El desig d’independència dels bascos continua sent minoritari

Els desitjos d'independència continuen sent minoritaris entre la societat basca per la "incertesa" que genera aquesta opció rupturista. En canvi, una gran majoria es manifesta "relativament satisfeta" amb l'actual Estatut de Guernica i es decanta en tot cas per reformar i ampliar l'autogovern basc. L'últim Euskobaròmetre que ha realitzat la Universitat del País Basc (UPV-EHU) torna a constatar una "divisió crònica" entre nacionalistes i no nacionalistes a Euskadi, tot i que aquests últims mantenen el seu predomini.

És pràcticament un calc de la fotografia que aquesta mateixa enquesta oferia a finals del 2014 sobre el sentiment nacionalista dels bascos. L'Euskobaròmetre 2015, elaborat a partir de 600 entrevistes realitzades en domicilis entre els dies 29 de maig i 15 de juny, just després de les eleccions municipals i forals, reafirma l'existència d'una diversitat indentitària a Euskadi, una "identitat dual" de ciutadans que se senten bascos i espanyols, tot i que amb un "accent basquista".

En ple debat polític sobre la remodelació del model d'Estat a Espanya, entorn d'un terç de la ciutadania basca (30%) continua manifestant tenir grans desitjos d'aconseguir la independència, principalment entre els votants d'EH Bildu (el 83%) i en molt menys mesura entre els simpatitzants del PNB (27%). No obstant això, la majoria diu que té pocs (26%) o molt pocs (29%) anhels independentistes, sobretot entre els partits no nacionalistes, els autonomistes i formacions com Podem. La via independentista va arribar a rebre el 2008 el suport del 36% de la població, segons una enquesta del Govern basc d'aquell any.

I si Euskadi es declarés un Estat independent? És un escenari que genera molta incertesa. Els enquestats es divideixen en parts iguals entre els que manifesten que es viuria millor (27%) i els que opinen tot el contrari (29%). De totes les fórmules d'organització territorial de l'Estat, hi ha un empat entre l'autonomisme, el federalisme i l'independentisme. Guanyen els que prefereixen l'actual model autonòmic (35%), enfront d'un escenari federal, defensat per un 29% dels enquestats.

"Enfront de fórmules descentralitzadores i integracionistes", assegura l'estudi, "l'independentisme de les fórmules autodeterminista o confederal es torna a situar entorn d'una quarta part dels bascos (25%)", sobretot a Guipúscoa i amb un suport molt majoritari entre els seguidors d'EH Bildu (77%).

Una majoria qualificada de més de dos terços de la població està relativament satisfeta amb l'Estatut, enfront dels quals se senten incòmodes amb aquesta opció (20%). Si avui se celebrés un referèndum estatutari, el sí obtindria un 41% i quedaria lluny del 53% que va votar a favor en la consulta celebrada per a la seva aprovació el 1979. Per contra, si llavors van votar no un 3%, ara es passaria al 12%.

Una altra de les grans conclusions de l'Euskobaròmetre és el "rebuig frontal i majoritari" de la societat basca a ETA. Un 66% dels enquestats donen suport a la desintegració de la banda terrorista, un "rècord històric". Les opinions de suport remot a la banda cauen nou punts en un any. És destacable que desapareix pràcticament el suport explícit i total a ETA (l'1%), fins i tot entre l'electorat d'EH Bildu (2%).

És el reflex de la fragmentació ideològica que es dóna a Euskadi entre nacionalistes (46%) i no nacionalistes (50%), tot i que augmenta lleugerament el seu pes la primera opció pel que fa a èpoques recents. Tres de cada cinc bascos se senten bascos i espanyols, tot i que en aquesta dualitat predomina el sentiment basquista (21%), molt superior a l'espanyolista (3%).

Respecte a la situació política a Espanya, l'Euskobaròmetre constata un augment del pessimisme (77%), un índex que contrasta amb un lleu augment de l'optimisme sobre el moment que es viu a Euskadi. La societat basca millora la seva qualificació a la gestió d'Iñigo Urkullu al capdavant del Govern basc, al qual atorguen un aprovat just (5,4 sobre 10). Al lehendakari li donen més que un 5 tots els partits, excepte l'esquerra abertzale (4,6).

En canvi, la gestió del Govern popular de Mariano Rajoy continua sense convèncer la majoria. Els bascos mostren una desconfiança aclaparant i desaproven (el 89%) la seva actuació. Només un 3% ho valora positivament.

Les valoracions als líders polítics milloren de manera generalitzada, amb l'excepció del líder de Podem, Pablo Iglesias, i l'anterior responsable d'UPyD, Rosa Díez. En aquesta ocasió, el més ben vist és el lehendakari (5,1), seguit del president de Sortu, Hasier Arraiz, amb la mateixa puntuació. Iglesias no arriba a l'aprovat (4,9) i veu retrocedir set punts la seva notorietat pel que fa a l'anterior enquesta del novembre del 2014.