Les estrelles són per a l’estiu
Espanya disposa d'alguns dels millors observatoris del planeta per mirar les estrelles, com el Parc Astronòmic del Montsec, a Lleida
Les imatges que prenen els astronautes de l'Estació Espacial Internacional de la península Ibèrica mostren el mateix mal que en gran part del món desenvolupat: el malbaratament energètic ha creat taques de contaminació lumínica en tots els nuclis urbans, i és difícil localitzar zones lliures de llum. Són aquests llocs foscos els buscats pels aficionats a l'astronomia (havent de desplaçar-se de vegades més de 200 quilòmetres, com passa a Madrid) per poder gaudir d'un espectacle que ara, a l'estiu, molts descobreixen precisament amb l'èxode rural de les vacances.
Cap al 12 d'agost es produeix el màxim de les fugaces més conegudes de l'any, els Perseides, que fan que l'astronomia es converteixi en un dels temes habituals de la canícula
On s'amaguen els millors cels? Els astrofísics saben que per tenir bones imatges del cosmos cal fugir de les ciutats, pujar les muntanyes i triar aquelles zones en les quals la neteja del cel i l'estabilitat de l'atmosfera sigui òptima. Per muntar un observatori astronòmic és habitual fer sèries d'observacions al llarg de diversos anys per trobar el paratge més adequat: la recompensa és poder tenir un lloc adequat per captar la tènue llum del cosmos. Els cims de les illes de Tenerife i La Palma, amb el millor conjunt de telescopis en territori europeu són l'exemple. El Gran Telescopi de les Canàries, actualment el més gran del món, gaudeix d'unes condicions idònies sobre la Caldera de Taburiente, un parc nacional que ha permès que els edificis de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries treguin el cap als espais protegits, alhora que les autoritats van elaborar les primeres reglamentacions per a la protecció del cel nocturn dels fanals que assolen la nit.
Per iniciar-se en les estrelles
Una de les preguntes recurrents dels que treballen als planetaris és recomanar la compra d'un telescopi per als xavals que mares i pares solen formular abans de les vacances. No és senzill: un bon telescopi és un instrument car i voluminós. I un de barat és... barat!: l'experiència acostuma a ser poc recomanable per qui vol iniciar-se perquè no proporcionen bones imatges tret que se sàpiga com tunejar-los, i acaben arraconats després de dos intents d'ús.
Per això és molt millor tenir un programa de cel o una petita guia impresa que permet començar a localitzar a simple vista algunes de les meravelles del cel. Després, treure la pols dels prismàtics que fa anys que van quedar en un calaix i descobrir que amb una mica de cura, potser fins i tot fent servir aquell trípode fotogràfic oblidat anys enrere, es té un bon instrument per seguir el relleu del terminador lunar, és a dir, de la línia que separa el dia i la nit en el nostre satèl·lit. Els prismàtics permeten també veure alguns cúmuls i seguir la sinuosa Via Làctia, el camí de Sant Jaume celeste, o descobrir els satèl·lits de Júpiter, encara observables a l'oest després de la posta de sol.
La Palma té a més nombrosos miradors i observatoris en els quals el cabildo insular ha volgut promocionar un dels seus patrimonis, aquest paisatge nocturn esplèndid, que completa la naturalesa exuberant de dia. Per tota l'illa es troben les indicacions d'“Observatori Astronòmic”, que condueixen a miradors en els quals de vegades es troben cartes del cel i en altres petits telescopis. Diverses empreses ofereixen a més excursions de turisme astronòmic, complementades amb les visites els matins dels dies de feina a l'Observatori del Roque de los Muchachos, que convé reservar amb antelació (visitasorm@iac.es).
