_
_
_
_
_

L’11% dels nens barcelonins no poden accedir a activitats d’oci

L'Ajuntament i CiU discuteixen per la data de publicació de les dades de l'informe sobre pobresa infantil

Camilo S. Baquero
Nens a un casal d'estiu a Barcelona.
Nens a un casal d'estiu a Barcelona.Albert Garcia

La publicació del baròmetre de la infància i les famílies, presentat avui per l'Ajuntament de Barcelona, ha obert un nou front de discussió entre el Govern i els anteriors responsables municipals. L'estudi, realitzat fa un any, mostra dades conegudes però poc falagueres sobre la pobresa infantil a la ciutat, com per exemple, que l’11% dels menors de 16 anys no poden fer amb regularitat activitats d'oci a causa del cost que comporta.

El llavors govern de CiU va decidir no fer públic el text. Aquest matí la segona tinenta d'alcalde, Laia Ortiz, ha assegurat, durant la seva presentació, que s'amagava de manera deliberada. L'ara líder de l'oposició, Xavier Trias, ha respost que el document era de treball intern i que no hi havia cap obligació de fer-lo públic.

El baròmetre va entrevistar 1.200 famílies de tots els barris de la ciutat i per a efectes comparatius els va dividir en tres estrats. A Barcelona, el 21% de les llars tenen un membre menor de 16 anys i un 12% d’aquestes llars són famílies monoparentals. El document dóna més detalls d'un fenomen àmpliament conegut, la gran diferència de rendes entre els barris rics i els barris pobres de la ciutat, però aporta xifres específiques sobre la situació de les llars amb menors de 16 anys.

En quatre de cada deu d'aquestes famílies, per exemple, la despesa per cobrir les necessitats d'habitatge supera el 30% dels ingressos totals. En el quartil d'ingressos més baixos, aquest percentatge s'eleva fins a gairebé el 65%. D'altra banda, en les famílies més riques, no passa del 16%. Un de cada deu nens pateix obesitat infantil, un fenomen molt relacionat amb la malnutrició. Als barris amb rendes més elevades aquest fenomen només afecta un 6,6% dels nens, en els de rendes més baixes puja fins al 16%.

Una altra de les xifres preocupants és la de famílies que no poden pagar les activitats extraescolars. De mitjana, un 7,5% dels nens no pot participar-hi però la desigualtat territorial torna a ser clau. Als barris rics només el 4% dels nens no assisteixen a les activitats; en els més necessitats es tracta de dos de cada deu.

També va haver-hi alguna xifra positiva. Mentre que a Catalunya un 5,3% dels menors de 16 anys no poden permetre's una ingesta de carn, pollastre o peix cada dos dies, a Barcelona aquesta xifra només arriba a un 1,4%. Ortiz ha assegurat que això demostra l'eficiència de mesures de complementació de rendes, com la targeta Barcelona Solidària, engegada en el mandat anterior: es van lliurar més de 846.000 euros, equivalents a 2.300 targetes. També s'han concedit 7.600 ajudes de 100 euros per a famílies vulnerables amb fills a càrrec.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_