Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Uber ressuscita els seus conductors

La polèmica plataforma de transport es reconverteix a Barcelona en empresa de menjar a domicili. Francesc Manchón, de 49 anys, n'és un dels repartidors

Francesc Manchón a punt de començar el seu torn de repartiment amb Uber.

Sona el senyal al GPS i Francesc Manchón, especialista en seguretat i vidu de 49 anys, gira el volant del seu Chevrolet cap al carrer Balmes. Al seient de darrere porta tres borses tèrmiques connectades a l'encenedor del cotxe amb sis plats asiàtics de verdures, sis hamburgueses de salmó i tres menús del dia. Embolcallat en aquesta aroma internacional, dóna voltes per Barcelona des de les 12.30 mentre espera una comanda. Però ell no és repartidor de menjar. Simplement s'adapta als temps, matisa. Es va fer vigilant de seguretat quan era una professió de futur fa 20 anys. I amb aquesta mentalitat, explica, forma ara part d'una espècie de flota fantasma de conductors –la companyia rebutja donar dades de quants són ni dels seus perfils– capaços de plantar-se sota de casa teva en tres minuts amb una bossa de menjar. Les noves tendències, diu ell. “Hola, sóc en Francesc, d’Uber. Aquí tens el teu menjar”, diu a la primera clienta del dia. Avui li queden quatre lliuraments i una vintena de quilòmetres.

Els conductors han d’estar donats d’alta com a autònoms i cobren dos euros per lliurament 

A Espanya els tribunals van suspendre l'activitat d'aquesta polèmica companyia com a servei de transport de passatgers (Uber Pop) a final del 2014. Però la revolucionària empresa –valorada ja en 50.000 milions de dòlars i que acaba de suspendre els serveis de passatgers a França i està a punt de regularitzar-se a Mèxic– va decidir aprofitar a començament d'any la seva infraestructura tecnològica i humana en algunes ciutats (Barcelona, Chicago, Los Angeles, Nova York i Toronto) per convertir-se en Uber Eats, un servei ultraràpid de lliurament de menjar a domicili. Si tenia milers de conductors associats a la plataforma fent voltes per la ciutat –només se sap que a Londres n’hi ha al voltant de 15.000–, també podien encarregar-se de transportar altres mercaderies que no fossin humanes, com paquets i menjar. D'aquesta manera, cada dia es reparteixen només dos plats preparats en dos restaurants considerats per Uber “de qualitat”, a més d'un menú de migdia.

Aquests nous conductors d’Uber a Barcelona tenen un perfil completament heterogeni en edats i nacionalitat. Són pakistanesos, xilens, marroquins… Alguns viuen d'això, com l'espanyol Eric o el brasiler Gilmar. D’altres, com en Xavi, que té 16 anys, hi treballen a temps parcial per complementar els ingressos. Si cal, concretament, ho fa per ajudar una mica la seva família i reparteix pel barri del Raval en una espècie de bicicleta amb un calaix a davant. A les 10 del vespre, en ple torn, explica que fa un temps va dissenyar un projecte de lliurament de menjar a domicili amb bicicleta i el va presentar a Uber, que finalment va acabar integrant-lo en l'estructura de conductors. "A mi em van molt bé aquests diners, la veritat. Em sembla una bona idea", assenyala.

En Francesc prepara una de les capses del menú del dia per lliurar-la.

El cas d’en Francesc, extremadament educat amb els clients i exigent amb la neteja del seu cotxe, és l'antítesi del perfil tradicional de repartidor de menjar adolescent sobre una moto. Té 49 anys i viu en un pis de 50 metres quadrats a la Verneda amb la Duquessa, una gosseta Yorkshire de tres anys i mig. Es va mudar a aquest barri popular de Barcelona quan la seva dona va morir fa dos anys a causa d'un càncer d'esòfag. Per aquelles dates, l'empresa de seguretat on treballa va fer un ERO i li va reduir notablement el sou. Així que necessitava reduir despeses i recuperar una mica de vida social, recorda. Pujar al cotxe, transportar gent i cobrar un sobresou i li va semblar una idea raonable per combatre l'adversitat.

