Preparats per al 27-S?

El remolí de la política catalana és capaç de concentrar, en un sol curs polític, una gran manifestació d'11 quilòmetres en forma de V quadribarrada que va agrupar, segons la guàrdia urbana, 1.800.000 persones; una consulta, el 9-N, que va desafiar la legalitat espanyola i va aconseguir una participació de 2.300.000 votants; unes eleccions municipals que van convertir Ada Colau en alcaldessa de Barcelona; una insòlita comissió parlamentària per investigar la corrupció política catalana amb compareixences de personatges heterogenis, i una ruptura de CiU, la formació política que ha governat Catalunya durant gairebé trenta anys.

El curs polític s'acaba i marxem de vacances amb la mirada posada en les properes eleccions al Parlament, que uns perceben com a plebiscitàries i uns altres com unes eleccions autonòmiques més (les onzenes), i amb la incertesa de saber si el sobiranisme serà capaç de respondre massivament el 27-S, encara que ja ha superat amb escreix tots els reptes plantejats en els últims anys i hi ha dades recents que indiquen que persisteix un gran suport social a un independentisme que és més d'esquerres i està més radicalitzat. Vegem:

1. Les eleccions municipals del 24 de maig passat van demostrar que les formacions polítiques independentistes en el seu conjunt van obtenir més bons resultats que el 2011. Les candidatures que es van presentar sota les sigles de CiU, ERC i la CUP van aconseguir 1.400.000 vots (el 45% del total), és a dir, set punts i 300.000 vots més que a les municipals de 2011. Aquestes tres formacions polítiques van guanyar en més de 700 municipis (el 75%, respecte al 69% de fa quatre anys) i van aconseguir un total de 6.100 regidors (750 més que el 2011). En canvi, les formacions polítiques no independentistes van obtenir més mals resultats que el 2011: un 3% de vots menys, van guanyar en 156 municipis (el 16%, mentre que el 2011 van ser la primera força electoral en el 25%) i van aconseguir uns 2.000 regidors (970 menys que el 2011).

2. En l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) el nombre de catalans partidaris de la independència va descendir un 2% respecte al mes de febrer i els contraris van augmentar dos punts més. No obstant això, més del 60% dels catalans, com ha anat passant des de juliol de 2007, considera que Catalunya té un grau d'autonomia insuficient i quan es pregunta sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, la principal resposta segueix sent que Catalunya sigui un Estat independent (gairebé el 40%) mentre que l'opció federal suma un 24% (un dels percentatges més baixos de l'última dècada). A això cal afegir que en els últims cinc mesos els futurs votants d'ICV-EUiA i de Podem que desitgen que Catalunya sigui un Estat independent han augmentat un 15% i un 8%, respectivament, fins a aconseguir el 39% i el 24%.

3. David Fernàndez, diputat de la CUP i principal referent de l'independentisme més radical, no només segueix sent el líder més ben valorat de Catalunya sinó que ha aconseguit un doble rècord demoscòpic: incrementar constantment la valoració al llarg de la legislatura i obtenir, al baròmetre del present mes de juliol, una valoració mitjana igual o superior a 6 per part de cinc electorats diferents (CiU, ERC, ICV-EUiA, Podem i la CUP) i del global dels catalans. Tota una proesa per a un líder de l'esquerra anticapitalista d'alliberament nacional.

4. El 2 de juliol passat es va presentar a la seu de CCOO el manifest fundacional de l'Acord d'Esquerres per la República Catalana, associació que agrupa persones d'esquerres (vinculades a ICV, EUiA, CCOO, UGT i Unió de Pagesos, entre altres organitzacions) que reivindiquen pel 27-S una candidatura amb un punt destacat al programa: "Emprendre un procés constituent cap a un Estat o República catalana" que culmini amb la "celebració d'un referèndum sobre el nou text constitucional i la proclamació de la República catalana per part del Parlament".

5. Les entitats socials sobiranistes han fet un pas més i no només segueixen en plena activitat d'agitació social, sinó que també han acordat participar en la confecció d'una candidatura independentista pel 27-S.

En definitiva, hi ha indicis per pensar que el proper 27-S les bases socials de l'independentisme donaran suport sense fissures a una de les dues principals candidatures independentistes: la d'esquerres i més radical de la CUP, o la més moderada i transversal de CDC i ERC.

Jordi Matas Dalmases. Catedràtic de Ciència Política de la UB.