la feina de tècnic de laboratori i Roselló, de tècnic de manteniment. “Creiem que si no estàs en el teu lloc de treball no t'assabentes del que passa”, explica aquest últim.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_