_
_
_
_
_

Juncker reclama una proposta sòlida a Tsipras per evitar el ‘Grexit’

Atenes necessita imperiosament un senyal polític dels líders de l'euro per arrencar la negociació del tercer rescat i evitar que el BCE precipiti el col·lapse del sector bancari

Claudi Pérez
Els presidents de Grècia, Alexis Tsipras, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
Els presidents de Grècia, Alexis Tsipras, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.m. Kulbis (AP)

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha descartat al Parlament Europeu un acord ràpid en la cimera d'avui, malgrat la gravetat de la crisi grega, especialment pel flanc del sector financer. “Estic en contra de la sortida de Grècia de l'euro”, ha dit el cap del braç executiu de la Unión, malgrat que ha reconegut que hi ha alguns estats membres que estan a favor del anomenat Grexit. “En Europa, les respostes simples generalment són equivocades: la sortida de Grècia és un error, i així mateix un acord avui seria massa senzill. Cal negociar per etapes per aconseguir un pacte”, ha dit.

Fa només una setmana, Juncker va convertir el referèndum sobre la proposta europea en un plebiscit sobre Europa. Avui ha reculat. “El no grec no és un no a Europa, no és un no a l'euro: és un no a una proposta que ja estava superada. Tsipras ha d'explicar-nos què significa el resultat”.

Juncker descarta l'acord avui, però el temps s'acaba: el BCE va colla una mica més ahir a la nit les entitats financeres gregues, que estan prop de l'asfíxia. Amb els bancs tancats, el corralito i els controls de capital, el primer impagament a l’FMI en un país desenvolupat, el final del segon rescat i el referèndum de diumenge, la situació de Grècia es torna cada vegada més delicada. Unes hores abans de l’Eurogrup i de la cimera d'avui, aquests són els escenaris dels propers dies.

1. PROGRAMA PONT. El grup de treball de l’Eurogrup (els númeross dos dels ministeris d’Hisenda de l'euro) es van reunir ahir a Brussel·les i van deixar clar que ni tan sols és segur que els estats membres donin un mandat a les institucions per començar a negociar. Tot depèn de la proposta que presenti Grècia als socis. Si la proposta és prou atractiva (i això suposaria que el primer ministre Alexis Tsipras traspassés moltes línies vermelles), l’Eurogrup i la cimera de l'euro donarien el vistiplau a aquest mandat. En aquest cas, el BCE podria ampliar les línies de liquiditat d'emergència als bancs grecs i evitar la fallida, davant la constatació que les entitats s'estan quedant eixutes. A Brussel·les s'especula amb un programa pont, capitanejat pel BCE i amb una possible reestructuració del deute grec (una ampliació de terminis i una rebaixa dels interessos, i fins i tot períodes més llargs de carència) a la tardor. Això donaria als grecs una mica de temps per negociar ràpidament un tercer rescat multimilionari.

2. MERDER A LA BANCA. Si la proposta de Tsipras no és prou ambiciosa, vénen revolts tancats per la banda del sector bancari, que pot precipitar el primer pas cap a la sortida de Grècia de l'eurozona aquesta mateixa nit. Les quatre grans entitats gregues estan prop del col·lapse; el corralito i els controls de capital estan castigant de valent la banca i el conjunt de l'economia. El BCE no els va posar ahir les coses fàcils. Amb el no en el referèndum, el final del rescat i l'impagament de l’FMI, si els socis de l'euro no donen un senyal polític i donen un mandat per negociar aquest tercer rescat, el BCE podria, entre avui i demà, tancar l'aixeta de liquiditat als bancs. En aquest cas faria falta una recapitalització fulminant: sense diners europeus i amb Grècia sense ni cinc, augmenta la possibilitat de crear una moneda paral·lela, que ficaria Grècia i l'eurozona en aigües desconegudes: dues monedes circulant alhora en un país de l'euro. Juntament amb aquesta recapitalització, és probable alguna classe de càstig als estalviadors, a l'estil de Xipre, de manera que siguin els creditors dels bancs (posseïdors de deute, en primer lloc, però potser també dipositants) els qui paguin part de la factura.

3. OBJECTIU FINAL: GREXIT. La teoria de la conspiració ha aparegut després dels esdeveniments a Grècia. L'historiador americà Mark Mazower pensa que el referèndum va ser una maniobra per consolidar el poder de Tsipras dins del partit. Però Mazower apunta una altra explicació a The New York Times: que Tsipras en realitat volia treure Grècia de l’eurozona. "Ha demanat als grecs que votin que no a un programa de rescat que ja ha expirat. L'única inferència lògica, encara que ell ho negui, és que està desitjant veure Grècia fora de l'euro. Sap que seria poc popular i una aposta enorme". Fonts diplomàtiques expliquen que Tsipras sembla haver fet tot el possible perquè el rescat expirés; el control de capitals i l'entrada del país en suspensió de pagaments fan molt difícil evitar una sortida de l'euro, segons la mateixa font.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_