_
_
_
_
_

L’antiga troica torna a Atenes per negociar el rescat

Les institucions es veuen obligades a extremar les mesures de seguretat

Claudi Pérez
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, aquest divendres a Atenes.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, aquest divendres a Atenes.Thanassis Stavrakis (AP)

Ningú no els anomena ja homes de negre; a Brussel·les està proscrita la paraula troica. Però en realitat poc o gens ha canviat més enllà de la terminologia: les tres institucions que vetllen pels interessos dels creditors a Grècia –la Comissió Europea, l'FMI i el Banc Central Europeu– arribaran a Atenes en les pròximes hores per negociar les condicions del tercer rescat, que han d'estar llestes per a mitjans d'agost.

Grècia ha complert i ha aprovat dos paquets de mesures urgents en un temps rècord. Arriba l'hora dels creditors: els socis europeus i l'FMI volen veure retallades i reformes a canvi del tercer paquet d'ajuda a Grècia des de l'arrencada de la crisi, el 2010, però estan obligats també a donar mostres de generositat tant en els objectius fiscals com en la reestructuració de deute i en la inclusió dels bons grecs al programa de compra d'actius del BCE.

Más información
El Parlament grec aprova reformes clau malgrat la fractura a Syriza
Brussel·les deixa encarrilats 6.000 milions més per a Grècia

La negociació havia de començar aquest divendres, però les institucions s'han vist obligades a extremar les mesures de seguretat davant la possibilitat que es produeixin episodis de tensió. Els grecs detesten la vella troica. El Govern d'Alexis Tsipras va arribar a forçar les institucions a negociar a Brussel·les durant els últims mesos per evitar la humiliació de veure als tecnòcrates passejant-se per Atenes i dictant mesures a l'Executiu. Però els funcionaris del Fons i de Brussel·les han tornat a Grècia amb el mateix objectiu que altres vegades. Fins i tot amb la mateixa modalitat de negociació: pal i pastanaga. Els pals són clars: una nova ronda d'austeritat i reformes. Les pastanagues són més volàtils; depenen de la bona voluntat dels creditors.

Grècia i les institucions han de tenir llest un Memoràndum d'Entesa amb les condicions finals del rescat a mitjans del mes vinent. El 20 d'agost venç un pagament clau de 3.200 milions al BCE, i Grècia no es pot permetre llicències amb això. Els socis li han donat el just: poc més de 7.000 milions de finançament pont per als pagaments més immediats. Però Atenes pot necessitar 5.000 milions addicionals a l'agost. La Comissió ha encarrilat 6.000 milions més –si els socis europeus ho aproven– per si la negociació es complica, davant la dificultat de pactar en només tres setmanes un paquet de mesures que acostuma a necessitar tres mesos.

Liberalització

La vella troica insistirà a partir d'ara en les mesures de liberalització, en particular al mercat laboral. Gairebé tota la resta està en l'aire. Se sap que el rescat serà per a tres anys, però no se sap quin serà el paper de l'FMI. Se sap que les necessitats financeres de Grècia són de 86.000 milions d'euros, però no se sap exactament a quant ascendirà el tercer rescat: els socis compten amb el fet que l'FMI aportarà els 16.000 milions que no ha gastat encara, i les institucions han avançat que el mecanisme de rescat europeu (Mede) hi posarà entre 40.000 i 50.000 milions. La UE estima que, si tot va bé, Grècia pot tornar als mercats i aconseguir per si mateixa la resta dels diners.

Però no es pot donar res per fet. L'èxit del tercer rescat depèn del dinamisme de l'economia i el sistema financer grec, després de sis mesos de malson que van acabar en un corralito i en una recessió que se n'anirà a prop del 2,5% del PIB, segons el think tank grec IOBE. Els creditors han d'aclarir el rol de l'FMI, els objectius fiscals i el calendari de reestructuració del deute: només hi haurà concessions si Atenes continua complint, assenyalen fonts comunitàries. Entre les nombroses incògnites també hi ha l'estabilitat política: Tsipras ha de demostrar que pot continuar tirant endavant la gestió després de l'última remodelació del Govern, amb els dubtes que han deixat les dues votacions amb les mesures urgents, amb vots en contra de la facció esquerra del seu propi partit. Si aconsegueix estabilitat, encara millor. Si no, després d'acordar el tercer programa amb la troica, es podria veure obligat a convocar eleccions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_