Tsipras no s’atreveix a fer retallades en Defensa
Malgrat la dramàtica situació de Grècia, el Govern grec és reticent a reduir despesa militar
A finals de juny, quan l'acord entre Grècia i els socis semblava que estava a punt de signar-se, surava sobre la taula de negociacions una discrepància que, per la seva quantitat, semblava insignificant: les institucions europees demandaven una retallada de les despeses militars de 400 milions d'euros, mentre que Atenes només es declarava disposada a estalviar-ne 200. No va ser l'única diferència entre les dues parts –les que van frustrar la signatura de l'acord concernien l'IVA i les pensions–, però sí la més cridanera, ja que revela la importància que té per al Govern grec –qualsevol, de qualsevol signe polític– la inversió en Defensa. El que dirigeix Alexis Tsipras no és una excepció.
Encara que el pressupost militar a Grècia ha disminuït des que va començar la crisi, des del 2,7% del PIB, o 6.000 milions, el 2010 (l'any que es va signar el primer rescat) al 2,2% el 2014 (uns 4.000 milions), és el tercer més alt de l'OTAN en relació amb el PIB, darrere dels Estats Units i el Regne Unit (i mig punt percentual superior a Turquia, molt més extensa i amb un PIB més alt).
A principis d'aquest segle la inversió grega rondava el 3%, i la compra de material militar i equipament –a empreses alemanyes i franceses, sobretot– era un negoci tan sucós que va provocar nombrosos casos de corrupció dels quals pocs van acabar als tribunals, com el de l'exministre socialista de Defensa Akis Tsojatzopoulos, a la presó per cobrament de suborns i blanqueig de diners. Aquesta despesa, no obstant això, s'ha convertit en una modesta suma de 428 milions cadascun dels últims tres.
La partida més elevada són les despeses de personal, el 50% del total (el 70%, abans de la crisi), segons l'Institut Internacional d'Investigacions per a la Pau d'Estocolm (SIPRI). La composició de les forces armades gregues, un bastió molt conservador, i a més molt irritat per les retallades salarials imposades el 2012 pel llavors primer ministre Andonis Samaràs –i declarades no inconstitucionals el 2014–, obliga Tsipras a anar amb peus de plom a l'hora de tornar a retallar en aquest àmbit.
La delicada situació geogràfica del país, a cavall entre Europa i l'Àsia, entre els Balcans i Turquia, li confereix una importància estratègica singular però també l'enfronta a una infinitat de riscos, que han augmentat durant els últims temps per l'amenaça gihadista, les guerres a Síria o l'Iraq o fins i tot el polvorí de Líbia. Aquestes són algunes de les raons del continuisme del Govern de Tsipras en política de Defensa, secundat pel Fons Monetari Internacional, les regles del qual exclouen exigir retallades militars com a part d'un programa de rescat. Entre els assumptes més candents de l'agenda figuren l'etern casus belli amb Turquia (habituals incursions en l'espai aeri o aigües territorials), la qüestió de Xipre i, durant els últims mesos, la pressió migratòria, a la qual intenten fer front l'Exèrcit i la militaritzada Guàrdia Costera.
Ministre entregat
Per tot això, la defensa a Grècia és una qüestió nacional, però també nacionalista, i per això el primer ministre va triar Panos Kammenos, líder de la dreta sobiranista de Grecs Independents (ANEL, soci de Govern de Syriza), per dirigir el ministeri. Kammenos ho fa d'una manera tan entregada que porta vestit caqui en les seves visites gairebé diàries a les casernes, i a més va inaugurar el càrrec fent una provocadora visita –també amb vestit de campanya– a Imia, l'illot la sobirania del qual va estar a punt de provocar una guerra amb Turquia el 1996. L'inflamat patriotisme del qual el ministre fa gala enforteix en teoria la lleialtat dels uniformats al Govern.
La OTAN, preocupada per una possible sortida de Grecia de l'euro
El secretari general de la OTAN, Jens Stoltenberg, ha minimitzat la part de responsabilitat que el pressupost militar, i especialment la contribució a la Alianza, té en la crisi grega. “Les despeses en Defensa no són la causa dels problemes de Grecia. Els problemes són molt més complicats que el fet que el país hagi acceptat mantenir els seus compromisos” de finançament de la OTAN, encara que reduint de manera progressiva la seva participació en missions multinacionals des que va començar la crisi, va dir Stoltenberg . “Grècia és i serà membre de la OTAN”, va afegir, subratllant el paper fonamental del país en el sud de Europa i, sobretot, en l'estabilització dels Balcanes. Malgrat l'adopció per part de el Gobierno de Alexis Tsipras d'una política exterior multilateral en la qual Atenas ha intensificat les relacions amb Moscú, “ha estat i segueix sent un soci de confiança”, va emfatitzar. Stoltenberg va admetre que una sortida del país de l'euro constitueix “una preocupació real” per la Alianza.
L'entusiasme de Kammenos ha arribat fins a l'extrem de sol·licitar un programa a la televisió pública dedicat únicament a les Forces Armades, o a assegurar, en vigílies del referèndum de diumenge passat, que l'Exèrcit “garanteix la seguretat i la unitat nacionals en aquests moments difícils”, un comentari que va ser qualificat d'“incitació guerracivilista” per part de diversos analistes locals.
Si Tsipras es veu obligat a retallar més despesa pública per tancar un acord hipotètic, totes les fonts consultades s'inclinen a creure que ho farà salvaguardant l'statu quo militar i a costa de reduir pressupostos en altres partides socials.