A la península, el Centre Astronòmic Hispano Alemany de Calar Alto, a la serra dels Filabres (Almeria) tenia fa uns anys també un programa de visites, però les retallades del Govern, que gairebé han portat al desmantellament d'un centre capdavanter, van tallar d'arrel la possibilitat que els aficionats coneguessin aquests temples de l'astrofísica professional. El futur Observatori de Javalambre, del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó als cims de Terol (la zona més fosca i la més neta per veure el cel sense viatjar a les Canàries) tindrà un ampli centre de divulgació, però encara està en construcció així que la millor opció és el Parc Astronòmic del Montsec, a Àger (la Noguera, Lleida). El centre proposa visites molt completes, amb un dels planetaris digitals més avançats del país i amb diversos telescopis oberts al públic.
En els últims anys, moltes ofertes de turisme rural han incorporat l'astronomia, tenint en compte que només enmig de la naturalesa tenim l'accés al cel més fosc i, d'altra banda, més brillant
Els planetaris, alguns pertanyents a museus i centres de ciència, permeten un acostament diürn i entretingut al coneixement del cel. La xarxa espanyola de planetaris incorpora gairebé 20 centres i en tots hi ha programacions variades per a tota la família, amb produccions audiovisuals internacionals (com Cel Profund, del Planetari de Pamplona) i exposicions, a més de tallers i campaments d'estiu científics. La història de l'astronomia també proporciona espectacle: la visita al Reial Observatori de Madrid (obert els divendres a la tarda i dissabtes i diumenges al migdia), situat a la part sud del Retiro, permet descobrir l'embranzida il·lustrada per la ciència en temps de Carles III. A San Fernando (Cadis) el Reial Institut i Observatori de l'Armada, nascut de l'embranzida de Jorge Juan el 1753, organitza visites, només per a grups. Altres observatoris, alguns gestionats des d'agrupacions astronòmiques, ofereixen al llarg de l'estiu visites guiades i activitats d'observació. Recentment s'ha constituït la Federació d'Associacions Astronòmiques d'Espanya, en què es pot localitzar l'associació més propera i les activitats que fan al llarg de l'estiu, entre elles observacions per a tots els públics i xerrades divulgatives. Una cosa que passa especialment cap al 12 d'agost, quan es produeix el màxim de les fugaces més conegudes de l'any, els Perseides, que fa que l'astronomia es converteixi en un dels temes habituals de la canícula.
La xarxa de planetaris espanyola incorpora gairebé 20 centres i en tots hi ha programacions que inclouen produccions audiovisuals internacionals (com Cel Profund, del Planetari de Pamplona) exposicions, tallers i campaments d'estiu científics
L'oferta s'amplia en els últims anys amb algunes iniciatives de turisme rural que incorporen l'astronomia, tenint en compte que només enmig de la naturalesa tenim l'accés al cel més fosc i, d'altra banda, més brillant. Alguna cosa que, en qualsevol cas, queda també a l'abast de qualsevol persona que disposi d'un telèfon intel·ligent. Des del Google Sky d'ús similar als coneguts mapes o el millorat WorldWide Telescope de Microsoft a les aplicacions que abunden per a totes les plataformes, aquestes aplicacions ens posen a la mà una carta del cel en temps real que podem apuntar a qualsevol zona del cel per reconèixer quin objecte estem veient: Les opcions són nombroses: Star Walk, SkEye, SkySafari, Distant Suns, o el multiplataforma i addictiu Stellarium (en castellà) són només algunes de les centenars de possibilitats.
Diverses aplicacions més permeten seguir els satèl·lits artificials (especialment a l'Estació Espacial) en els seus passos sobre els nostres caps, a iTunes o Google Play (n'hi ha desenes de bastant similars). De pas, si l'aficionat o curiós s'instal·la utilitats com Pèrdua de la nit (Loss of the Night) es pot col·laborar en un projecte internacional de ciència ciutadana per mesurar la qualitat del cel nocturn en identificar quantes estrelles veu prop del pol nord celeste. No és complicat: només cal esperar que no s'ennuvoli i que apaguin els llums del xiringuito del costat.
@JavierArmentia és astrofísic, divulgador científic i director del Planetari de Pamplona.