Fins que van començar els problemes, les agressions a companys i algun retrovisor trencat del seu cotxe per taxistes que els veien com a competència deslleial. Una vegada, fins i tot li van parar una emboscada. Ell, que va ser escorta de càrrecs del PP a Bilbao en els temps del terrorisme, no va baixar mai del cotxe. “Ens demanaven un servei i just el cancel·laven quan arribàvem, per poder envoltar-nos. Jo no vaig entendre la prohibició. Totes les institucions animen a compartir el cotxe per als desplaçaments i després legislen en sentit contrari”, opina en ruta cap al lliurament següent.

Els vehicles poden lliurar el menjar en tres minuts perquè circulen tot el torn carregats i un GPS tria sempre el més proper

En Francesc aconsegueix uns 170 euros setmanals. De cada lliurament guanya 2,50 euros, però n’ha de descomptar el 20% de comissió per Uber. A més, ha d'estar donat d'alta com a autònom i pagar la gasolina del vehicle (de quatre portes i menys de deu anys). “És poc, però em serveix per pagar el lloguer de casa”, assenyala. La feina es divideix en dos torns: dinar (de 12.30 a 15.30) i sopar (de 20.30 a 23.30). Al començament de la jornada, tots els conductors carreguen el menjar en diferents punts de la ciutat, on esperen furgonetes amb les bosses tèrmiques, que també serveixen per reposar gènere en cas que s'esgoti. Els conductors no tenen contacte amb el restaurant i el truc per arribar fins i tot en només tres minuts al client consisteix a circular sempre amb les comandes al cotxe i que el sistema de geolocalització triï sempre el conductor que es troba més prop del punt de lliurament.

Els establiments que col·laboren amb Uber (van canviant diàriament i tots tenen un perfil de gamma alta) no disposen d'un marge de benefici gaire ampli, explica la responsable d'un d’aquests, que prefereix no revelar el seu nom. “Però ens serveix com a eina de promoció”, diu. En funció del que es vengui, Uber es queda amb un percentatge dels guanys del restaurant que oscil·la des del 30% (si es ven tot) fins al 0% si es despatxa menys del 60% del que s'ha cuinat aquell dia.

Uber Eats no ha tingut problemes legals fins al moment. Un portaveu de la companyia explica que aquesta modalitat de servei és només una conseqüència de la filosofia de l'empresa. “Després del transport de passatgers ens vam adonar que hi havia una demanda de menjar de qualitat. Posar en contacte els restaurants favorits de la gent amb l’oficina o la platja era una bona idea. Juguem amb la ubiqüitat. Ara el temps d'espera mitjà està per sota de vuit minuts”. En Francesc mai no triga més. De vegades la gent no té ni temps de posar-se les sabates per baixar. “És que tot va molt ràpid”, insisteix ell. “Fins i tot els canvis”.

Cronologia d'una prohibició

Naixement. A final de febrer del 2013, Uber va començar a funcionar i a desafiar el gremi taxista de 80 països amb la seva aplicació Uber Pop. El 15 d'abril del 2014, Bèlgica va ser el primer país a prohibir-lo .

9 de juny. L'aplicació ja està valorada en 13.335 milions d'euros, una de les valoracions més altes de la història per a una empresa de Silicon Valley (EUA). Els taxistes espanyols es mobilitzen en contra en veure’l com una competència deslleial.

11 de juny. Vaga de taxis a Madrid i Barcelona –on es van registrar dos ferits per l'atur–. El 14 d'agost Berlín el prohibeix.

Tancament a Espanya. El 31 de desembre del 2014 l'empresa va anunciar el cessament de la seva activitat. Al març es va transformar en Uber Eats a Barcelona.

Tancament a França. El passat 3 de juliol, després de l'enfrontament amb el gremi de taxistes francesos, la companyia va decidir suspendre la seva activitat fins que la justícia s’hi pronunciï clarament.

Mèxic. Després de mesos de lluites amb els taxistes, el Govern ha ofert a la companyia regular els seus serveis a canvi d'algunes contraprestacions. Serà el primer país que regularà l'activitat d'aquesta empresa.