Brussel·les proposa un crèdit pont de 7.000 milions a Grècia per a l’estiu
La Comissió ofereix una opció per als problemes urgents de finançament però lligada al fet que Tsipras faci les reformes pactades
Dissetè dia de corralito a Grècia. L'economia s'ha aturat, els bancs estan a les últimes i Atenes s'ha quedat sense fons: els diners del tercer rescat trigaran mesos a arribar i, mentrestant, Grècia no pot pagar el deute, i potser ni tan sols les pensions ni els sous públics. En vista d'aquest panorama, la Comissió Europea va proposar aquest dimecres un crèdit pont de 7.000 milions; just per passar l'estiu. I sempre que es compleixin rigorosament les condicions europees.
El calendari grec segueix el seu curs, malgrat els sobresalts a Berlín –que continua llançant missatges favorables a una sortida de Grècia de l'euro– i d'Atenes, amb greus problemes a Syriza, el partit del primer ministre, Alexis Tsipras. Després de l'acord de dilluns sobre el tercer rescat, la Comissió Europea va presentar aquest dimecres una proposta enginyosa per salvar les necessitats financeres més urgents a Atenes: un crèdit pont de 7.000 milions d'euros per a tres mesos. I amb càrrec als Vint-i-vuit, a través d'un dels fons creats a l'inici de la crisi amb avals de tots els països de la UE.
La idea, malgrat tot, neix amb dificultats. “No serà fàcil. Sóc conscient de la inquietud que genera als països aliens a l'euro. Estem estudiant garanties addicionals per a aquests països”, va explicar aquest dimecres el vicepresident de la Comissió Europea per a l'euro, Valdis Dombrovskis. L'eurogrup (la reunió de ministres de Finances de l'euro) haurà de discutir demà dijous sobre aquesta ajuda urgent a Grècia.
El pla de Brussel·les consisteix a donar el que és just a Tsipras: lligar-lo curt perquè aprovi les mesures d'emergència. Les institucions europees creuen que les necessitats financeres de Grècia s'eleven a 12.000 milions d'euros fins al setembre. La Comissió ofereix només 7.000 milions, a l'espera que el Banc Central Europeu (BCE) en posi de part seva divendres amb l'ampliació de les línies de liquiditat d'emergència.
Aquesta jugada no està exempta de riscos. Brussel·les vol fer servir el Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera, un dels instruments creats a l'inici de la crisi, amb una potència de foc de 60.000 milions, dels quals queden poc menys de 15.000. Es va fer servir en el seu moment per als rescats de Portugal i Irlanda. Té un gran avantatge: aquests diners arribarien amb rapidesa, davant la possibilitat que els fons del tercer rescat no estiguin disponibles fins a la tardor. I en vista de la constatació que els estats membres no estan disposats a ajudar Grècia amb préstecs bilaterals: ningú no se'n fia. L'inconvenient és que diversos països rebutgen l'ús d'aquest mecanisme, encapçalats pel Regne Unit. Londres no deixa de donar consells sobre com abordar la crisi grega. Avui mateix es va mostrar favorable a una quitació de deute, tal com proposa l'FMI. Però els britànics refusen posar diners (també Suècia, la República Txeca i Dinamarca, segons fonts de l'Eurogrup).
L'ús d'aquest fons es decideix per majoria qualificada, expliquen fonts europees, per la qual cosa ara no hi hauria una minoria de bloqueig per congelar el desemborsament de diners. Però la UE no vol enviar el senyal del fet que adopta decisions tan crucials amb el rebuig d'alguns membres.
Més enllà d'aquesta línia d'emergència, Brussel·les va empaquetar aquest dimecres tots els fons europeus corresponents a Grècia fins al 2020 –i alguns de pendents– per elaborar un pla de 35.000 milions que fomenti el creixement al país. “Només les reformes pactades no portaran Grècia pel camí del creixement i l'ocupació”, va admetre la comissària de Política Regional, Corina Cretu.
Londres insisteix que no pagarà
“El Regne Unit no és dins l'euro, així que la idea que els contribuents britànics hagin de participar en l'acord amb Grècia és un impossible. L'eurozona ha de pagar les seves pròpies factures”. Així de rotund es va mostrar dimarts, a la seva arribada a la reunió a Brussel·les dels ministres europeus de Finances, el canceller de l'Exchequer, George Osborne, sobre la possibilitat de recórrer al Mecanisme Europeu d'Estabilització Financera (EFSM, en la sigla en anglès).
Amb el referèndum sobre la permanència a la UE a l'horitzó, Londres tem l'efecte en la seva opinió pública que pugui tenir l'anunci que el Regne Unit hagi de participar en el finançament a Grècia. Cameron va exhibir com un triomf negociador el compromís assolit el 2011 que el mecanisme, al qual aporten també els estats que no estan a l'euro, no tornaria a ser utilitzat per al rescat de països de l'eurozona.
El Govern, segons fonts citades pel Financial Times, està disposat a "ser constructiu" si es preveu un mecanisme de garantia per als préstecs de fora de la zona euro.
Però si no s'aconsegueix aquest compromís i la Comissió decideix tot i així activar el mecanisme, Cameron tindria difícil frenar una decisió que es pren per majoria qualificada. De moment, només compta amb dos aliats, Dinamarca i Suècia, tots dos fora de l'euro, que ja han expressat també les seves objeccions a recórrer a l'EFSM.
Sobre la firma
