L’aplicació de l’IVA confon comerciants i clients a Grècia
El sector de l'alimentació es converteix en un camp de proves amb els nous tipus
Un polsim de sal i un grapat d'orenga valen a Grècia des de dilluns ni més ni menys que deu punts d'IVA. La diferència entre un suvlaki –popular broqueta de carn– normal i un altre de condimentat és exactament aquesta, del 13% d'IVA en què està taxat el primer al 23% del segon, en virtut dels nous tipus aprovats la setmana passada en la llista d'accions prioritàries prèvies a la negociació del tercer rescat amb la troica, que segons van apuntar aquest dimarts fonts del Govern grec haurà d'haver conclòs cap al 20 d'agost. Però no és només el condiment el que compta, també la diferència entre si es tracta de carn de porc o de pollastre (13% d'IVA) o de vedella (producte importat, 23%). I, paradoxa comptable, si incorpora pebrot o tomàquets, que com a productes frescos estan gravats al 13%, l'IVA de la suculenta broqueta es dispara al 23%.
En l'arrencada precipitada del nou IVA (amb tres tipus: 6%, 13% i 23%), gairebé sense temps per ajustar programes de comptabilitat i informàtics, comerciants i consumidors experimenten més dubtes que certeses, i no només per l'impacte real de la pujada en les seves respectives economies (que molts petits negocis es confessen disposats a sufragar parcialment de la seva butxaca, per no perdre clients). Perquè, per exemple, com tributar la barreja de porc i vedella en un quilo de carn picada? Com es reflecteix això en el tiquet de compra? “És un embolic enorme, la gent compra molta carn picada perquè és assequible i no sabem quin tipus [d'IVA] posar-hi, ja que habitualment es barreja, i en proporcions diferents. De moment, aquests dies l'oferim al preu més baix, i hi perdem nosaltres… És una espècie d'oferta fins que ens assabentem de com ha de ser”, explicava aquest dimarts confós Thanasis Kiolas en una parada del mercat central d'Atenes. Segons les pintoresques normes, una proporció de barreja de 60-40 hauria de tributar al tipus imposat a la carn preponderant; però no s'especifica res en les instruccions sobre una barreja al 50% de tots dos productes.
Tot i que la pujada de l'IVA al 23%, amb un increment de prop del 9% en el preu final, no només afecta l'alimentació –també serveis tan dispars com pompes fúnebres, acadèmies, allotjament, restauració, mitjans de transport o productes higiènics o per a discapacitats–; el fet d'haver hagut de retaxar a l'alça prop de 40.000 productes alimentaris ha provocat una confusió majúscula als petits comerços del ram.
“Jo venc aquí uns 500 productes, la majoria se n'han anat al 23% i uns pocs, molt pocs, segueixen al 13%... ja hem adaptat la caixa registradora, ens va costar 75 euros canviar el programa, que reflecteix el total diari facturat pels dos tipus. Però el meu dependent es torna boig, no sap encara a quin tipus cobrar cada cosa… i amb les herbes aromàtiques ja ni sabem què fer”, afegeix Mina, propietària d'una botiga de fruita seca. Un grapadet de sal en unes ametlles marca també la diferència entre un tipus del 13% i el 23%. “Però no em queixo”, continua, “si vengués oli seria igual de caòtic”, afegeix, en referència a l'exempció del d'oliva de la llista del 23%. Passa el mateix amb els diferents tipus de pa, pasta o derivats del pollastre.
La primera intenció del Govern va ser aplicar la pujada immediatament, tot just 48 després de l'aprovació al Parlament, dimecres passat, però el Ministeri de Finances va decidir prorrogar un parell de dies més –tot el cap de setmana– l'entrada en vigor per donar temps als establiments a actualitzar-se. Amb bon criteri, si s'han de tenir en compte endarrerits com Mijalis, un taxista autònom que aquest dimarts no havia canviat encara el comptador i continuava cobrant la carrera al 13%, en lloc del nou 23%, com tots els mitjans de transport, del metro al vaixell o l'avió. “Home, amb 13.000 taxis que hi ha a Atenes no crec que em toqui un inspector, i menys aquests dies… Haig de portar el cotxe al taller perquè el taxímetre està col·locat de manera molt estranya a la guantera, el canvi em sortirà per 100 euros com a mínim”.
Tot i que l'alimentació és la part del lleó d'aquest increment, i la més àrdua d'actualitzar –els productes frescos, no processats, tributen al 13%; la resta, al 23%, però ningú sap com gravar els d'estoc, per exemple–, altres serveis com les acadèmies –molt socorregudes entre els estudiants per pal·liar el deficitari nivell de l'educació pública– ja preveuen una vaga en protesta per l'augment. El sector de les pompes fúnebres també vaticina temps difícils, perquè ja ha vist disminuït el seu volum de negoci en els últims cinc anys, “tot i que morir-se continuï sent obligat”, ironitza Dímitra Athanasiópulu, propietària d'una botiga de làpides al costat del cementiri més important d'Atenes.
“Tot va al 23%, des de les flors fins al transport o els recordatoris, o els convits per als familiars durant la vetlla. Els enterraments a Grècia continuen sent molt fidels a la tradició i, si es pot, les famílies no se salten la missa dels 40 dies o la de l'any, amb el cost econòmic que implica… però últimament la gent ha començat a economitzar. Perquè el problema no és l'IVA, són aquests cinc anys de penúries”, afegeix la dona. A la botiga del costat, Andreas, florista de braços plegats, resol el debat de manera rotunda: “No podíem ni respirar ja, a força de sumar impostos. Però ara el Govern directament ens ha traït”.
