_
_
_
_
_
GALA PIN / REGIDORA DE CIUTAT VELLA

“Volem reorientar i regular l’oci nocturn a Ciutat Vella”

La regidora ha passat de l'activisme i el moviment veïnal a la Barceloneta a capitanejar el nucli històric de Barcelona

Clara Blanchar
La regidora Gala Pin, a l'Ajuntament de Barcelona.
La regidora Gala Pin, a l'Ajuntament de Barcelona.CARLES RIBAS

Gala Pin (València, 1981) ha passat de l'activisme i el moviment veïnal a la Barceloneta a capitanejar Ciutat Vella. Va i ve de la seu del districte caminant, per no perdre's el que passa al carrer. Respon a l'entrevista després d'un matí en el qual el districte ha afrontat quatre desnonaments: dues de les famílies no estaven a l'habitatge i les altres han estat reallotjades. Els fronts són molts. Encara no s'ha pogut reunir amb els responsables del Port, revisar l'expedient de l'hotel del Rec Comtal o estudiar el que es va planejar amb el Palau.

Pregunta. Quines mesures preveu el pla de xoc de BComú per a Ciutat Vella?

Resposta. D'una banda, cobrir necessitats alimentàries aquest estiu, sobretot al Raval i Santa Caterina i, de l'altra, en tot allò vinculat a la suspensió de llicències hoteleres i allotjaments turístics en un districte amb una gran densitat. La moratòria minimitza l'impacte del pla d'usos vigent, que preveia barra lliure hotelera a la zona litoral.

Preveiem expropiar pisos si no compleixen la seva funció social

P. El seu programa parla d'un mapa de la propietat immobiliària i començarà per la Rambla. Quin objectiu té?

R. Conèixer quins són els capitals que es mouen al districte i quins moviments generen. A la Rambla es tracta de conèixer-los perquè hi ha massa rumors sobre la presència d'activitats il·lícites i la nostra obligació és contrastar-los; i veure si podem negociar sobre com reorientar el comerç cap a un model més de proximitat, l'actual es pot trobar a qualsevol ciutat. Volem que la Rambla torni a ser de tots els barcelonins.

P. El programa preveu la derogació del pla d'usos.

R. El perill més gran del pla era la barra hotelera lliure en una zona concreta, la suspensió de llicències el cobreix. Ara estudiem si hi ha altres eines per limitar la proliferació o fomentar la presència de determinats establiments.

P. Com quins?

R. Com el que suposa l'oci nocturn i la seva mala regulació en el districte. Cal veure com el reorientem, està vinculat al dret al descans del veïnat que dificulta un mal ús intensiu de l'espai públic. Caldria veure com fomentem altres usos i activitats als locals.

P. Reorientar-ho cap a on?

R. És la mateixa filosofia de la Rambla, recuperar el públic local. També hi ha grups de turistes que tenen una relació molt agressiva amb l'espai públic de nit. Es tracta de fomentar activitats culturals i no permetre males pràctiques com actuar sense llicència o depassar horaris.

P. Amb quines eines?

R. Necessitem més instruments, no podem deixar-ho tot en mans del pla urbanístic que es queda curt per intervenir en una realitat tan complexa. Podria ser un pla especial o accions concretes.

P. I quan parlen de revisar llicències?

R. És detectar si hi ha hagut males pràctiques en les concessions per poder-les corregir en vistes al futur.

P. Ha rebut pressions des que és regidora?

R. No. No més que la que suposa ser regidora del districte de Ciutat Vella.

P. L'anterior govern va comprar finques, algunes on s'exercia la prostitució, al carrer de Robadors per aconseguir mixtura amb l'arribada de nous veïns. Quins plans teniu vosaltres?

R. Són dues qüestions. Una és el procés d'expropiació, que hem acabat de pressupostar. És per un motiu molt interessant, que és l'incompliment de l'ús social de l'habitatge. Cal fomentar-lo, perquè no hi ha cap pràctica similar i cal seguir en aquesta línia: preveure l'expropiació com a últim recurs. Una altra qüestió és la idea del col·lectiu de Prostitutes Indignades d'instal·lar una cooperativa de treball. És una bona notícia que s'organitzin per tenir empara legal, però creiem que cal abordar-ho com a ciutat, no pot ser un bolet.

P. Què faran a la Barceloneta aquest estiu?

R. Assumim que hi haurà problemes. Sobre apartaments turístics, estem indagant a escala territorial i en plataformes en línia per localitzar apartaments il·legals.

P. L'alcalde Trias ja ho va fer.

R. Va ser un buidatge molt genèric, es pot aprofundir més. Hi haurà altres mesures relacionades amb la convivència com la instal·lació d'urinaris a partir de final de mes.

P. Què li sembla l'autorització de la Generalitat que els veïns lloguin habitacions?

R. Cal estudiar-ho, perquè ajudaria a disminuir les molèsties, però ara estaria afectat per la moratòria de llicències.

P. Està a favor o en contra d'obrir comerços en festiu?

R. No es tracta de si hi estic a favor o en contra, sinó de quin tipus de comerç perjudica i quin tipus de comerç beneficien aquestes obertures. És un debat que cal obrir a escala de ciutat. Hi ha zones turístiques que hauran de tenir un tractament diferent. Volem escoltar els comerciants.

P. Com casa la policia de proximitat amb un barri molt pressionat?

R. El concepte de seguretat no és només una qüestió policial. Molts problemes que gestiona la Guàrdia Urbana tenen una arrel social i els agents es veuen gestionant les conseqüències d'un model quan podrien estar fent altres coses. Un exemple és la venda ambulant o l'oci nocturn.

P. Com va viure el cas de la mort d'Andrés Benítez?

R. Com una pràctica abusiva que cal treballar perquè no es torni a repetir.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_