_
_
_
_
_

El bolívar veneçolà ja només val l’1% del que diu el tipus de canvi oficial

Les empreses espanyoles es veuran abocades a nous ajustos en els seus comptes

Miguel Jiménez
Banco Central de Venezuela
Una treballadora de la neteja, a la seu del Banc Central de Veneçuela.MIGUEL GUTIÉRREZ

El Govern de Nicolás Maduro manté artificialment com a tipus de canvi de referència oficial el de 6,3 bolívars forts per cada dòlar nord-americà. Veneçuela ha tractat d'evitar formalment una devaluació, però s'ha produït de manera més o menys dissimulada, tot i que inexorable. La pèrdua de valor del bolívar en un país considerat hiperinflacionari s'ha accelerat i el valor real al mercat paral·lel de la moneda veneçolana ja és de només l'1% del seu teòric tipus de canvi oficial.

La pàgina web dolartoday.com s'ha convertit en la referència oficiosa del mercat negre o paral·lel, que serveix de referència per a intercanvis al marge dels mecanismes oficials. Aquest dijous marcava un canvi de 591,8 bolívars per cada dòlar. Això suposa només l'1% del tipus de canvi oficial de 6,3 bolívars per cada dòlar.

Más información
Per què un iPhone costa 47.600 dòlars a Veneçuela?

Amb aquesta referència, el valor del bitllet de més denominació, el de 100 bolívars forts, equival a només 15 cèntims d'euro. El de 2 bolívars gairebé no té valor i les monedes desapareixen de la circulació. Com que el preu de la gasolina de més índex d'octà es manté congelat en 0,097 bolívars per litre des de fa anys pel temor a les protestes socials en cas de pujada, la gasolina és pràcticament gratis. Prenent com a referència aquest tipus de canvi paral·lel, amb l'equivalent a un cèntim d'euro es pot omplir un dipòsit de 50 litres de gasolina.

En sentit contrari, el contrast entre els tipus oficials i els del mercat negre és tan gran que si els preus es calculen al tipus de canvi oficial es donin absurds com ara que un iPhone pugui costar més de 45.000 dòlars.

La pèrdua de confiança en la gestió monetària veneçolana, la dràstica caiguda de les reserves de divises i la de la cotització del petroli, la principal font de divises per al país, han accelerat la caiguda del valor del bolívar. El dòlar paral·lel ha marcat avui el seu màxim després de conèixer-se que Veneçuela ha tornat a retirar reserves del Fons Monetari Internacional (FMI) davant les seves necessitats de liquiditat. En concret, han estat 1.500 milions de dòlars.

Altres tipus de canvi

El Govern veneçolà ha creat altres tipus de canvi una mica més alts per subministrar dòlars per a algunes importacions. En l'actualitat, a més del tipus de canvi oficial, existeix l'anomenat sistema complementari d'Administració de Divises (Sicad), amb un canvi de 12,80 bolívars per dòlar i el sistema marginal de divises (Simadi) a 200 bolívars per dòlar. S'ha abandonat un quart tipus de canvi, el Sicad II, que se situava en 52 bolívars per dòlar.

Fins i tot el president del Perú, Ollanta Humala, va advertir aquest dimecres a Madrid al Govern de Nicolás Maduro que el model de diversos tipus de canvi era un focus d'ineficiències i corrupció i que el seu país ho havia patit en la pròpia pell en el passat. “Ja ho hem viscut. Els anys vuitanta vam tenir hiperinflació, que et liqua l'economia. I, a més, els diferents tipus de canvi van donar peu a la corrupció. Aquesta crisi va originar una diàspora de dos milions de peruans. No ho recomanem”, va assenyalar Humala.

Per a les empreses espanyoles amb inversions al país, la devaluació permanent de la moneda obligarà a fer nous ajustos fins i tot a les que han decidit aplicar un tipus de canvi més conservador, com Mapfre, BBVA i Meliá. Aquestes empreses es van acollir al Simadi, però els bolívars ja valen entre un terç i la meitat del canvi al qual les empreses el comptabilitzen en els seus comptes. Pitjor té les coses Telefónica, que va adoptar el Sicad II, a uns 50 bolívars per dòlar, i que haurà de tornar a fer un ajust considerable.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miguel Jiménez
Corresponsal jefe de EL PAÍS en Estados Unidos. Ha desarrollado su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactor jefe de Economía y Negocios, subdirector y director adjunto y en el diario económico Cinco Días, del que fue director.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_