_
_
_
_
_

Ferran Barenblit, nou director del Macba

El museu ha escollit l'expert argentí, que va dirigir el CA2M de Móstoles després d'un enfrontament amb la Generalitat des de la direcció del Centre d'Art Santa Mònica

Ferran Barenblit, nou director del Macba, aquest divendres.
Ferran Barenblit, nou director del Macba, aquest divendres.CONSUELO BAUTISTA

El museu ha escollit l'expert argentí, que va dirigir el Centro de Arte Dos de Mayo de Móstoles (CA2M) després d'un enfrontament amb la Generalitat des de la direcció del Centre d'Art Santa Mónica.

“No em sento com un arquitecte que ha de dissenyar un edifici, sinó com un urbanista, que ha de construir una trama sòlida, coherent i suficientment oberta per permetre-hi la introducció de l'inesperat. Tot el que és massa previsible és avorrit, cal sorprendre el públic, arriscar-se, donar-li el que no espera”. Ho va afirmar ahir Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968) en la seva primera compareixença davant els mitjans de comunicació com a nou director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba).

El nomenament del que fins ara era director del CA2M va ser ratificat per la comissió delegada del Consorci que regeix el museu, format per Generalitat, l’Ajuntament, la Fundació Macba i el Ministeri de Cultura. La seva elecció és el resultat d'un concurs públic que es va convocar després de la dimissió de l'anterior director, Bartomeu Marí, després de sis anys en el càrrec, arran d'una polèmica per la seva decisió primer de rebutjar (si bé després va rectificar) la inclusió d'una obra al·lusiva al rei Joan Carles en l'exposició La bèstia i el sobirà.

Una formació solvent, un projecte rigorós i precís i un profund coneixement del museu i el teixit artístic tant local com internacional, han estat els principals motius de la seva elecció per part del jurat, format per sis experts i els representants de les institucions. El procés s’ha dut a terme en dues fases: en la primera es van escollir cinc finalistes entre 20 candidats, 13 espanyols i set d’estrangers, i de la segona, aquest dimecres, en va sortir el nou director.

“El museu ha de ser un servei públic, que ofereixi a la ciutat una cultura crítica i diversa. Ha d'assumir la responsabilitat de mirar al passat recent per intervenir en la construcció del present i el futur, a través de relats plurals que renunciïn a la narració hegemònica. Estimulant el diàleg, el Macba pot contribuir a l'emancipació de la ciutadania en un moment de canvi com l'actual, que proporciona una ocasió única per intervenir en el debat”, va assegurar Barenblit, que s'incorporarà al nou càrrec quan ho hagi deixat tot en ordre per al seu successor al CA2M de Móstoles, que dirigeix des que es va inaugurar, el 2008. Quan va assumir el repte, molts ho van considerar un suïcidi professional perquè era un centre perifèric i completament desconegut. No obstant això, Barenblit ha aconseguit col·locar-lo al mapa, donar-li projecció internacional i també atreure el públic de la capital amb una programació excel·lent. No és estrany que la seva arribada desperti tantes expectatives, ara que el Macba sembla que ha perdut el rumb i ha difuminat la seva identitat en una successió de decisions que van culminar amb la polèmica de La bèstia i el sobirà.

Sense jerarquies

A diferència de la majoria de persones recentment nomenades, Barenblit no ha refusat explicar la seva proposta i ha esbossat amb claredat les línies directrius del seu projecte. Consolidar la veu del Macba en el marc local, nacional i internacional és una de les seves prioritats, juntament amb la col·lecció que considera “un objecte d'investigació”. “No hi haurà jerarquies i els programes públics i educatius tindran la mateixa importància que les mostres. Cal formar gent capaç de construir nous relats i impulsar canvis positius. L'art és un espai de resistència en contra del derrotisme determinista”, ha indicat Barenblit, sense ocultar la seva emoció i satisfacció en tornar a Barcelona per la porta gran, després d'haver-ne marxat el 2008 arran d'un sonat enfrontament amb la Generalitat.

Aleshores feia cinc anys que era al capdavant del Centre d'Art Santa Mónica, programant projectes d'artistes emergents majoritàriament site specific, que representaven l'actualitat més candent. La Generalitat va considerar que eren massa críptics i va emprendre un replantejament del format del centre que va provocar la dimissió de Barenblit. El que va venir després demostra que li van fer un favor.

Ara torna amb molta més experiència i un ampli consens entre els diversos sectors de l'ecosistema artístic. “No vull trencar, vull transformar. El museu ha de ser un espai menys efectiu i més afectiu, un camp on es relacionen experiència i passió”, conclou, a l'espera de presentar el seu programa a la tardor.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_